El València Basket afronta la fase final de la Copa del Rei amb la confiança que li dona un projecte assentat i amb l’afegit de jugar a casa, una arma tan poderosa com exigent en el Roig Arena. Arriba reforçat pel seu inici de curs, per la seua posició alta en la Lliga Endesa i l’Eurolliga, i per un rendiment que ha sigut sostingut des de setembre.
El conjunt taronja ha obert la temporada amb la Supercopa de Màlaga i arriba des de la segona plaça en la Lliga Endesa i la tercera en l’Eurolliga. Ha disputat ja 50 partits amb un balanç de 35 triomfs i 15 derrotes, un 70% de victòries que evidencia regularitat i capacitat per a respondre cada dos o tres dies en dos competicions majors.
Eixe títol va tancar una sequera de sis anys des de l’Eurocopa de 2019 i va actuar com a palanca anímica per a un bloc que ara compagina millor que mai els reptes domèstics i continentals. La inèrcia positiva facilita rotacions més valentes i una gestió de l’esforç més equilibrada, dos claus en un torneig curt i sense marge per a l’error com la Copa.
Identitat i evolució del projecte
Esta és la segona campanya de Pedro Martínez en la seua segona etapa en el club. L’anterior va concloure en 2017 amb l’únic títol de lliga masculí de l’entitat, un precedent que va consolidar l’ascendència del tècnic sobre l’entorn. Eixe lideratge va exercir d’escut el passat curs per a implantar una proposta més ofensiva, amb molt de contraatac, alt volum de triples i domini del rebot en les dos canastres. Un estil així exigix físic, decisió per a córrer i convicció per a tirar, senyals que l’equip ha anat consolidant.
Els resultats van ser de menys a més l’any passat: va fer mal l’eliminació en quarts de la Copa del Rei, va ser assumible caure en semifinals de l’Eurocopa davant el potent Hapoel Tel Aviv i va tindre un gran valor aconseguir la final de la acb enfront del Reial Madrid. Eixa seqüència va deixar aprenentatge competitiu i va subratllar on estrényer per a fer el següent pas.
Este estiu, el trasllat al Roig Arena i el retorn a l’Eurolliga van espentar la revolució en la plantilla per a ajustar-la al pla de joc. La presència de quinze jugadors ha permés rebaixar el desgast, repartir minuts i minimitzar l’impacte de les lesions. La competència interna eleva el llistó diari i oferix respostes distintes segons el rival o el ritme de partit.
Del curs passat mantenen pes els exteriors Jean Montero, Papi Badio i Sergio De Larrea, i els interiors Jaime Pradilla, Matt Costello i Nate Reuvers. Entre les incorporacions, han destacat l’impacte de Darius Thompson, Omari Moore, Kam Taylor i Braxton Key, perfils que sumen generació de joc, amenaça exterior i versatilitat per a sostindre el pla en els dos costats de la pista.
L’únic front sense solució clara fins fa poc estava en el segon cinc. A Neal Sako i a Yankuba Avenc, arribats a l’estiu, els va costar arrancar, però en les últimes setmanes el rendiment del primer ha crescut i estabilitza les rotacions interiors, important per a gestionar faltes, físic i rebot sense despenjar el ritme de l’equip.
El repte de l’amfitrió
La trajectòria i el factor Roig Arena situen al València Basket entre els favorits, encara que ser amfitrió també afig pressió i expectativa. Des que en 1996 es va estrenar el format actual, només una vegada, el Baskonia en 2002, l’equip de casa va alçar la Copa. Eixa estadística convertix la condició de local en un desafiament psicològic a més d’esportiu: l’impuls del públic ha de traduir-se en energia i no en ansietat quan el partit s’estreny.
Per a superar eixa barrera, el València Basket necessita sostindre la seua senya d’identitat: córrer quan el rebot ho permet, mantindre un alt encert exterior i aprofitar la profunditat de la plantilla per a no caure en pics de cansament. Amb el suport del Roig Arena i l’estructura competitiva que ha mostrat, l’objectiu és clar: competir amb naturalitat de favorit sense perdre la calma que exigix cada encreuament. Eixe és el seu repte.
