Enercoop accelera la seua transformació en comunitat energètica amb microplantes solars urbanes

Enercoop, considerada la cooperativa energètica més antiga d’Espanya, ha reforçat en els últims anys la seua aposta per l’energia renovable, amb la solar fotovoltaica com a gran protagonista. Nascuda a Crevillent en 1925 per a portar electricitat a un municipi que no estava en el focus de les grans distribuïdores, l’entitat ha anat adaptant el seu model fins a convertir la generació neta i de proximitat en l’eix de la seua estratègia.

El director general de la Cooperativa Elèctrica Benèfica Sant Francesc d’Assís, matriu del grup Enercoop, Joaquín Mas, subratlla que l’energia solar fotovoltaica travessa un moment de maduresa tecnològica molt elevat. Explica que la combinació d’esta tecnologia amb sistemes d’emmagatzematge en bateries permetrà temps de resposta molt més ràpids davant caigudes puntuals de tensió en la xarxa, la qual cosa es traduïx en un subministrament més estable per a llars i empreses.

Evolució cap al model de comunitat energètica

Segons Mas, Enercoop està evolucionant de manera progressiva des del model clàssic de cooperativa elèctrica a un centrat en la comunitat energètica. Este canvi suposa donar un fort impuls a l’autoproducció d’energia per part dels propis socis i veïns. La companyia ja no es limita a operar plantes situades als afores, sinó que aprofita espais disponibles dins del nucli urbà per a acostar la generació als punts de consum.

Un exemple és la planta solar fotovoltaica de Campillo, a Crevillent, considerada la primera en règim de comunitat energètica a Espanya. Es tracta d’una microplanta pròxima al nucli urbà que pot proveir a unes 2.500 persones, la qual cosa permet reduir pèrdues en el transport d’electricitat i augmentar l’eficiència del sistema. Este tipus d’instal·lacions xicotetes i distribuïdes s’han convertit en una de les senyes d’identitat de la cooperativa.

Per a reforçar esta estratègia, l’Ajuntament de Crevillent ha cedit les cobertes de diversos edificis municipals amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de generació fotovoltaica. Amb esta fórmula, s’aprofiten superfícies infrautilitzades i es facilita que l’energia es produïsca allí on es consumix, una cosa clau en el desenrotllament de les comunitats energètiques.

L’horitzó marcat per la cooperativa és ambiciós: aconseguir a totes les llars de Crevillent en 2030 mitjançant este model basat en renovables i microplantes. No obstant això, Mes reconeix que la capacitat d’inversió és limitada. Actualment la cooperativa ha aconseguit una potència instal·lada de cinc megavats, després de destinar cinc milions d’euros en els últims anys a noves instal·lacions i millores tecnològiques.

Un segle de cooperativisme i retorn social

Enercoop va nàixer quan un grup d’empresaris de Crevillent va decidir crear una cooperativa per a portar electricitat primer a les empreses locals i, posteriorment, a les vivendes. Des dels seus orígens, la governança ha sigut descrita per la direcció com totalment democràtica, la qual cosa implica que els socis tenen veu en les decisions i que partix dels beneficis torna de manera directa a la comunitat.

Mes destaca que, si hi ha un terme que definix a la cooperativa, és el d’aportar valor. Cada any, Enercoop destina entorn de 600.000 euros a iniciatives de caràcter social, cultural, benèfic i assistencial en la localitat. Este retorn econòmic i social forma part de la identitat del projecte i reforça el seu vincle amb Crevillent, més enllà del subministrament elèctric.

En l’àmbit estrictament energètic, la cooperativa produïx electricitat 100% renovable a partir de fonts minihidràuliques i fotovoltaiques. L’aposta per la generació distribuïda en microplantes pròximes als nuclis urbans respon a la intenció de reduir la dependència de grans infraestructures centralitzades i millorar la resiliència del sistema davant incidències.

En este context, Mes defén l’estabilitat de l’energia solar enfront dels dubtes sorgits després del zero energètic que va deixar a la Península Ibèrica a les fosques fa quasi un any. Segons explica, l’alta producció renovable va ser només un factor més, però no l’origen de l’apagada, que es va deure a un conjunt d’elements dins d’un mix complex.

La cooperativa seguix de prop el context geopolític i econòmic, marcat primer per la guerra d’Ucraïna i ara pel conflicte a Orient Pròxim. Segons el parer del seu director general, l’aposta europea per les energies renovables contribuïx a reduir la vulnerabilitat davant les crisis energètiques i disminuïx la dependència de combustibles procedents d’altres països, la qual cosa reforça el paper de projectes com Enercoop en la transició energètica.

Últimes notícies

La pluja permet estabilitzar l’incendi forestal de Tuéjar després de cremar 835 hectàrees

L’incendi forestal declarat dimarts a Tuéjar s’ha donat per estabilitzat gràcies a les fortes pluges de la vesprada, després de calcinar 835 hectàrees i amb evacuats que podran tornar a casa prompte.

Com la nutrició de precisió vol acabar arribant al plat del consumidor

Especialistes i empreses han analitzat a València com aconseguir que la nutrició de precisió i la innovació alimentària arriben realment al plat del consumidor, amb l’ajuda de formació, regulació i dades.

Les sales de cinema valencianes poden perdre més d’un milió en ajudes per un canvi de criteri estatal

Les sales de cinema de la Comunitat Valenciana es juguen 1,07 milions d’euros en ajudes després d’un canvi de criteri del Govern central, i el Consell ha anunciat recursos jurídics i una estratègia conjunta amb altres autonomies per a defensar la continuïtat de la finançació.

La valenciana Laura Pérez s’endinsa en la memòria infantil amb la novel·la gràfica ‘El iglú’

La il·lustradora valenciana Laura Pérez, Premi Eisner 2026, presenta 'El iglú', una novel·la gràfica gairebé muda sobre infància, records i desarrelament, creada amb el guionista Guillermo Corral van Damme i ambientada a la ciutat suïssa de La Chaux-de-Fonds.

Rescaten un home en caure per un barranc de 30 metres a l’Alqueria d’Asnar

Un helicòpter del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha rescatat un home que ha caigut per un barranc d’uns 30 metres a l’Alqueria d’Asnar i l’ha traslladat a l’Hospital d’Alcoi.

Investiguen l’origen humà de l’incendi forestal de Tuéjar, encara actiu

L’incendi forestal declarat a Tuéjar continua actiu però amb evolució favorable i s’han descartat causes naturals en el seu origen, després de calcinar 835 hectàrees del paratge, part de la reserva de la Biosfera de l’Alt Túria.

Així serà el desembassament preventiu a la presa de Buseo i com pot afectar els pobles riu avall

La Generalitat ha informat els ajuntaments situats riu avall de la presa de Buseo d’un desembassament preventiu de cabal i els demana reforçar la vigilància i avisar la població en zones pròximes al riu.

AVE defensa que la campanya de suport a Ceuta és seua i d’adhesió voluntària

L’Associació Valenciana d’Empresaris assegura que la campanya ‘Todos somos caballas’ és una iniciativa pròpia, de caràcter social i amb participació voluntària dels clubs, després de la polèmica pels gestos d’alguns futbolistes i les crítiques a Ez Abde al Marroc.