La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025 respecte a l’any anterior, un ritme que pràcticament duplica la mitjana nacional, situada en el 10,1%. Este fort creixement s’explica principalment per l’elevada demanda de materials per a obra pública destinada a la reconstrucció postdana, que ha generat un volum excepcional de comandes en un temps relativament curt.

A més de l’activitat de reconstrucció, han contribuït de manera decisiva l’avanç de diversos projectes d’infraestructures i el dinamisme de l’edificació. Estos tres factors combinats han creat un entorn molt favorable per al sector del formigó preparat, que ha vist com s’encadenaven noves adjudicacions i ampliacions d’obres ja previstes, mantenint les plantes a un alt nivell d’activitat.

Perspectives per a 2026

Les previsions per a enguany apunten al fet que l’activitat es mantindrà en nivells elevats. La continuïtat dels projectes d’infraestructures ja en marxa i la necessitat de continuar invertint en reconstrucció i instal·lacions públiques permeten anticipar un escenari d’estabilitat per al sector. Això implica que la demanda de formigó preparat no sols es mantindria, sinó que podria consolidar els increments registrats durant 2025.

Segons la patronal del sector, el comportament de la Comunitat Valenciana posa en relleu el potencial que té esta indústria quan coincidixen una forta inversió pública i la urgència per executar obres. La combinació de fons destinats a reconstrucció i de projectes d’infraestructures pendents de desenrotllament ha generat una cartera de treball àmplia i continuada, que es traduïx en més producció i en un ús intensiu de les plantes de formigó.

Al mateix temps, l’evolució del mercat deixa al descobert alguns dels principals reptes que condicionen el desenrotllament del sector. Entre ells destaca la falta de mà d’obra especialitzada, que dificulta respondre amb rapidesa als pics de demanda, i els ritmes d’execució de les obres, que no sempre permeten traslladar de manera plena la demanda prevista a la producció real. Estes limitacions poden provocar colls de botella, amb obres que avancen més a poc a poc del programat i una utilització desigual de la capacitat instal·lada.

En 2025, la producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va aconseguir els 3,43 milions de metres cúbics. L’últim trimestre va ser especialment intens, amb un creixement del 27,3% respecte al mateix període de l’any anterior, impulsat en gran manera per l’activitat vinculada a la reconstrucció. Este repunt final va contribuir de manera notable al balanç anual, consolidant el fort increment del conjunt de l’exercici.

Per províncies, València va concentrar el major volum de producció, amb 1,83 milions de metres cúbics i un creixement del 32%. Esta elevada xifra reflectix la concentració de grans projectes i d’actuacions de reconstrucció en el seu territori, que han requerit un subministrament constant de formigó preparat. Alacant va registrar 1,16 milions de metres cúbics i un increment del 5,2%, un avanç més moderat però que també respon a la combinació d’obra pública i activitat edificadora.

Castelló, per part seua, va produir una mica menys de mig milió de metres cúbics de formigó preparat i va registrar un creixement del 26,2%. Encara que el seu volum absolut és menor, la taxa d’augment mostra que la província també es va veure molt beneficiada per la demanda associada a la reconstrucció i a projectes d’infraestructures. En conjunt, la distribució provincial posa de manifest que l’impuls de l’obra pública postdana ha tingut impacte en tota la Comunitat Valenciana, amb especial intensitat en les zones amb major concentració de projectes i població.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.