Projectes Residencials Locals (PHL) per impulsar vivendes públiques
Els ajuntaments ja poden posar en marxa Projectes Residencials Locals (PHL) per a impulsar noves vivendes de protecció pública (VPP) en sòls municipals que fins ara estaven sense ús efectiu. Es tracta de solars vacants qualificats com a equipament i de parcel·les del patrimoni municipal del sòl o altres terrenys de caràcter patrimonial, que passen a poder destinar-se a vivenda protegida sota unes condicions urbanístiques i tècniques definides.
La Generalitat ha publicat la instrucció que activa el procediment perquè els consistoris desenrotllen estos PHL. Amb esta ferramenta, el Consell pretén accelerar la construcció de fins a 120.000 vivendes públiques com a resposta directa a l’emergència social residencial. L’objectiu és transformar sòl ociós en nova oferta residencial assequible, reduint els temps administratius i facilitant que els municipis puguen adaptar els projectes a les seues necessitats.
Reunion amb promotors i contingut de la instruccion
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha presentat la instrucció a representants de la Federació de Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors de la Comunitat Valenciana (FEPROVA). En esta trobada s’han detallat les possibilitats que obri esta figura i el paper que el sector privat pot exercir en el desenrotllament dels PHL sota el marc fixat per les administracions.
La iniciativa contempla la possibilitat d’impulsar fins a 120.000 vivendes en la Comunitat Valenciana per a contribuir a pal·liar l’emergència residencial. Martínez Mus ha subratllat que actualment existixen més de huit milions de metres quadrats de sòl susceptibles d’acollir-se a esta figura i que porten anys sense ús efectiu. Segons ha explicat, destinant únicament la mitat d’eixa superfície ja seria possible facilitar la construcció del volum de vivenda protegida que es planteja, la qual cosa il·lustra el potencial de transformació d’uns sòls que fins ara romanien vacants.
Durant la reunió també s’ha avançat que el Consell preveu introduir modificacions en la tramitació parlamentària del Pla Simplifica per a permetre el desenrotllament d’estos plans residencials locals. Estos canvis normatius busquen adaptar la legislació vigent a la nova figura dels PHL, de manera que els procediments d’aprovació resulten més àgils i els ajuntaments disposen d’un marc jurídic clar per a impulsar les actuacions.
La regulació dels Projectes Residencials Locals establix que els ajuntaments podran aprovar-los mitjançant acord de ple adoptat per majoria absoluta. Això suposa que la decisió de destinar sòl dotacional o patrimonial a vivenda de protecció pública haurà de comptar amb un suport polític ampli en cada corporació municipal, reforçant l’estabilitat dels projectes i donant seguretat als agents que intervinguen en el seu desenrotllament.
Els PHL podran implantar-se en solars vacants no executats que estiguen qualificats com a equipament, així com en parcel·les del patrimoni municipal del sòl i en altres terrenys de naturalesa patrimonial. A més, els ajuntaments tindran la possibilitat de formalitzar convenis amb altres administracions per al desenrotllament i execució d’estos projectes, la qual cosa obri la porta a col·laboracions interinstitucionals per a finançar, gestionar o construir les noves vivendes.
La normativa preveu igualment que la Generalitat puga tramitar i aprovar directament projectes residencials locals a través de la Vicepresidència Tercera. En estos casos, l’administració autonòmica actuarà com a administració actuant i l’actuació es considerarà d’interés general. Este mecanisme permet que la Generalitat impulse directament PHL en situacions on siga necessari reforçar la resposta pública, per exemple quan un municipi no puga assumir en solitari la tramitació o la gestió.
Els projectes hauran d’incorporar informes tècnics i jurídics que justifiquen l’actuació, així com estudis d’integració en l’entorn per a definir l’edificabilitat i els paràmetres urbanístics aplicables. Estos documents hauran de concretar altures, ocupació i tipologia edificatòria respectant la normativa vigent, amb especial atenció a les previsions del Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). D’esta manera es busca garantir que les noves vivendes se situen en zones segures i amb un disseny adequat al context urbà.
Durant la trobada s’ha recalcat que esta mesura s’emmarca en una política transversal de vivenda impulsada pel Consell. Segons ha exposat Martínez Mus, esta estratègia es basa en actuacions normatives, fiscals i d’increment de l’oferta residencial orientades a facilitar l’accés a la vivenda. Els PHL se sumen així a altres ferramentes amb les quals l’administració autonòmica pretén augmentar el parc de vivenda protegida, aprofitar millor el sòl disponible i respondre de forma més ràpida a les necessitats residencials de la població.







