La meteoròloga d’À Punt Victoria Roselló ha defés que les previsions dels dies previs a la dana del 29 d’octubre ja assenyalaven un episodi de pluges històriques i un risc brutal per a la població, fins al punt que, amb les dades disponibles i un mínim coneixement de la geografia valenciana, es podia deduir el que anava a passar.
Abans de la seua declaració com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gestió d’aquell temporal, en el qual van morir 230 persones a València, Roselló ha explicat que els models ja apuntaven a un episodi excepcional, un episodi de pluges com no havien vist en molt de temps. Segons ha relatat, eixos avisos no eren simples advertiments genèrics, sinó que reflectien la possibilitat d’acumulacions molt intenses i persistents, amb especial impacte en les conques de rius i barrancs.
Ha recordat que tota previsió meteorològica té un cert índex de incerteza, perquè depén de l’evolució de l’atmosfera i de com es comporten les masses d’aire. No obstant això, ha insistit que el mateix dia de la dana, el 29 d’octubre, des de primera hora À Punt estava preparat perquè sabien el risc que hi havia. Eixa preparació es va traduir, ha assenyalat, en una planificació específica de la cobertura informativa i en l’activació d’alertes continuades a l’audiència.
Roselló ha subratllat que À Punt va anar informant puntualment des de la matinada i que la informació de què disposaven permetia avisar a la població amb temps per a poder protegir les seues vides. Ha recordat que s’estava oferint informació constant sobre la manera en què estava plovent, les zones més afectades i l’evolució prevista de les precipitacions, amb l’objectiu que els ciutadans entengueren no sols que anava a ploure molt, sinó quines implicacions podia tindre en el seu entorn immediat.
Avís roig i seguiment en directe
Segons la meteoròloga, en aquell moment es mantenia un avís roig, que implica risc màxim per a la població. Ha remarcat que s’estava donant en viu i en directe l’evolució de la dana des de primera hora del matí, amb dades que estaven a l’abast de tot el món. Eixa informació, ha afegit, no es limitava a xifres generals, sinó que es recolzava en observacions molt detallades del territori.
En este sentit, ha destacat el paper de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), que ha descrit com a única a Europa per comptar amb més de 800 observatoris. Eixa xarxa permetia saber exactament en quin moment i com estava plovent i cap a on aniria tota eixa aigua. Gràcies a eixa densitat d’estacions, es podia detectar amb precisió on es concentraven les pluges torrencials i preveure el comportament de les escorrenties.
Roselló ha explicat que el perill d’esta situació era que la pluja torrencial cauria en les conques mitjanes i altes de rius i barrancs, no a riba de la mar. És a dir, tota la pluja havia d’arribar a la desembocadura. Eixa configuració, ha detallat, multiplica el risc de crescudes sobtades i desbordaments quan l’aigua acumulada a l’interior descendix cap a la costa a través de llits que, en pocs quilòmetres, poden passar de nivells normals a cabals extraordinaris.
Al seu juí, la informació estava a l’abast de qualsevol; qualsevol ciutadà, no sols les institucions, podia consultar eixes dades. Ha insistit que, amb les dades a la mà i un mínim de coneixement de la geografia, es podia deduir el que anava a passar, ja que es coneixien tant la intensitat de la pluja com els punts del territori on s’estaven produint les precipitacions més extremes i el recorregut que seguiria l’aigua fins a la mar.
