El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i els grups de l’oposició en Les Corts Valencianes protagonitzen una tibant sessió de control marcada per acusacions creuades de corrupció, retrets sobre l’exemplaritat dels càrrecs públics i exigències de dimissió i de petició de perdó.
El síndic socialista, José Muñoz, obri el xoc polític acusant a Pérez Llorca de tindre un problema #greu d’exemplaritat. Al seu juí, el cap del Consell ha concentrat en tot just quatre mesos com president els casos i polèmiques que a altres dirigents del Partit Popular els van costar dos dècades de trajectòria. Amb eixa comparació, situa a l’actual responsable de l’Executiu autonòmíc en la mateixa línia que figures com Eduardo Zaplana, Francisco Camps, Rita Barberá o Sonia Castedo, símbols d’etapes anteriors del PP marcades per l’ombra de la corrupció.
Muñoz reforça la seua crítica amb la idea que en el PP la festa no s’acaba mai, una expressió amb la qual suggerix que les pràctiques qüestionades continuen repetint-se amb el pas dels anys. Des d’eixa avaluació, el portaveu socialista conclou que la continuïtat de Pérez Llorca al capdavant de la Generalitat resulta insostenible i li insta a presentar la seua dimissió i a convocar eleccions autonòmiques perquè la ciutadania valore en les urnes la situació creada.
Pérez Llorca respon elevant també el to i retornant les acusacions cap al principal partit de l’oposició. Qualifica de xafogor absoluta el juí a l’exministre socialista valencià José Luis Ábalos, al qual al·ludix com a exemple dels problemes judicials que esguiten al PSOE. En la mateixa línia, esmenta el processament de l’esposa del president del Govern, Pedro Sánchez, i la investigació oberta a l’expresident del PSPV-PSOE, José María Ángel, per a subratllar que, en la seua opinió, la corrupció no és exclusiva d’una sola formació.
Amb este llistat de causes i procediments, el president tracta d’evidenciar que el PSOE també afronta casos que danyen la seua credibilitat. Afig, a més, que no perd el temps en el fang i afirma que es dedica a gestionar, intentant projectar la imatge d’un responsable centrat en l’acció de govern enfront del que descriu com una estratègia de desgast basada en acusacions constants.
Retrets de Compromís i cridada a trencar pactes
El síndic de Compromís, Joan Baldoví, se suma també a les crítiques i sosté que un president no hauria de servir per a tapar la corrupció. Des d’eixa premissa, interpreta que l’actuació de Pérez Llorca no s’ajusta al nivell d’exigència que reclama per a la màxima autoritat autonòmica i li demana que dimitisca, en considerar que ha demostrat àmpliament que no està a l’altura de les responsabilitats del càrrec.
En la seua rèplica, Pérez Llorca manté l’estratègia de retornar les acusacions i assenyala a les aliances polítiques de Compromís. Afirma que, si Baldoví vol acabar amb la corrupció en la Comunitat, no ha de pactar amb els corruptes socialistes, en referència als acords que la formació valencianista manté o ha mantingut amb el PSPV-PSOE. Amb este argument, intenta presentar als seus crítics com a incoherents i traslladar la idea que els seus retrets manquen de credibilitat mentres mantinguen eixos pactes.
El debat en Les Corts es convertix així en un intercanvi de responsabilitats, en el qual cada bloc utilitza els casos que afecten l’adversari com a arma política. La sessió de control, concebuda per a fiscalitzar la gestió del Consell, deriva en una confrontació sobre qui té més legitimitat per a parlar de corrupció i exemplaritat, sense que cap de les parts cedisca terreny en les seues posicions ni en les seues peticions de dimissió i disculpes públiques.
