Després de diversos dies d’incertesa per la pluja i el vent, les Falles de València 2026 han esquivat el mal temps i ja lluïxen al sol la seua essència: art efímer, sàtira i crítica repartides en quasi 770 monuments entre grans i infantils. Ha sigut una nit de treball incansable per a artistes i comissions, que a primera hora ultimaven detalls amb un objectiu clar: convéncer al jurat que esta mateixa vesprada ha d’emetre el seu veredicte en cada categoria, amb la Secció Especial com a referència del màxim nivell.
La recta final va arrancar el diumenge amb la plantà de 382 monuments infantils, que han desplegat tendresa i sensibilitat artística pels barris. És la primera gran fita dels dies grans i marca el ritme de visites abans de la fallada. Ja se sap que la falla Esparter-Gran Via Ramón y Cajal és la millor infantil de 2026, una referència que guia les rutes dels qui busquen el més destacat. A més, enguany se salvaran del foc el ninot infantil d’eixa mateixa comissió, una doble escena amb un artesà en el seu taller i, a l’altre costat, un pare amb els seus fills i un gos, i el ninot gran de Sueca-Literat Azorín, protagonitzat per una xiqueta que somia amb la finalitat de la guerra. Els dos queden indultats per votació popular, de manera que no cremaran en la Cremà i romandran com a record d’esta edició.
El focus a l’Ajuntament i la Secció Especial
La plaça de l’Ajuntament, quilòmetre zero de la festa, ja exhibix en tota la seua esplendor el monument municipal anara de concurs: ‘Hope’, per segon any consecutiu del tàndem Alejandro Santaeulalia i Vicente Llácer amb disseny de Josete Santaeulalia. L’obra, de 27 metres, és un cant a l’esperança i a la resiliència i subratlla que les guerres mai són un bon camí. La figura principal que corona el conjunt és Charles Chaplin en ‘Armes al muscle’, una imatge que satiritza el bel·licisme i que, traslladada a falla, multiplica la seua càrrega simbòlica. Des de primeres hores, el monument acapara mirades i mòbils: la icònica estampa s’ha convertit en una parada obligada per a visitants i veïns.
En paral·lel, les falles de la Secció Especial compartixen protagonisme i atrauen a turistes i curiosos. Enguany han invertit en conjunt 1,5 milions d’euros, amb exemples com els 260.000 euros de Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i els 107.000 euros de Regne de València-Duc de Calàbria. En un matí que va començar fresca i ha anat obrint-se al sol, les comissions rematen pintura, volums i escenes perquè el jurat s’emporte la millor impressió. Entre les nou propostes de la secció, que destaquen pel seu equilibri i espectacularitat, es despleguen relats com ‘Passions a la deriva’, una travessia per l’amor, la passió i la redempció; ‘Redimonis’, sobre els dimonis disfressats de salut, diners, amor, èxit, poder i joventut; ‘Cap de bestiar en excés’, una festa trepidant i pecaminosa; o ‘Meditem’, reflexió sobre el món que heretem. Completen la llista ‘Passant a millor vida’, sobre els canvis i la mort; ‘La nit’, amb les coses increïbles que passen en enfosquir; ‘Onírica’, dedicada a la creadora dels somnis; ‘La falla del Regne… animal’, un espill de la conducta humana a través dels animals; i ‘Sent-i-ment’, centrada en emocions que ens acompanyen.
La crítica política, habitual en el llenguatge faller, també està molt present. Entre els ninots es reproduïxen figures nacionals com Pedro Sánchez, Núñez Feijóo, Abascal o Ayuso, i apareixen al·lusions a casos de corrupció amb Ábalos. En el pla internacional, Trump destaca en escenes satíriques, a vegades com a Papà Noel o com a conductor d’un cranc que estreny el món, acompanyat per líders com Putin, Kim Jong-Un, Netanyahu, Zelenski o Maduro. La mirada local tampoc falta: es pot veure a l’alcaldessa Catalá i al regidor Cavaller vestits de fallers sobre un ruc, amb les ‘mosques cojoneras’ de Bernabé i Fuset, al costat d’escenes de tradició com una parada de la Escuraeta o l’homenatge a Mario Gual com a capità de vaixell pels seus 25 anys en Na Jordana.
Calendari i ambient als carrers
A l’entorn de Ruzafa, una altra zona cèntrica amb diverses comissions d’Especial, tampoc han faltat notícies. Amb menys visitants que l’eix de l’Ajuntament, han despertat interés i somriures, encara que a Cuba-Literat Azorín s’ha imposat la decepció: l’artista ha deixat la falla a mitjà muntar i, després de passar el jurat, han sigut els propis fallers els qui han acabat la plantà, un esforç que reflectix el compromís del barri malgrat l’ensopegada.
El calendari manté el pols festiu. Després de la plantà d’este segon dia gran, este dilluns té lloc l’elecció de la millor falla gran de 2026, mentres la mascletà és a càrrec de Pirotècnia Tamarit d’Alfarrasí. Entre despertaes, recollida de premis, castells i revetles, este dimarts arriba la primera de les dos jornades d’Ofrena floral a la Verge dels Desemparats, abans de la Nit del Foc la nit del 18 i la Cremà del dia de San José, que posarà punt final a les Falles.
