La Comunitat Valenciana s’ha col·locat en 2024 al capdavant de l’encariment del lloguer a Espanya, en registrar una pujada mitjana del 5% en els preus de la vivenda arrendada. Aquest avanç supera amb claredat la mitjana estatal i confirma una tendència de fons de progressiu encariment de l’accés a la vivenda en règim d’arrendament.
A la ciutat de València l’augment va ser encara més intens, amb un repunt del 5,9% l’any. En municipis valencians com Vilamarxant i Sagunt els increments van depassar el 6%, la qual cosa indica que la pressió sobre els preus no es limita a les grans capitals, sinó que també aconsegueix a localitats de grandària mitjana on la demanda de vivenda en lloguer s’ha anat consolidant.
Evolució del preu del lloguer a Espanya
En el conjunt del país, els preus de la vivenda en lloguer van pujar un 3,5% en 2024, el major augment des de 2019. Amb esta dada, el mercat del lloguer suma ja deu anys consecutius de pujades, la qual cosa reflectix un cicle prolongat d’encariment en el qual els arrendataris han vist com les seues quotes mensuals s’incrementen any rere any.
Totes les comunitats autònomes van registrar augments de preus, encara que amb distinta intensitat. Els majors increments es van produir en la Comunitat Valenciana, amb eixe 5% que la situa al capdavant, seguits de les illes Balears, amb un 4%, i Andalusia, amb un 3,8%. En l’altre extrem, les pujades més moderades es van observar a Astúries, amb un 2,7%, Castella i Lleó, amb un 3%, i Catalunya i La Rioja, les dos amb un 3,1%. Estes diferències territorials evidencien que la pressió de la demanda i la disponibilitat d’oferta no són homogènies i generen ritmes d’encariment distints segons la zona.
Si s’analitzen les capitals de província, els increments més destacats en 2024 es van registrar a València, amb un 5,9%, Màlaga, amb un 5,2%, i Alacant, amb un 5,1%. En municipis de més de 10.000 habitants, les majors pujades es van donar en Álora, amb un 7,3%, Vilamarxant, amb un 6,3%, Villamartín, amb un 6,2%, i Sagunt, també amb un 6,2%. Estos percentatges mostren que l’encariment del lloguer s’estén més enllà de les grans ciutats i afecta especialment a localitats on el lloguer s’ha consolidat com a alternativa a la compra.
L’estadística de l’Institut Nacional d’Estadística diferencia el comportament segons l’any de firma del contracte. Els arrendaments firmats de nou en 2024 van elevar els seus preus un 8,8%, més del doble de l’increment registrat un any abans, que va ser del 4,1%. Això implica que els qui van accedir a una vivenda de lloguer per primera vegada o van canviar de casa van afrontar pujades molt superiors a la mitjana general.
En canvi, els contractes que ja existien abans de 2024 es van encarir un 2,8%. Encara que este percentatge és més moderat que el dels nous contractes, també reflectix una pressió a l’alça sobre les rendes renovades, que se sumisquen a la tendència acumulada dels últims anys.
Per tipus d’edificació, les vivendes col·lectives situades en edificis van incrementar els seus preus un 3,6% en 2024, nou dècimes més que en 2023. Les vivendes unifamiliars llogades van registrar una pujada del 3%, igualment nou dècimes per damunt de la dada de l’any anterior. Estes variacions indiquen que l’encariment aconseguix tant a pisos en blocs residencials com a cases independents, encara que amb diferències lleugeres entre els uns i els altres.
Entre 2014 i 2024 els preus del lloguer acumulen un encariment del 23,2%. Este augment sostingut durant una dècada suposa que moltes llars paguen hui quantitats sensiblement més altes per la mateixa superfície, la qual cosa té un impacte directe en la capacitat d’estalvi i en l’esforç econòmic que han de destinar a la vivenda.
Si s’observa el comportament per grandària de vivenda, les vivendes de 60 metres quadrats o menys van ser les que més van pujar, amb un 26,8% en estos deu anys. Les vivendes d’entre 75 i 90 metres quadrats van augmentar un 22,9%, mentres que les de més de 150 metres quadrats es van encarir un 18,9%. Este patró indica que els pisos xicotets, més demandats per jóvens, llars unipersonals o parelles sense fills, són els que han patit la major pressió de preus.
L’anàlisi per capitals de província entre 2015 i 2024 mostra també increments molt destacats. Les pujades més intenses es van donar a València, amb un 36,4%, Màlaga, amb un 32,7%, Palma, amb un 31,3%, Girona, amb un 28,1%, i Alacant, amb un 27,5%. Estes ciutats s’han convertit en alguns dels mercats de lloguer més tensionados, amb un creixement acumulat que condiciona cada vegada més la capacitat d’accés a la vivenda.
En eixe mateix període, els preus dels nous contractes de lloguer de vivenda van augmentar un 19,3% entre 2021 i 2024, mentres que els dels contractes ja existents van pujar un 7,5%. La bretxa entre els dos tipus de contracte evidencia que les majors tensions es concentren en les noves firmes, on els propietaris actualitzen els preus amb major intensitat aprofitant la dinàmica alcista del mercat.
