La exconsellera de Justícia Salomé Pradas, investigada en la causa penal per la gestió de la dana d’octubre de 2024, ha demanat al jutjat de Catarroja la transcripció literal de la seua declaració en este procediment i de l’acarament que va mantindre amb José Manuel Cuenca, qui va ser cap de Gabinet del expresident de la Generalitat Carlos Mazón.
Segons detalla la defensa en un escrit remés al jutjat, esta part ha reclamat en diverses ocasions una còpia de la transcripció literal de la declaració que Pradas va prestar l’11 d’abril de 2025 en qualitat d’investigada. En el seu moment, la petició va ser denegada, però els advocats sostenen que ara concorren noves circumstàncies que obliguen a revisar eixa decisió.
Entre eixos canvis, la defensa subratlla que el jutjat està incorporant al procediment transcripcions íntegres d’altres declaracions. Al seu juí, esta pràctica demostra que existixen mitjans tècnics suficients per a fer eixe treball de manera completa i precisa, per la qual cosa no hi hauria impediments materials per a fer el mateix amb la declaració de la exconsellera.
Dret de defensa i greuge comparatiu
L’escrit destaca l’extrema rellevància que té per a l’estratègia processal de Pradas conéixer amb exactitud el contingut de tot el que es va dir en la seua declaració. Els lletrats consideren que només una transcripció literal permet a l’equip jurídic revisar amb detall cada pregunta i cada resposta, alguna cosa que es considera essencial quan es tracta d’una causa penal relacionada amb la gestió d’una emergència com una dana.
La defensa recorda que l’objectiu d’esta sol·licitud és garantir el ple exercici del defensa. Sense un registre literal, sostenen, només es disposa d’una acta resumida que pot deixar fora matisos, dubtes o precisions formulades a la sala, la qual cosa limita la capacitat d’analitzar amb rigor tècnic les manifestacions realitzades per la investigada.
En el cas de l’acarament celebrat amb José Manuel Cuenca el 12 de gener, els advocats indiquen que, hui dia, no s’ha incorporat a les actuacions la transcripció d’eixe acte. Insistixen que la pròpia naturalesa de l’acarament, basat en la confrontació de versions i en la detecció de possibles contradiccions, fa imprescindible comptar amb un suport escrit que arreplegue fidelment l’intercanvi entre les parts.
Per a la defensa de Pradas, la negativa a facilitar les transcripcions sol·licitades suposa una vulneració directa del dret a la tutela judicial efectiva i del dret a un procés amb totes les garanties, arreplegats en l’article 24 de la Constitució. Argumenten que el dret de defensa no pot ser només formal, sinó que ha de ser real i efectiu, la qual cosa exigix disposar de tota la informació generada en les diligències practicades.
Els lletrats advertixen a més de que, si el jutjat està procedint a la transcripció literal d’altres declaracions en la mateixa causa, rebutjar fer-ho respecte a la declaració de la seua clienta generaria un greuge comparatiu. Al seu entendre, esta diferència de tracte trencaria la igualtat que ha de presidir la fase d’instrucció i podria afectar l’equilibri processal entre les parts personades.
En l’escrit s’afig que la transcripció literal és, segons el parer de la defensa, l’únic mitjà que garantix l’absència d’interpretacions subjectives o d’errors de síntesis en l’acta. Un document detallat permetria arreplegar no sols el contingut de les intervencions, sinó també els matisos i precisions de cada pregunta i resposta, elements que poden resultar determinants a l’hora de valorar la responsabilitat penal derivada de la gestió de la dana de 2024.
