El València Basket afrontarà aquest dijous l’anada de les semifinals de la Lliga Femenina davant el Spar Girona amb el repte de mostrar la seua versió més sòlida i competitiva.
L’objectiu passa per aconseguir en el Roig Arena una renda suficient que li permeta viatjar el diumenge a Fontajau amb marge per a certificar el passe a la final i mantindre viu el somni de revalidar el títol conquistat en les últimes tres temporades.
El dol arriba marcat pels precedents contra el Girona
El dol arriba marcat pels dos precedents de la fase regular, resolts a favor del Girona. En el primer, disputat en Fontajau, el conjunt català es va imposar amb claredat i va firmar una de les derrotes més inflades del quadre valencià esta campanya, en guanyar per 28 punts (96-68).
Eixe colp va deixar en evidència les dificultats del València per a competir en una pista especialment exigent i va evidenciar la necessitat d’elevar el nivell defensiu i de concentració lluny de casa.
En el segon enfrontament, ja en la segona volta, el Girona va tornar a doblegar al València, esta vegada en el Roig Arena, encara que en un partit molt més ajustat (71-74). Aquell xoc va demostrar que la distància entre els dos equips pot reduir-se quan el València controla millor el ritme i minimitza errors, però també va deixar clar que qualsevol desconnexió es paga cara davant un rival que sap castigar cada pèrdua i cada mala decisió.
Format de l’eliminatòria i lliçó dels quarts
Com va ocórrer en els quarts de final, l’encreuament de semifinals es decidix per la diferència total de punts entre l’anada i la volta, i no pel nombre de partits guanyats. Esta norma convertix cada minut en rellevant, ja que anotar o encaixar una canastra en els instants finals pot inclinar la balança del costat de l’un o l’altre equip al tancament de la sèrie.
El València ja va viure eixa pressió enfront del Durán Maquinaria Ensino Lugo. En l’anada, l’equip taronja va firmar un triomf contundent per 13 punts a domicili, un resultat que semblava encarrilar la passada. No obstant això, en la trobada de tornada va arribar a estar virtualment eliminat per moments, en veure com la diferència global es reduïa perillosament. Eixa experiència reforça la idea que l’eliminatòria no es resol en un sol dia i que qualsevol relaxació, fins i tot amb una bona renda, pot donar vida al rival.
Més enllà de l’accés a la final, l’eliminatòria davant el Spar Girona també condiciona la presència del València Basket en la pròxima edició de l’Eurolliga. Si el conjunt valencià supera este encreuament i es fica en la final, tindrà assegurada almenys una plaça per a la màxima competició continental, ja siga de manera directa o a través de la fase prèvia.
En canvi, si cau eliminat, les seues opcions es reduiran i dependran del fet que tampoc avance Perfumeries Avinguda, que s’enfronta en l’altra semifinal al Casademont Zaragoza. D’esta manera, cada canastra en esta sèrie pot acabar influint també en el calendari europeu de la pròxima campanya.
Plantilles al complet i claus del dol
Per al xoc d’anada, el tècnic del València Basket, Rubén Burgos, disposa de tota la plantilla en condicions de jugar, un factor que li permet repartir esforços i ajustar les rotacions en funció del desenrotllament del partit.
En la sèrie anterior davant Ensino Lugo, totes les jugadores van participar almenys un minut tant en l’anada com en la volta, un senyal de l’aposta per un bloc ampli i de la importància de mantindre la intensitat durant els quaranta minuts.
Davant estarà un Spar Girona que va acabar la fase regular en segona posició, amb vint-i-quatre victòries en trenta trobades, tres triomfs més que el València. Eixa regularitat en la lliga reflectix la solidesa de l’equip català, capaç de sostindre un alt nivell competitiu al llarg de tota la temporada.
En els quarts de final del play off, el Girona va mostrar la seua contundència en resoldre l’eliminatòria contra el Leganés amb autoritat en el segon partit (89-63), després d’haver firmat un empat a 82 en l’anada, un exemple de la seua capacitat per a reaccionar i pujar prestacions quan més es juga.
El gran referent del Girona és la interior Mariam Coulibally, que va completar la fase regular amb unes mitjanes de 17,4 punts, 7,2 rebots i 21,7 de valoració per trobada. El seu impacte en la pintura li convertix en una amenaça constant prop del cércol, tant en anotació com en rebot, i obliga els rivals a ajustar la seua defensa interior.
A més, Coulibally va ser triada millor jugadora dels quarts de final en fer una mitjana de 20,5 punts, 11,5 rebots i 27 de valoració en eixa sèrie, xifres que confirmen la seua influència en els moments decisius.
Amb estos antecedents, el València Basket sap que l’anada en el Roig Arena serà clau per a condicionar el desenllaç de l’eliminatòria. Un triomf ampli permetria viatjar a Fontajau amb marge i reduir la pressió en una pista on ja va patir una derrota severa, mentres que una renda curta o una derrota obligaria a firmar una actuació quasi perfecta en la volta per a continuar lluitant pel títol i per l’Eurolliga.
