El bisbe d’Orihuela-Alacant, José Ignacio Munilla, ha equiparat la condemna moral de l’avortament a la de la guerra i ha advertit que la proposta d’incloure el dret a l’avortament en la Constitució s’emmarca, segons ha afirmat, en una política que considera que calciga l’ètica. Al seu juí, els dos fenòmens compartixen el mateix nucli moral: la violència exercida contra persones que no poden defendre’s.
Munilla ha pronunciat estes paraules durant l’homilia de la solemne missa celebrada al final de la romeria al monestir de la Santa Faç, una de les peregrinacions religioses més multitudinàries d’Espanya, a la qual es preveia l’assistència de més de 300.000 persones. En este context de massiva participació ciutadana, el bisbe ha aprofitat la seua intervenció per a traslladar un missatge en el qual ha vinculat la dimensió religiosa de la celebració amb un debat polític i social de gran abast.
Paral·lelisme entre guerra i avortament
Segons ha exposat, la condemna moral de la guerra i de l’avortament tenen la mateixa lògica perquè, en els dos casos, es produiria el que ha descrit com una violència absolutament injusta contra els innocents. Des d’esta perspectiva, ha insistit que la forma en què una societat tracta als qui no poden defendre’s reflectix el grau de respecte que manté cap a la dignitat humana i cap als seus propis principis ètics.
El bisbe ha emmarcat esta anàlisi en el que ha descrit com un moment de la història en el qual s’enfronten dos alternatives: una ètica que il·lumina la política o una política que calciga l’ètica. D’esta manera, ha presentat la discussió sobre l’avortament no sols com una qüestió legal o sanitària, sinó com un símptoma del tipus de cultura moral que s’està consolidant i de com les decisions polítiques poden orientar o deteriorar eixa cultura.
Davant un auditori en el qual es trobaven responsables institucionals com el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, i l’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, al costat d’altres representants polítics i de la societat civil, Munilla ha reforçat el seu argument recorrent a una referència històrica. Ha citat les paraules pronunciades per la Mare Teresa de Calcuta en 1979, quan va rebre el Nobel de la Pau, de les quals ha recordat que va sostindre que sens dubte l’avortament és també guerra. Amb esta al·lusió ha volgut subratllar que la seua postura s’inscriu en una tradició moral prèvia i no sols en la seua opinió personal.
En la mateixa línia, el bisbe ha afirmat que atemptar contra els innocents és una de les ferides més profundes que pot infligir-se a la humanitat. Ha afegit que no existix causa, interés particular, ideologia ni estratègia que, al seu juí, puga justificar l’eliminació de qui no pot defendre’s, i ha presentat este principi com un límit ètic que les societats haurien de preservar més enllà dels canvis polítics o legislatius.
Munilla ha advertit que, quan s’oblida eixe principi i, més encara, quan s’arriba a justificar-lo, la societat s’enfonsa espiritualment. Amb esta idea ha volgut destacar que les conseqüències no serien només jurídiques o polítiques, sinó també de caràcter moral i cultural, afectant la manera en què les persones es relacionen entre si i perceben el valor de la vida humana. Segons ha sostingut, esta situació planteja una cruïlla en la qual cal optar entre el que ha anomenat la idolatria del poder o la fidelitat a la consciència ètica, descartant el que ha descrit com a neutralitats còmodes.
Al llarg de la seua homilia, el bisbe també s’ha referit als conflictes bèl·lics internacionals. En este punt ha exclamat un ja n’hi ha prou d’egoisme a un mateix i dels diners, vinculant la lògica de la guerra amb actituds d’egoisme i ambició. Així mateix, ha reclamat la fi del que ha qualificat com a exhibició de força per part de determinats dirigents que, sense citar-los expressament, ha descrit com a responsables d’accions d’inhumanitat de les quals, segons ha assenyalat, alguns es vanen amb orgull. Amb estes paraules ha expressat el seu rebuig a les decisions polítiques que, des del seu punt de vista, trivialitzen el sofriment alié i normalitzen la violència contra els més vulnerables.
