A València s’ha debatut com aconseguir que la nutrició de precisió i la innovació alimentària arriben realment al plat del consumidor, un dels grans reptes del sector que, segons els experts, exigix una ‘transferència real’ de coneixement, formació, regulació adequada, polítiques públiques valentes i inversió sostinguda.
Esta reflexió s’ha posat damunt la taula en la huitena edició de ‘ftalks: The Food Changemakers Summit’. Este fòrum sobre el futur de l’alimentació en Espanya i Llatinoamèrica ha reunit en València més de 80 ponents internacionals. L’objectiu ha sigut analitzar, entre altres temes, com convertir la nutrició de precisió en una opció real i accessible per al consumidor.
De la ciència al plat
La directora de la Fundación IMDEA Nutrición, Ana Ramírez de Molina, i la CEO de Genotipia, Loreto Crespo, han explicat que la nutrició de precisió busca donar a cada persona allò que necessita. Per a aconseguir-ho, no es té en compte només la genètica. També es consideren factors com la microbiota, el metabolisme, les hormones o la situació vital de cada individu.
Segons han detallat, esta mirada permet dissenyar recomanacions molt més personalitzades. Així es poden adaptar dietes, suplements o productes a la realitat de cada consumidor. L’objectiu final és millorar la salut i previndre malalties relacionades amb l’alimentació.
Rubén Hidalgo, director d’Inversió d’Impacte de Grupo Central Lechera Asturiana, ha remarcat que ‘el nostre treball és fer més fàcil la vida de la gent’. Ha posat com a exemple el concepte de ‘salut metabòlica’, que servix per a traduir qüestions complexes en paràmetres que el consumidor entén millor, com la glucosa, la pressió arterial o el colesterol.
La indústria d’ingredients també s’està movent en esta direcció. Neus Arenas, líder de màrqueting de clients de Roquette, ha assenyalat que la personalització ja està present al mercat a través de ferramentes com els test intel·ligents o el desenvolupament de suplements personalitzats.
Esta tendència s’està traslladant a ingredients concrets, com ara la fibra. L’objectiu és incorporar-los de manera senzilla a l’alimentació habitual, sense canviar completament els hàbits, però millorant el perfil nutricional del que es menja cada dia.
Els experts han defensat que cal actualitzar constantment els coneixements. També han reclamat que les empreses desenvolupen el talent dels seus equips i que els professionals reben formació multidisciplinària. A més, han considerat necessàries guies clares i consensos que convertisquen estos avanços en una ferramenta de salut real i aprofitable per al conjunt de la població.
El congrés ha acollit també el lliurament dels premis ‘Startup Awards’. Ironic Biotech, companyia sueca de tecnologia alimentària, ha sigut reconeguda com a Millor Empresa Emergents en Innovació. Fibtray, especialitzada en el disseny i fabricació d’envasos sostenibles amb fibres naturals, ha rebut el premi a la Millor Empresa Emergents en Sostenibilitat.
Que beurem en el futur
En un altre bloc, representants d’empreses d’agrotecnologia com Biome Makers, Kerry i l’embotelladora Refresco han analitzat el futur de la indústria de les begudes. El debat s’ha celebrat sota el lema ‘Satisfer la demanda de begudes més saludables sense renunciar al sabor’.
Els ponents han abordat com combinar funcionalitat i plaer per a respondre a un consumidor cada volta més conscient del que beu i del seu perfil nutricional. Este públic busca opcions més saludables, però no vol renunciar a una experiència gustativa satisfactòria.
Segons han indicat, un dels principals desafiaments per a la indústria no és només tecnològic, sinó també comunicatiu. Els experts han coincidit que ‘oferim millores abans que el consumidor haja adquirit l’hàbit’. També han admés que, de vegades, ‘les campanyes de màrqueting i la funcionalitat utilitzen un llenguatge tan tècnic o tan abstracte que ens fan sentir incòmodes’.
L’ús de dades i intel·ligència artificial
En esta huitena edició de ‘ftalks’, la qualitat i la disponibilitat de les dades, junt amb la intel·ligència artificial, s’han situat com a claus per a avançar cap a una indústria alimentària més àgil i eficient.
Tindre dades en temps real permet detectar ineficiències en els processos i anticipar-se als errors. Això és possible gràcies als models predictius, segons ha explicat la directora general de Grupo Aceitunas Cazorla, Zulema Beresaluce.
En la mateixa línia, expertes com Maggy Caminada, Global Head of Sales de flipflow, i Guillermo Berlanga, director de Nealis Innovation Hub, han subratllat que la qualitat del dada ‘és imprescindible’. Segons han apuntat, la informació de qualitat permet ara prendre decisions de manera pràcticament immediata.
Els dades com a motor per a créixer en foodtech
La importància de les dades també s’ha vist en el cas d’Antonio Pellón, CEO i fundador d’Aldous. Esta marca de complements alimentaris s’ha convertit en un referent del sector. Va nàixer a partir d’un treball de final de grau, pràcticament des ‘d’un full en blanc’.
Pellón va detectar que les marques tradicionals no responien a les noves demandes del consumidor. Davant d’esta realitat, va apostar per una proposta basada a escoltar la informació objectiva que oferixen les cerques i les compres.
El creixement d’Aldous, que utilitza precisament estos dades de busca i compra per a decidir quins productes desenvolupar, exemplifica l’èxit d’esta metodologia basada en dades. La marca va començar amb productes ecològics com la espirulina i, amb el temps, ha passat d’un model natiu digital a estar present també en el canal físic, amb centenars de punts de venda.
