La Generalitat Valenciana ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de modificació del Reglament General de Costas elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El Consell sosté que la proposta estatal ha de revisar-se per a reforçar la seguretat jurídica, millorar els criteris tècnics i assegurar un equilibri real entre la protecció del litoral i el desenrotllament econòmic sostenible.
El director general de Costas, Ports i Aeroports, Marc García Manzana, ha assenyalat que el Ministeri seguix obstinat a canviar el reglament de Costas i no accepta modificar la llei. Per este motiu, recorda que des del Consell s’insistix en la necessitat de reformar la Llei de Costas estatal, tal com, afirma, van acordar totes les comunitats autònomes en el cim celebrat a València fa un mes.
Un dels principals punts de discrepància es concentra en la determinació del límit del domini públic marítim-terrestre. L’avantprojecte planteja fixar este límit en funció de l’abast d’un únic temporal, és a dir, prenent com a referència un sol episodi de fort onatge o tempesta marina. La Generalitat, en canvi, defén que es mantinga el criteri vigent basat en els majors temporals coneguts, registrats almenys en cinc ocasions al llarg de cinc anys, un enfocament que considera més estable, contrastat i coherent amb la pràctica tècnica acumulada.
Segons les al·legacions presentades, admetre un únic episodi extraordinari com a referència suposa equiparar un fenomen excepcional a una pauta ordinària. Este canvi, argumenta la Generalitat, generaria inseguretat jurídica en introduir una gran variabilitat en la delimitació de la costa, i provocaria a més un efecte expansiu del domini públic desproporcionat, amb impacte directe sobre propietats, concessions i usos consolidats del litoral.
En esta línia, el Consell proposa que el càlcul de l’abast dels temporals se sustente en dades objectives i verificables, com a registres de boies, mesuraments per satèl·lit o informació oceanogràfica i meteorològica. D’esta manera, la delimitació del domini públic es basaria en evidències contrastables i no en decisions discrecionals, la qual cosa reforçaria la seguretat jurídica per a administracions, empreses i particulars afectats per la normativa de costes.
García Manzana també ha advertit que el nou reglament pretén canviar aspectes que, per jerarquia normativa, no poden modificar-se sense passar pel Congrés dels Diputats. Al seu juí, s’estarien introduint per via reglamentària qüestions que haurien d’abordar-se primer mitjançant una reforma de la Llei de Costas de 1988, la qual cosa vulnera el principi de jerarquia entre llei i reglament.
El director general ha afegit que un exemple d’estes limitacions és la impossibilitat de canviar la normativa per a protegir els nuclis etnològics, és a dir, agrupacions d’edificacions tradicionals lligades a formes de vida i activitats històriques en la franja litoral. Segons indica, la votació per a modificar este aspecte es porta prorrogant des de fa dos anys perquè l’Executiu central sap que no compta amb els suports necessaris.
El Consell considera que el nou reglament, elaborat després de l’anul·lació de l’anterior pel Tribunal Suprem, reproduïx elements que ja van ser qüestionats i introduïx modificacions que excedixen el desenrotllament reglamentari. Al seu entendre, la proposta afecta a matèries de fons, com la definició del domini públic o el règim de concessions, que requerixen una reforma prèvia de la Llei de Costas i un debat parlamentari transparent.
En este sentit, la Generalitat subratlla que qualsevol canvi normatiu ha de respectar el principi de jerarquia normativa i ajustar-se tant a la legislació vigent com a les exigències del Unió del Dret de la Unió Europea. Això implica, segons les seues al·legacions, que la regulació de Costas no pot alterar per via reglamentària l’equilibri entre protecció ambiental, drets adquirits i activitats econòmiques que ja fixa la llei.
García Manzana ha conclòs que la Comunitat Valenciana necessita una gestió integral de la costa basada en criteris tècnics i en la cooperació entre administracions per a frenar la regressió del litoral i protegir els nuclis etnològics amb solucions eficaces. Esta visió, sosté, exigix coordinar polítiques urbanístiques, ambientals i hidràuliques per a assegurar la viabilitat futura de platges, passejos marítims i assentaments tradicionals enfront de l’erosió i els temporals.
Gestió de sediments i concessions en el litoral
La Generalitat reclama també incorporar de manera expressa una gestió integral dels sediments en les conques hidrogràfiques per a fer front a la regressió de la costa, un fenomen que, segons subratlla, s’ha intensificat en els últims anys. La pèrdua d’arena i materials a les platges es vincula al descens d’aportacions fluvials i a la retenció de sediments en embassaments i llits regulats, la qual cosa debilita la capacitat natural de la costa per a regenerar-se després dels temporals.
En esta línia, el Consell proposa que l’administració estatal de Costas participe activament en els hidrològics plans i que es fomente l’aprofitament dels sediments al·luvials retinguts en llits i embassaments per a reforçar el sistema costaner. La idea és que estos materials, en lloc de romandre emmagatzemats riu amunt, puguen utilitzar-se de forma planificada per a la defensa i recuperació de les platges més afectades per l’erosió.
Un altre bloc rellevant d’al·legacions es referix al règim de concessions en el domini públic marítim-terrestre. La Generalitat sol·licita que s’establisquen criteris objectius i taxats per a la concessió i renovació d’estos títols, i que es diferencien adequadament les concessions ordinàries de les compensatòries, lligades estes últimes a situacions prèvies o a drets consolidats. Amb això es pretén evitar interpretacions discrecionals i oferir major previsibilitat als titulars afectats.
A més, el Consell advertix que l’avantprojecte introduïx limitacions amb efectes retroactius i modifica condicions de concessions ja atorgades. Al seu juí, esta manera d’actuar vulnera el principi de seguretat jurídica i afecta a drets adquirits, en alterar el marc normatiu baix el que es van concedir autoritzacions i es van planificar inversions en el litoral.
La Generalitat proposa igualment definir de manera tècnica el concepte de risc cert, perquè quede clarament establit quan existix una amenaça real per a persones o béns que justifique restriccions addicionals. També advoca per adaptar les superfícies permeses i les distàncies d’establiments en primera línia a la planificació territorial vigent, amb la finalitat de coordinar la normativa de costes amb els instruments urbanístics i d’ordenació del territori.
Finalment, el Consell defén el reconeixement dels passejos marítims construïts després de la Llei de 1988 com a límit de la ribera de la mar. Amb esta proposta, la Generalitat busca consolidar jurídicament estes infraestructures, que considera elements clau de protecció enfront dels temporals i espais fonamentals d’ús públic, i evitar que futures reinterpretacions normatives modifiquen el seu estatus o la seua relació amb el domini públic marítim-terrestre.
