Alacant conocera este dilluns el llargament esperat projecte per a soterrar les vies del tren que historicamente han dividit la ciutat. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible detallara, al costat de l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana, una actuacion cridada a transformar per complet la mobilitat, el paisatge urbà i les connexions entre diversos barris.
L’acte se celebra a les 10.30 hores en el Salon Blau de l’ajuntament, on el ministre de Transports, Oscar Puente, expondra els detalls d’una intervencion considerada una reivindicacion historica, demorada durant mes de dos decadas. L’objectiu és resoldre la bretxa fisica que suposen les vies a cel obert i que dificulta la permeabilitat entre els barris de Sant Blas i, en la zona sud, Benalua i Alipark. En alguns punts pròxims a la estacion ferroviària d’Adif el desnivell aconseguix quasi deu metres, la qual cosa reforça la sensacion de muralla i obliga a marrades en els desplaçaments quotidians.
El projecte prenguera com a eix els aproximadament 600 metres de via de tren fins i tot descoberts entre la plaça de l’Estrela, al costat de la estacion d’Adif, i el carrer Auso i Monzo, a l’altura de Alipark. En este tram confluïxen els servicis d’AVE, Cercanias i trens de llarga i mitjana distància, ademas de preveure’s l’arribada del tranvia, de manera que la operacion es perfila com una peça clau per a reorganitzar els accessos ferroviaris i alliberar sòl per a nous usos urbans.
L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, ha explicat recentment que ha preparat la presentacion del projecte del Parc Central al costat del ministre, amb qui manté una relacion personal estreta malgrat les diferències politicas. Els dos tenen previst revelar davant el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Perez Llorca, els detalls d’una gran operacion urbanistica que aspira a tancar una ferida historica en el plànol urbà i a redefinir l’entorn de la estacion.
Pulmon verd per a Alacant
La actuacion es desenrotllara en el ambito OI/2, amb una superfície de 468.000 metres quadrats. Este espai es planteja com el futur gran pulmon verd de la ciutat, combinant zones enjardinades amb dotacions publiques i unes 1.400 vivendes, part d’elles de proteccion publica. D’esta manera, el soterrament de les vies no sols buscara millorar la mobilitat, sinó tambien generar un nou espai central amb funcions residencials, recreatives i de servicis.
El desenrotllament del Parc Central acumula retards des de fa mes de vint anus. En este temps s’han succeït presentacions i documents que no han passat de la fase inicial, a pesar que el projecte figura entre les principals demandes veïnals. La falta d’avanços ha mantingut durant decadas la division fisica entre barris i ha impedit aprofitar un gran espai potencialment estrategico per a la ciutat.
La importància del Parc Central tranquil reflectida en la consulta publica oberta al juliol del passat anus per la concejalia d’Urbanisme per a conéixer la opinion de la ciudadania. En este procés van participar mes de 3.200 persones, un volum significatiu que evidencia el interes social pel futur d’este ambito. Les conclusions van mostrar una clara preferència per edificacions en altura, amb la finalitat d’ocupar menys superfície en planta i guanyar espai per a altres usos com a zones verdes o equipaments.
Els participants en la consulta tambien van apostar per prioritzar les areas verdes i les dotacions publiques, i van defendre que part de les vivendes socials es destinen especificamente a menors de 35 anus i majors de 65. Així mateix, van demanar que l’espai lliure es reserve a zones verdes i a instal·lacions esportives i d’oci, amb la idea que el Parc Central es convertisca en un gran espai de trobada, practica esportiva i esplai a l’aire lliure.
Salon Blau i memòria ferroviària
La presentacion tendra lloc en el Salon Blau, la principal estada de l’edifici historico consistorial. Este espai manté un fort vincule simbolico amb el ferrocarril, ja que va ser concebut per a acollir la visita d’Isabel II, que passe tres dies a la ciutat a partir del 25 de maig de 1858 per a inaugurar la primera conexion ferroviària entre la Cort i el Mediterraneo.
Aquella línia, explotada per la compania MZA (Madrid-Zaragoza-Alacant), ténia 450 kilometros de longitud i el viatge durava 17 hores, amb parades en Alcazar de Sant Joan, Albacete, Almansa, Villena i Elda. L’arribada del tren va suposar llavors una fita per a Alacant, acostant la ciutat a la capital i marcant l’inici d’una nova etapa en les comunicacions i en l’activitat economica.
L’ajuntament, sota el mandat de l’alcalde Jose Miguel Caturla i Perea, alce el Salon Blau com a estada per a la reina, que viatge acompanada pel seu marit, Francisco de Asis de Borbon, per un Principe d’Astúries de tot just sis mesos de vida, futur Alfons XII, i per les infantes. L’espai, annex a l’actual salon de plens, conserva lamparas de ceramico La Granja de Sant Ildefons i un sòl ceramico original del segle XVIII. Les portes estan decorades amb referències a la visita d’Isabel II i en la capella lateral es pot celebrar missa gràcies a una butla pontifícia de Pio VAIG VEURE subscrita en 1775.
El simbolisme de presentar el projecte de soterrament en este Salon Blau connecta el passat ferroviari d’Alacant, marcat per l’arribada del tren en el segle XIX, amb la nova etapa que es vol obrir ara mitjançant el Parc Central. La ciutat es prepara asi per a conéixer els detalls tecnicos i urbanisticos d’una actuacion que aspira a cosir barris, guanyar zones verdes i redefinir la seua relacion amb les vies del tren.
