La magistrada del jutjat de Catarroja demana un informe específic a la Fiscalia sobre la gestió de la DANA
La magistrada del jutjat de Catarroja que instruïx la causa sobre la gestió de la DANA ha demanat a la Fiscalia un informe específic perquè aclarisca si sol·licita mantenindre o revocar les diligències d’investigació acordades en el procediment, unes actuacions que, segons el criteri expressat pel Ministeri Públic en un escrit recent, podrien implicar de fet la investigació del expresident de la Generalitat i actual diputat en Les Corts Valencianes, Carlos Mazón.
El jutjat de Catarroja recorda en la seua providència que no té competència per a investigar a una persona aforada, com és el cas de Mazón per la seua condició de diputat autonòmic. Quan es tracta d’un aforat, l’eventual obertura d’una causa penal requerix que siga assumida per l’òrgan judicial que tinga atribuït el fur corresponent, la qual cosa condiciona l’abast de qualsevol diligència que puga apuntar cap a la seua responsabilitat.
Termini a la Fiscalia per a definir la seua postura
En la providència feta pública este dimarts, la jutgessa acorda concedir a la Fiscalia un termini de tres dies perquè precise si demana el manteniment d’eixes diligències o, per contra, la seua revocació íntegra i l’exclusió dels seus resultats del procediment. Este aclariment se sol·licita després d’examinar un informe recent del propi Ministeri Públic en el qual es demana a l’Audiència Provincial de València que estime el recurs d’apel·lació presentat per Mazón per a poder personar-se en la causa.
Eixe informe del fiscal, conegut dijous passat, s’alineava amb la pretensió de Mazón d’intervindre formalment en el procés. El expresident busca així accedir a la informació generada en la investigació i exercir el seu dret de defensa davant unes diligències que podrien aportar dades sobre la seua actuació en la gestió de l’emergència provocada per la DANA.
La jutgessa havia rebutjat inicialment la personació de Mazón en un acte en el qual remarcava que el seu paper en la causa és el de testimoni. En eixa resolució, la instructora sostenia que la figura processal que pretenia el expresident no té encaix en el dret processal espanyol, encara que sí que existix en el francés sota la fórmula del denominat ‘testimoni assistit’. Al seu juí, eixa via no pot traslladar-se automàticament a l’ordenament espanyol.
En la seua resposta a la petició de personar-se, la magistrada afegia que l’intent de Mazón només podria sostindre’s en dos supòsits: que ell mateix volguera reconéixer de manera expressa una participació en els possibles homicidis i lesions imprudents investigats, o que considerara que la seua futura declaració com a testimoni, encara sense data fixada, i l’obligació de dir veritat que comporta, impliquen de manera inevitable l’assumpció de responsabilitats penals.
Fonament legal de la defensa de Mazón
El lletrat de Mazón va fonamentar el seu recurs en l’article 118 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, un precepte que regula l’exercici del dret de defensa quan s’han practicat o estan pendents de practicar-se diligències d’investigació que poden afectar persones aforades que no figuren formalment com investigades. La defensa entén que, si d’eixes actuacions es pot obtindre informació sobre la gestió de l’emergència atribuïda a Mazón, este ha de poder intervindre en el procediment.
El fiscal va assumir eixe plantejament i va argumentar en el seu escrit que, encara que l’article esmenta de manera expressa a diputats i senadors aforats davant el Tribunal Suprem, la protecció del dret de defensa permet estendre la seua aplicació als qui gaudixen d’aforament davant els Tribunals Superiors de Justícia i no precisen de suplicatori. En este marc situa el cas de Mazón, que conserva el seu aforament per l’acta de diputat en Les Corts Valencianes.
Paral·lelament, la jutgessa que dirigix la investigació sobre la gestió de la DANA ha requerit en dates recents a alcaldes de les zones més afectades pel temporal perquè entreguen les seues comunicacions amb membres del Consell, òrgan del qual formava part Mazón durant l’emergència. A més, ha ordenat diligències orientades a recaptar la facturació telefònica i els registres de missatgeria del personal més pròxim al expresident, amb l’objectiu de reconstruir les comunicacions mantingudes durant aquells dies i determinar com es va gestionar la crisi des de les instàncies polítiques i administratives implicades.
