El València enllaça ja dotze jornades consecutives de Lliga sense conéixer l’empat després de caure per la mínima davant l’Elx en el Martínez Valero (1-0), un resultat que reforça una dinàmica extrema: o gana o perd. Esta cadena de dols sense taules s’ha convertit en la major del club en l’última dècada en Primera Divisió, la qual cosa evidencia un equip molt bolcat cap al desenllaç i amb poca presència de marcadors controlats.
Esta ratxa de dotze partits sense empatar iguala la firmada en la temporada 2017-18, quan el conjunt valencianista, dirigit llavors per Marcelino, va completar entre les jornades 14 i 25 una sèrie de sis victòries i sis derrotes. Eixe mateix balanç, sis triomfs i sis partits perduts, és el que acompanya ara a l’equip de Carlos Corberán, que manté un perfil competitiu similar: quan s’avança o aprofita les seues ocasions sol tancar el partit, però quan es veu per darrere li costa arrapar almenys un punt.
En la campanya 2015-16, el València ja havia viscut una ratxa encara major, de tretze jornades sense empats entre les dates 22 i 34 de Lliga, primer amb Gary Neville en la banqueta i després amb Pako Ayestaran. En aquell tram, el conjunt blanc-i-negre va sumar sis victòries i set derrotes, un registre que reflectix una certa inestabilitat però també una aposta per partits oberts, en els quals el resultat es decantava sempre cap a un dels dos costats.
L’últim empat de lliga del València es va remuntar al 10 de gener, a Mestalla, precisament davant l’Elx. Aquella trobada va acabar 1-1. Grady Diangana va avançar llavors al conjunt valencianista i Pepelu, des del punt de penal, va igualar el marcador. Des d’eixe dia, l’equip no ha tornat a firmar les taules, de manera que cada dol ha tingut un vencedor clar i un perdedor.
Balanç recent de victòries i derrotes
En este tram de dotze xocs sense empats, el València ha alternat triomfs importants amb derrotes ajustades. El conjunt blanc-i-negre s’ha imposat a Getafe (0-1), Espanyol (3-2), Llevant (0-2), Osasuna (1-0), Alabés (3-2) i Sevilla (0-2). Estos resultats mostren un equip capaç de sumar fora de casa i de resoldre partits igualats, com els dols davant Espanyol o Alabés, en els quals va saber mantindre l’avantatge en marcadors amb molts gols.
Per contra, l’equip ha caigut derrotat enfront de Reial Madrid (0-2), Reial Betis (2-1), Vila-real (2-1), Real Oviedo (1-0), Cèltic (2-3) i Elx (1-0). En la majoria d’estes derrotes el marcador es va decidir per la mínima, amb l’excepció del dol davant el Reial Madrid, la qual cosa suggerix que al València li ha faltat eficàcia en els moments clau per a, almenys, rescatar un punt. L’absència d’empats reflectix així una tendència a partits molt competits però sense terme mitjà.
El pròxim compromís del València arribarà el 21 d’abril, quan visite al Mallorca a Son Moix. En eixe partit, l’equip pot igualar la històrica ratxa de tretze partits de lliga consecutius sense empatar que ja va aconseguir en 2016. D’aconseguir-ho, confirmaria que travessa un dels períodes més singulars de la seua trajectòria recent, marcat per resultats que es decidixen sempre a favor o en contra i sense respir per als marcadors intermedis.
