Peticion d’un acarament per aclarir el retard de l’Es-Alert
Una de les acusacions particulars personades en la causa judicial per la gestió de la DANA ha sol·licitat al jutjat la celebració d’un acarament entre la exconsellera de la Generalitat Salomé Pradas i el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, amb l’objectiu d’aclarir per què es va retardar l’enviament del missatge És-Alert a la població el 29 d’octubre de 2024.
Segons l’escrit presentat davant el jutjat de Catarroja pel lletrat Francisco Regalado, es reclama a la jutgessa que adopte esta mesura de contrast de testimoniatges entre Pradas, una de les dos persones investigades en la causa, i Suárez, considerat un dels principals actors del Cecopi i que continua en el seu lloc en l’estructura d’Emergències. La petició es recolza en la idea que una confrontació directa de versions podria buidar dubtes clau sobre la presa de decisions en un moment crític.
Divergències sobre el missatge d’alerta
En l’escrit, l’acusació subratlla les divergències entre les declaracions prestades per Pradas i Suárez en relació amb el procés de redacció i enviament del Es-Alert. A partir d’eixes diferències, considera imprescindible aclarir com es va decidir el contingut del missatge i quins motius expliquen el retard en la seua remissió a la ciutadania, que es va produir en un context de forta inestabilitat meteorològica vinculada a la DANA.
El lletrat planteja que es determine si la demora a la qual va al·ludir Suárez, en el cas de confirmar-se, va obeir a raons tècniques, jurídiques, lingüístiques o altres, i a qui ha d’atribuir-se la responsabilitat d’eixe retard. Amb això, l’acusació busca delimitar si el problema va estar en la redacció del text, en els filtres legals previs, en els dubtes sobre el to de l’avís o en decisions de caràcter polític, descartant que es dega exclusivament a qüestions tecnològiques.
En la seua declaració més recent davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, en la qual va comparéixer per tercera vegada com a testimoni, Suárez va explicar que en el primer esborrany del Es-Alert es va modificar la frase ‘romanguen en els seus domicilis’ per ‘suspenguen desplaçaments’. Segons el seu testimoniatge, este canvi es va introduir perquè la llavors consellera Salomé Pradas va considerar que la primera formulació no comptava amb suficient cobertura legal.
Suárez va detallar a més que el primer esborrany del missatge a la població es va plantejar al voltant de les 19.06 hores, mentres que l’És-Alert definitiu es va enviar finalment a les 20.11 hores, la qual cosa va suposar un marge superior a una hora entre la proposta inicial i la difusió efectiva de l’avís. D’acord amb la seua versió, en eixe interval es va debatre no sols el contingut concret del text, sinó també el grau de contundència amb el qual havia de dirigir-se a la ciutadania en plena emergència.
Segons el testimoniatge del subdirector d’Emergències, Pradas va expressar que no volia que el missatge resultara tan imperatiu perquè mantenia dubtes legals sobre la possibilitat d’ordenar a la població que romanguera en els seus domicilis. Suárez va afirmar que la exconsellera va insistir que no es veia amb capacitat per a demanar de manera directa a la ciutadania que no isquera de casa, malgrat les indicacions que ell mateix li traslladava en sentit contrari.
El tècnic va assenyalar que va tractar de convéncer a la exconsellera que, des del punt de vista legal, sí que disposava d’atribucions per a formular un advertiment més ferm a la població, en coherència amb la situació de risc associada a la DANA i amb el paper de l’administració autonòmica en matèria de protecció civil. Al seu juí, este debat sobre l’abast de les competències i sobre el to del missatge va contribuir a allargar el procés fins que l’avís va ser finalment remés.
En eixa línia, Suárez va sostindre que la demora en l’enviament del Es-Alert no es va deure a causes tècniques, sinó polítiques. Amb esta afirmació, el responsable d’Emergències apunta directament a les decisions adoptades en l’àmbit del Consell com a factor determinant del retard, reforçant així la tesi de l’acusació particular que és necessari un acarament per a aclarir les responsabilitats en la gestió d’aquella jornada de la DANA.
