162 anys de presó per a un home jutjat a Alacant per pornografia infantil
La Fiscalia ha mantingut la seua acusació inicial de 162 anys de presó per a un home jutjat en l’Audiència d’Alacant per gravar, emmagatzemar i difondre material pornogràfic de menors d’entre 10 i 14 anys a través d’internet al començament de 2021. El cas se centra en l’activitat del processament en plataformes d’intercanvi d’arxius, on presumptament captava i compartia imatges de contingut sexual protagonitzades per xiquets.
Segons l’escrit d’acusació, el ministeri públic li considera autor dels delictes de tinença i difusió de material pornogràfic, dotze delictes d’agressió sexual a menor d’edat i altres onze delictes de corrupció de menors. Estes figures penals arrepleguen tant la possessió d’arxius pedòfils com la intervenció activa de l’acusat en la producció del material, en dirigir i gravar les accions dels menors.
La investigació policial ho va situar en un programa informàtic tipus P2P, dissenyat per a compartir arxius entre usuaris. A través d’esta ferramenta, l’home hauria descarregat i alhora posat a la disposició d’altres usuaris una gran quantitat d’arxius de contingut pedòfil, aprofitant el funcionament automàtic d’estes xarxes d’intercanvi.
Gravacions i captures a menors
El fiscal ha considerat acreditat que l’acusat va realitzar captures de pantalla de videoconversacions en les quals interactuava directament amb els xiquets. Durant eixes connexions, suposadament sol·licitava als menors que realitzaren diferents actes d’índole sexual mentres ell es masturbava i registrava les imatges. D’esta manera, no sols hauria consumit material ja existent, sinó que hauria generat nou contingut amb víctimes identificades.
Els fets jutjats se situen entre febrer i abril de 2021, període en el qual s’haurien produït les videotelefonades i les descàrregues. L’operació policial es va desenrotllar posteriorment, el 18 de gener de 2022, després de detectar-se l’intercanvi d’esta mena d’arxius en la xarxa. En eixa data es van practicar registres en la vivenda del sospitós i en el seu lloc de treball, amb l’objectiu de localitzar dispositius i suports informàtics relacionats amb l’activitat investigada.
En eixos registres es van intervindre uns 2.000 arxius pedòfils que, segons l’acusació, el processament havia descarregat i distribuït. El material es va trobar repartit en diversos equips: un ordinador, un disc dur extern, una memòria USB i dos telèfons mòbils. Entre els arxius es van localitzar vídeos en viu gravats suposadament a, almenys, 12 menors, la qual cosa reforça la tesi de què no es tractava només de descàrregues passives sinó també de captacions directes.
Declaracions policials i coneixement de la xarxa P2P
Quatre agents de la Policia Nacional que van participar en la investigació han confirmat a la sala la troballa d’este volum de material en els dispositius intervinguts. Les seues declaracions pretenen sostindre que l’acusat tenia un coneixement efectiu del contingut emmagatzemat i de la forma en què es compartia a través de la xarxa P2P, així com de la reiteració de la conducta al llarg del temps.
En les seues conclusions, el fiscal ha subratllat que el processament era conscient que, en descarregar els arxius, també els posava a la disposició d’altres usuaris, ja que no els retirava de la carpeta des de la qual es facilitava la seua difusió. Este funcionament és característic dels programes d’intercanvi, on el propi ús de la ferramenta implica compartir els fitxers amb tercers mentres romanen en determinades rutes del sistema.
Arguments de l’acusat i de la defensa
Per part seua, l’acusat ha admés davant el tribunal que havia visitat la pàgina web en la qual apareixien els vídeos, i ha explicat que ho va fer, segons la seua versió, per curiositat. Ha al·legat igualment que desconeixia que els arxius que es descarregava es compartien amb altres persones, intentant així desvincular-se de la part difusora de la conducta i limitar la seua responsabilitat a la mera visualització.
El seu advocat defensor ha insistit en esta línia argumental, recalcant que l’acusat no tenia voluntat de descàrrega ni de compartir eixos arxius, sinó que este procés es produïa de manera automàtica en utilitzar el programa informàtic. A partir d’esta premissa, la defensa sosté que, en tot cas, només podria apreciar-se un delicte de tinença de material pedòfil per a ús propi, i no de difusió ni d’agressió o corrupció de menors.
Judici vist per a sentència
Després de les exposicions de les parts i la pràctica de la prova, el juí ha quedat vist per a sentència, quedant ara en mans del tribunal determinar si assumix íntegrament la petició de 162 anys de presó formulada per la Fiscalia o si rebaixa la qualificació jurídica i les penes sol·licitades en funció de la valoració dels fets i de la participació de l’acusat.
