El bisbe d’Orihuela-Alacant, José Ignacio Munilla, equipara la condemna moral de l’avortament i de la guerra i advertix que la proposta d’incloure l’avortament com a dret en la Constitució s’emmarca en el que definix com una politica que calciga l’ètica. Les seues paraules es produïxen en plena discussió sobre l’encaix de l’avortament en el marc constitucional i apunten a les conseqüències morals que, al seu juí, tindria blindar este dret en la Carta Magna.
Munilla pronuncia esta reflexió durant l’homilia de la solemne missa celebrada al final de la romeria al monestir de la Santa Faç, una de les peregrinacions més multitudinàries del país, a la qual es preveu que acudisquen més de 300.000 persones. En eixe context, el bisbe subratlla la dimensió pública del seu missatge, que dirigx no sols als fidels sinó també als representants institucionals presents.
Avortament i guerra com a ferides als innocents
Segons el bisbe, la condemna moral de la guerra i de l’avortament tenen la mateixa lògica perquè considera absolutament injusta la violència aplicada contra els innocents. Al seu juí, en este moment de la història s’enfronten dos alternatives excloents: una ètica que il·lumina la politica o una politica que calciga l’ètica, i situa el debat sobre l’avortament dins d’eixa disjuntiva, en entendre que afecta el mode en què es protegix a qui no pot defendre’s.
Davant un auditori en el qual es trobaven el president valencià, Juanfran Pérez Llorca, i l’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, al costat d’altres càrrecs politicos i representants de la societat civil, Munilla reforça la seua postura citant paraules de la Mare Teresa de Calcuta en el seu discurs en rebre el Nobel de la Pau en 1979. Recorda que ella va afirmar que, sens dubte, l’avortament és també guerra, i utilitza eixa comparació per a subratllar que, des de la seua perspectiva, els dos fenòmens compartixen l’eliminació de vides considerades innocents.
En esta línia, el bisbe insistix que atemptar contra els innocents és una de les ferides més profundes que pot infligir-se a la Humanitat. Afig que no hi ha causa, interés particular, ideologia ni estratègia que, des del seu punt de vista, justifique l’eliminació de qui no pot defendre’s, i associa esta idea a un principi bàsic de l’ètica que considera irrenunciable per a la convivència social.
Munilla alerta que, quan s’oblida este principi i més encara quan es justifica, la societat s’enfonsa espiritualment. Planteja que s’està davant una cruïlla en la qual cal triar entre la idolatria del poder o la fidelitat a la consciència ètica, sense donar cabuda al que definix com a neutralitats còmodes. Amb això, advertix que, segons la seua visió, evitar posicionar-se davant estes qüestions implica acceptar passivament decisions politicas que afecten la dignitat humana.
El bisbe vincula a més el seu missatge sobre l’avortament amb una crítica més àmplia als conflictes bèl·lics internacionals. Reclama un ja n’hi ha prou d’idolatria a un mateix i dels diners i demana la fi de l’exhibició de força per part de determinats dirigents. Sense esmentar noms concrets, sosté que alguns es vanen amb orgull d’accions que qualifica d’inhumanitat, i enllaça eixes conductes amb un mode d’exercir el poder que, en la seua opinió, privilegia els interessos propis per damunt del respecte a la vida.
