La primera setmana del juí a José Luis Ábalos a penes s’ha centrat en el presumpte tripijoc de contractes de màscares i ha posat el focus en una altra dimensió del cas: els suposats endolls, les contractacions irregulars en empreses públiques i els moviments de diners vinculats a l’exministre i al seu entorn més pròxim. Les declaracions de més d’una vintena de testimonis davant el Tribunal Suprem han dibuixat una escena que molts han interpretat com la d’una Espanya dels endolls, on les relacions personals i polítiques pesen tant o més que els mèrits professionals.
Segons els testimoniatges, l’exparella de Ábalos hauria cobrat durant dos anys i mig de dos empreses públiques sense anar a treballar, mentres que una amiga i companya de partit va reconéixer que, en arribar al seu lloc en una altra filial pública, va passar un temps llegint llibres de trens en horari laboral perquè no tenia un espai ni funcions clares assignades. Els dos casos formen part de l’acusació de la Fiscalia, que assenyala la contractació suposadament arbitrària d’estes dos dones com una peça més de l’entramat que es jutja.
La Fiscalia acusa a Ábalos i al seu antic assessor, Koldo García, d’haver concertat amb l’empresari Víctor de Aldama un esquema per a beneficiar els seus negocis amb l’administració, en particular diversos contractes milionaris de subministrament de màscares, a canvi de presumptes mossegades. No obstant això, en estos primers dies el relat s’ha desplaçat cap a com es movia la influència política a l’entorn de l’exministre, qui entrava en les empreses públiques i qui es beneficiava dels recursos econòmics generats en l’ombra.
La imatge dels acusats
Després de diversos mesos a la presó preventiva, Ábalos, que va ser ministre de Transports i figura clau en la direcció del PSOE, i la seua mà dreta, Koldo García, han reaparegut a la sala asseguts darrere dels seus advocats i separats per un agent policial de Aldama, l’únic dels tres que afronta el juí en llibertat. La disposició física dels acusats ha reforçat la idea que se’ls jutja com a part d’una mateixa trama, encara que les seues actituds davant el tribunal han sigut molt distintes. En estos mesos a la presó preventiva s’ha forjat també una imatge pública carregada d’interpretacions.
Mentres Aldama ha mostrat un gest hieràtic, a penes trencat per alguna ganyota, el comportament de Koldo García ha sigut molt més actiu: ha pres notes de manera constant, ha expressat el seu desacord amb determinats testimoniatges i ha traslladat les seues objeccions a la defensa en temps real. Ábalos, per part seua, s’ha mantingut més seré, intervenint menys, amb algun somriure irònic i comentant amb els seus advocats els detalls que anaven apareixent. Aquest contrast ha ressaltat el paper actiu de determinats acusats en la sala.
L’entrada de dos dones en empreses públiques
Un dels moments més cridaners de la setmana ha sigut la declaració de Jéssica Rodríguez, el testimoniatge de la qual estava especialment esperat. Rodríguez va admetre que va cobrar 43.978 euros en dos anys i mig de dos companyies públiques, Ineco i Tragsatec, sense arribar a exercir treball efectiu. Va afirmar que Ábalos estava al corrent de la situació i va confessar que desconeixia fins i tot que es tractara d’empreses públiques, la qual cosa reforça la tesi d’una contractació basada en la confiança personal i no en un procés selectiu transparent.
La testimoni va explicar que li van dir que estava a les ordes del germà de Koldo García, qui va negar haver tingut relació laboral amb ella ni responsabilitat sobre el seu treball. Esta versió s’ha vist matisada per una directiva de Ineco, que va assegurar que la declaració de Rodríguez va ser una sorpresa, perquè a ulls de l’empresa constava com a treballadora normal, la qual cosa suggerix que internament la seua alta estava justificada sobre el paper encara que en la pràctica no acudira a un lloc concret.
També va declarar Claudia Montes, presentada com a amiga a la qual Ábalos hauria ajudat a acostar-se i entendre millor la política. García va enviar el seu currículum al llavors president de Renfe, Isaïes Táboas, que ho va remetre al departament de recursos humans seguint el suposat tràmit habitual. Després de les entrevistes, Montes va entrar en LogiRail, vinculada al grup ferroviari.
Montes va relatar que, durant un temps, no treballava realment perquè no se li havia assignat un despatx ni tasques definides. Davant eixa situació, acudia a la Biblioteca d’Oviedo a consultar llibres sobre trens, amb la intenció de formar-se pel seu compte mentres es concretava la seua funció. Més avant va assegurar que sí que va exercir la seua labor amb intensitat i que va arribar a fer nombroses hores extra, la qual cosa introduïx un contrast entre un inici desdibuixat i una etapa posterior d’activitat.
Les suposades mossegades i els diners per a vivendes
Les declaracions també han posat el focus en els moviments de diners que envolten a estes relacions personals i polítiques. Un soci de Aldama va reconéixer que va pagar el lloguer d’un pis per a Jéssica Rodríguez, entorn de 2.900 euros mensuals, a petició del propi Aldama. Rodríguez va sostindre que desconeixia qui abonava realment la renda i que per a ella era igual qui pagara, perquè, segons va dir, era Ábalos qui sufragava tots els seus gastos, la qual cosa apunta a una dependència econòmica directa de l’exministre.
En paral·lel, l’empresària Carmen Pano va vincular la compra d’un xalet a Cadis amb la intenció de llogar-li’l a Ábalos. Segons el seu relat, eixa operació es relacionava amb la suposada mediació de l’exministre per a ajudar a Claudio Rivas, un altre soci de Aldama, a obtindre una llicència d’hidrocarburs. D’acord amb la seua versió, Aldama va transmetre que el ministre volia una casa, i a partir d’ací es va organitzar l’adquisició de l’immoble.
La filla de Pano, Leonor, va comparéixer amb un rosari a la mà i va declarar que va comprar la vivenda per orde de Rivas. Va assegurar que no feia preguntes sobre els motius de l’operació. Tant ella com els seus pares i altres implicats estan investigats en paral·lel per un presumpte frau milionari en el sector dels hidrocarburs, la qual cosa connecta el juí amb un context més ampli de negocis sota sospita.
El gir de l’advocat de Ábalos
Un altre dels episodis que van marcar la setmana va ser l’estratègia de l’advocat de Ábalos amb la pròpia Jéssica Rodríguez. Durant l’interrogatori, li va preguntar si es dedicava a la prostitució, la qual cosa va causar sorpresa a la sala. A requeriment del tribunal, va reformular la qüestió i va voler saber si la seua professió tenia a veure amb la contraprestació econòmica del sexe, admetent que no sabia bé com plantejar-ho.
Rodríguez va negar amb rotunditat eixa insinuació i va respondre que és dentista col·legiada i que abans havia treballat com a hostessa d’imatge. Amb estes preguntes, la defensa va intentar suggerir un possible interés de Aldama en Rodríguez i explorar si ella podia haver sigut una captació de l’empresari per a acostar-se a Ábalos, obrint una línia que apunta a tibar el relat sobre les motivacions darrere d’eixa relació.
Els diners que apunta a la seu del PSOE
Els testimoniatges han rescatat també el rastre dels diners suposadament vinculats al partit. Joseba García, germà de Koldo, va ser el primer a al·ludir a moviments d’efectiu relacionats amb la seu del PSOE. Va contar que va acudir en dos ocasions a arreplegar sobres en l’edifici, seguint instruccions del seu germà, que segons ell gestionava diners per a Ábalos quan este era secretari d’Organització.
Més avant, Carmen Pano es va reafirmar en què va portar, a instàncies de Aldama, dos bosses amb 45.000 euros cada una fins a la segona planta de la seu socialista. Segons la seua versió, allí li va rebre un home al qual no va identificar, va entregar els diners i va marxar sense saber per a qui era ni a què corresponia exactament eixa quantitat. El seu relat reforça la idea de fluxos d’efectiu opacs que no passen pels circuits oficials de control intern del partit.
Xarxa de contactes en el Govern i gestions en l’Administració
Les empresàries Pano van coincidir a destacar les molt bones relacions que Aldama deia mantindre amb membres del Govern, especialment amb Ábalos, i en com presumia d’eixa proximitat per a justificar les comissions que cobrava. Claudio Rivas hauria entregat importants sumes de diners a l’empresari per les seues gestions destinades a aconseguir l’esmentada llicència d’hidrocarburs.
Carmen Pano va ratificar una reunió amb Rivas i Koldo García en la qual va participar el cap de gabinet del Ministeri d’Indústria, la qual cosa, segons va explicar, mostra l’accés directe d’este cercle a alts càrrecs. Un assessor d’un altre ministeri va relatar que el cap de gabinet d’Hisenda li va ordenar traslladar a l’Agència Tributària una petició d’una empresa de Aldama per a ajornar un deute, però amb la instrucció expressa que no hi haguera tracte de favor. Finalment l’ajornament no es va concedir, la qual cosa la defensa ha utilitzat per a subratllar que no sempre les gestions de Aldama donaven resultat.
Les Pano van esmentar també que, segons els va comptar el propi Aldama, el comisionista hauria rebut al costat de Koldo García 500.000 euros a casa de l’amo de Air Europa, la qual cosa es presenta com un possible cobrament de comissions lligat a altres negocis.
La família en el punt de mira
La dimensió familiar ha sigut present des de l’inici del juí. El fill de Ábalos i el germà de Koldo van declarar amb l’objectiu d’aclarir l’origen del seu patrimoni i el dels seus afins, davant les sospites que part dels seus béns pogueren procedir del circuit de comissions investigat.
Joseba García va relatar amb naturalitat que solia fer favors al seu entorn. Va contar que va viatjar a República Dominicana, però va negar que l’objectiu fora arreplegar mossegades de Aldama, com sosté la Fiscalia. Segons va dir, va aprofitar el desplaçament per a portar documentació de l’empresari, amb qui, segons la seua versió, només li unia el que va qualificar com la pitjor compra de la seua vida: un Volkswagen Passat que li encantava però que va resultar donar moltes fallades.
El paper de les màscares i els testimoniatges llegits
Encara que l’origen del cas se situa en els contractes de màscares durant la pandèmia, la primera setmana de juí a penes ha avançat en eixe nucli. La vista es va obrir amb la lectura dels informes enviats per la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i pel ministre Ángel Víctor Torres, eximits de declarar presencialment per raó del seu càrrec.
En eixos escrits, els dos van negar haver donat o rebut ordes per a contractar màscares amb una empresa vinculada a Aldama, marcant així distància amb les decisions que ara s’analitzen. Amb estes aportacions i amb un focus encara centrat en les contractacions en empreses públiques i els presumptes pagaments en efectiu, el tribunal es prepara per a afrontar les següents sessions, en les quals haurà de connectar este entramat de favors, ocupacions i diners amb el cor de l’acusació sobre els contractes de màscares.
