El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha defés en el Congrés la proposta de nou model de finançament autonòmic i ha assegurat que resulta incomprensible que la Generalitat rebutge una oferta que implica 3.669 milions d’euros addicionals per a la Comunitat Valenciana, el doble dels 1.782 milions reclamats pel president autonòmic.
Espanya ha respost així en el ple a una pregunta del diputat de Compromís Alberto Ibáñez sobre com i quan pensa l’Executiu resoldre l’infrafinançament històric del País Valencià. El ministre ha emmarcat el debat en un moment que considera decisiu per a actualitzar el repartiment de recursos entre comunitats, insistint que l’objectiu és reforçar la suficiència financera dels territoris i la prestació dels servicis públics bàsics.
Temps de diàleg i acord
Segons el titular d’Hisenda, ara és temps de diàleg i d’acord per a tirar avant una reforma que qualifica de bona per al país, per a les comunitats autònomes i, especialment, per a la ciutadania. Ha subratllat que el nou model plantejat pretén corregir desequilibris acumulats durant anys i assegurar que les autonomies disposen de fons estables i previsibles amb els quals planificar les seues polítiques en sanitat, educació i servicis socials.
Per part seua, Ibáñez ha recordat que, al seu juí, la paciència de la societat valenciana s’ha esgotat davant la situació d’infrafinançament. Ha recalcat que no es reclama un tracte de privilegi, sinó deixar d’estar en una posició que considera de quarta categoria dins del conjunt autonòmic. El diputat ha argumentat que la Comunitat aporta recursos com si fora una regió rica mentres manté nivells de renda més baixos, la qual cosa, segons ha denunciat, deixa de ser solidaritat per a convertir-se en una estafa.
El representant de Compromís ha tornat a parlar d’injustícia històrica i ha insistit que l’infrafinançament s’arrossega des de fa anys, condicionant la capacitat de l’administració autonòmica per a atendre les seues competències. En este context, ha valorat que la proposta ferma de finançament del Govern supose un gir a la situació amb un increment de 3.369 milions d’euros, en entendre que este reforç permetria alleujar part del desequilibri acumulat.
No obstant això, Ibáñez ha lamentat que la Generalitat haja rebutjat esta oferta i ha qualificat eixa decisió d’error polític. Ha denunciat que l’Executiu autonòmic es troba, en la seua opinió, atrapat per càlculs electorals i condicionat per estratègies partidistes alienes a les necessitats financeres immediates de la Comunitat Valenciana.
En la seua rèplica, Espanya ha volgut posar en context les xifres per a defendre que el Govern central ha garantit una liquiditat sense precedents a les comunitats autònomes. Ha destacat que s’han destinat 300.000 milions d’euros addicionals respecte al mateix període de l’anterior Executiu, dels quals 30.000 milions han correspost a la Comunitat Valenciana, amb el propòsit de sostindre el finançament dels servicis públics durant els últims anys.
El ministre també ha recordat que l’Executiu ha presentat un projecte de llei per a condonar part del deute acumulat per les autonomies durant la crisi financera, que ascendix a 83.000 milions d’euros en total, dels quals 12.000 milions s’assignen a la Comunitat Valenciana. Esta condonació es planteja com un alleujament directe a la càrrega financera dels territoris més afectats per l’infrafinançament i per la caiguda d’ingressos en els anys de recessió.
Així mateix, Espanya ha detallat que el nou model de finançament autonòmic preveu una injecció addicional de 21.000 milions d’euros per al conjunt de les comunitats, dels quals 3.669 milions es destinen a la Comunitat Valenciana. Ha defés que es tracta d’un sistema més transparent i més solidari, dissenyat perquè cap comunitat autònoma perda recursos respecte a la situació actual i perquè aquelles amb major necessitat disposen d’un reforç significatiu.
Amb este plantejament, el Govern central intenta mostrar que la reforma proposada combina augment de recursos, alleujament de deute i garanties d’estabilitat, al mateix temps que retrau a la Generalitat que renuncie a uns fons que, segons el ministre, podrien contribuir a reduir la bretxa de finançament que afecta des de fa anys a la Comunitat Valenciana.
