Un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha aportat al jutjat informació ampliada sobre les reunions que el exconcejal d’Urbanisme de València i actual director general de Transparència, Jorge Bellver, va mantindre amb l’empresari Jaime Febrer en locals d’oci i seus d’empresa per a tractar assumptes urbanístics relacionats amb el cas Assut.
Segons este informe, els investigadors tornen a vincular a Bellver amb la suposada recepció d’obsequis destinats a influir en tràmits urbanístics que haurien beneficiat a constructores incloses en la causa. Estos obsequis, que van des de regals d’alt valor econòmic fins a obsequis de caràcter més personal, s’emmarquen en una presumpta dinàmica de pagaments i favors orientada a obtindre decisions administratives favorables en matèria d’urbanisme.
Context del cas Assut
El cas Assut investiga el suposat pagament de comissions a càrrecs públics de diferents partits, tant del PP com del PSOE, per a afavorir l’adjudicació de contractes vinculats principalment a l’urbanisme entre 1999 i 2013, amb especial focus a l’Ajuntament de València. La investigació abasta un llarg període i un ampli nombre d’operacions, la qual cosa ha donat lloc a una macrocausa en la qual s’analitzen patrons repetits d’actuació.
El nom de Jorge Bellver ja figurava en el sumari com a presumpte receptor de regals d’una organització investigada pel tripijoc d’operacions urbanístiques. En la documentació de la causa consten, entre altres obsequis, diversos rellotges valorats entre 2.000 i 3.000 euros, botelles de xampany i maletes de luxe. Estos elements són considerats pels investigadors com a indicis d’una possible contraprestació per la seua intervenció o influència en tràmits administratius.
Bellver va ser citat a declarar el 17 de novembre per estos fets, però es va acollir al seu dret a no fer-ho. Esta decisió, habitual en investigacions penals complexes, implica que el exconcejal va optar per no respondre a les preguntes del jutjat ni de les parts personades, encara que el seu nom i les seues suposades connexions seguixen presents en els informes policials.
El nou informe presentat al jutjat se centra en el procés d’ordenació urbanística de la zona del Grau de València i amplia un altre document elaborat a l’abril de 2021. Esta àrea, d’alt interés estratègic per la seua ubicació i potencial de desenrotllament, ha sigut objecte de diverses operacions i projectes urbanístics, la qual cosa ha multiplicat els actors implicats i la complexitat dels tràmits administratius.
Les constructores del Grup Axis, propietat de l’empresari Jaime Febrer, van contractar com a mediador en esta operació al despatx d’advocats de José María Corbín, encunyat de la qual en 2009 era alcaldessa de València, Rita Barberá. Segons l’UCO, Corbín figura com comisionista en altres negociacions urbanístiques incloses en la macrocausa, la qual cosa reforça la idea d’una intervenció continuada en diferents operacions.
D’acord amb l’informe, Corbín hauria percebut en esta concreta operació urbanística un total de 224.116 euros entre els exercicis 2007 i 2012. Els investigadors sostenen que, igual que en la major part de la resta d’operacions analitzades, estos pagaments al despatx Corbín Advocats s’haurien articulat mitjançant un marc de contractació i facturació fictici, és a dir, a través de servicis simulats o sobredimensionats que encobririen el pagament de comissions il·lícites.
El document policial afig que, en esta operació urbanística i tenint en compte la seua dilatada tramitació administrativa i l’afectació a diferents estaments i organismes de l’Administració pública, el Grup Axis hauria comptat amb la participació d’altres càrrecs públics o persones vinculades a ells. Esta menció apunta a una xarxa més àmplia d’intermediació i influència, necessària per a superar les nombroses fases i controls d’un projecte urbanístic de gran envergadura.
En el desenrotllament de la zona del Grau
En el desenrotllament de la zona del Grau, l’anàlisi efectuada per l’UCO posa de manifest que, amb l’objectiu de viabilitzar la tramitació administrativa, s’haurien mantingut contactes amb diversos responsables polítics i jurídics. Entre ells se citen a l’advocat i exresponsable jurídic de Divalterra, José Luis Vera; al exportavoz socialista i exsubdelegado del Govern a València, Rafael Rubio; al exresponsable de Finances del PSPV-PSOE, José María Catalunya; al mateix Jorge Bellver i al exgerente de Aumsa, Carlos Masía.
En este context
En este context, la Guàrdia Civil reproduïx en el seu informe diversos apunts de l’agenda de Febrer en els quals s’arrepleguen cites amb Bellver per a tractar diferents assumptes, tots relacionats amb el pla urbanístic previst per a la zona del Grau. Estes anotacions permeten als investigadors situar temporalment les trobades i vincular-los amb determinades fites del procediment administratiu, reforçant la hipòtesi d’una coordinació entre actors públics i privats. L’informe també inclou apunts i referències contingudes a l’agenda de l’empresari.
A més de les reunions més formals
A més de les reunions més formals, els investigadors informen el jutjat d’una altra sèrie de trobades en els quals també participa Jorge Bellver i que, per diferents qüestions, es consideren realitzats al marge de la formalitat de les cites anteriors. L’informe assenyala que s’inferix este extrem del fet que estes reunions es produïren en locals d’oci o seus d’empreses i es correspongueren amb menjars o trucades de telèfon, contextos menys oficials però igualment rellevants per a l’avanç dels negocis.
Segons arreplega el document de l’UCO, en algunes d’estes reunions no formals també es van abordar assumptes relatius a l’acompliment professional de Bellver. Este tipus de contactes, encara que allunyats del marc institucional clàssic, són interpretats pels investigadors com a espais on es podrien haver concretat acords, intercanviat informació sensible o reforçat vincles de confiança.
L’informe destaca finalment que Jaime Febrer conservava en la seua anotacions de l’agenda de contactes el correu electrònic referent a Bellver al costat d’anotacions sobre adreces vinculades al seu entorn familiar, com la casa de la seua mare o la de la seua sogra, amb la indicació per a regals. Per a l’UCO, estos apunts encaixen amb la dinàmica de lliurament d’obsequis i obsequis ja descrita en la causa i es valoren com un indici més de la relació mantinguda entre l’empresari i el exconcejal en el marc de les operacions urbanístiques investigades.
