El fiscal defensa davant el Tribunal Suprem que Sánchez no era el número u de la suposada trama
El fiscal cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha defés davant el Tribunal Suprem que el president del Govern, Pedro Sánchez, no era el número u de l’organització criminal que atribuïx a l’entorn de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos.
Amb esta afirmació, el representant del Ministeri Públic ix al pas de l’acusació llançada pel comisionista i també acusat Víctor de Aldama, que va arribar a situar al cap de l’Executiu en el més alt de la suposada trama.
Luzón ha presentat el seu informe final en el juí que se seguix en el Suprem contra Ábalos, el seu exasesor Koldo García i el propi Aldama. En eixa anàlisi, el fiscal ha volgut deixar clar quin, al seu juí, era l’autèntica estructura de comandament dins de l’entramat investigat, subratllant que les decisions clau es prenien en el Ministeri de Transports i que la cúspide d’eixe esquema es trobava en la figura del ministre.
Estructura criminal lligada al Ministeri de Transports
Segons el relat exposat pel fiscal, Ábalos, García i Aldama integraven una estructura criminal que naixia en el propi Ministeri de Transports. Això implica, en la interpretació d’Anticorrupció, que les actuacions investigades no eren mers fets aïllats, sinó que responien a un patró de funcionament estable, amb repartiment de rols i amb un flux de decisions que partia de la seu ministerial.
Luzón ha qualificat de demolidora la prova de càrrec reunida contra els acusats, en referència al conjunt de documents, comunicacions i testimoniatges que, al seu entendre, dibuixen amb claredat com operava el grup. De la seua exposició es desprén que el ministre era el referent últim del qual depenien les decisions rellevants, mentres que el exasesor Koldo García actuava com a peça intermèdia entre el poder polític i els interessos econòmics de la trama.
En este esquema, el comisionista Víctor de Aldama exercia el paper d’empresari que es beneficiava d’eixa relació privilegiada amb el Ministeri. El fiscal sosté que Aldama, al qual definix com penedit, obtenia avantatges econòmics gràcies a eixa connexió i, en contrapartida, destinava part dels beneficis a recompensar a l’entorn del ministre mitjançant comissions. Eixa circulació de diners seria, segons l’acusació pública, una de les claus per a entendre el caràcter delictiu de l’organització.
En desmarcar a Sánchez de la direcció de la trama, Luzón pretén delimitar l’abast de les responsabilitats penals als qui, al seu juí, van intervindre de manera directa en la presa de decisions i en l’obtenció de beneficis. D’esta manera, centra l’atenció en l’exministre Ábalos i en el circuit de decisions que, sempre segons el seu informe, s’articulava des del Ministeri de Transports cap als altres acusats, donant coherència al conjunt de proves presentades al llarg del juí.
