Quasi ningú creia en la salvació del Llevant quan Luís Castro va aterrar en la banqueta del Ciutat de València. L’equip era cuer de LaLiga EA Sports amb només deu punts i una dinàmica que apuntava de manera directa al descens. Mesos després, un 2026 prodigiós ha canviat per complet l’escenari i permet al conjunt granota afrontar les dos últimes jornades amb opcions reals de mantindre’s en Primera.
Amb 39 punts i mancant que es complete l’antepenúltima jornada, el Llevant ocupa la dihuitena plaça, igualat a punts amb els dos equips que li precedixen en la classificació. La permanència, que fa no tant semblava un objectiu quasi impossible, s’ha convertit en una meta pròxima que depén en bona part de mantindre la inèrcia d’estos últims mesos.
Claus del ressorgir granota
La transformació del Llevant des de l’arribada de Luís Castro es recolza en diversos factors clars. En primer lloc, els números. El tècnic portugués va agafar a l’equip per Nadal, quan a penes sumava deu punts, i ara el conjunt acumula 39. En els 20 partits que porta en la banqueta, el Llevant ha aconseguit 29 punts, la qual cosa suposa una mitjana de 1,45 per jornada. Esta puntuació projectada durant tota una temporada correspondria a objectius molt més ambiciosos que la permanència, fins al punt que en 2026 sol Barcelona, Reial Madrid i Vila-real han sumat més punts que l’equip granota.
La segona clau està en la gestió del descens. El Llevant portava ancorat en els llocs de perill des de la dotzena jornada i convivia setmana rere setmana amb la pressió de veure’s afonat en la taula. Amb Castro al comandament, l’equip va anar reduint a poc a poc la distància amb la salvació. Va arribar a estar a set punts de la permanència entre les jornades 24 i 25, ja amb el portugués en la banqueta, però la ratxa posterior va permetre al Llevant dormir per primera vegada fora del descens la nit del dimarts al dimecres després de guanyar 2-3 a Vigo. Eixe triomf no sols va suposar tres punts, sinó també un reforç anímic per a una plantilla que necessitava creure en les seues possibilitats.
Eixa fe s’ha cristal·litzat en un lema que resumix el canvi de mentalitat: ‘jo crec’. La frase, pronunciada per Castro en les seues primeres compareixences, s’ha convertit en eslògan intern i en missatge recurrent en les xarxes socials del club. A partir d’un discurs optimista, però allunyat d’estridències, l’entrenador ha aconseguit que el vestuari i l’afició s’agarren a la idea que la salvació és possible. L’ús del lema en campanyes i comunicacions reforça una identitat comuna entorn de la lluita per romandre en l’elit.
Dins del camp, una de les grans apostes de Castro ha sigut la confiança en Carlos Espí. El davanter valencià, de 20 anys, va marcar el seu primer gol de la temporada en el debut del tècnic en el Pizjuán, un detall que va ajudar a consolidar la connexió entre els dos. Espí va ser titular per primera vegada al febrer i, des de finals d’eixe mes fins ara, suma huit gols. Eixa producció golejadora en tan poc temps ha sigut decisiva per a sumar punts que abans s’escapaven, i exemplifica com l’estabilitat i la confiança poden disparar el rendiment d’un jove talent quan se li atorga continuïtat.
El treball de Castro també s’ha guiat per un principi clar: la meritocràcia. Juga qui, al seu juí, està en millor moment, amb independència del seu pes en el vestuari o de la seua trajectòria prèvia. Esta manera de gestionar les alineacions li ha portat fins i tot a deixar en la banqueta a jugadors importants com Etta Eyong o Kervin Arriaga quan ha considerat que altres companys estaven millor. Eixa decisió envia un missatge directe al grup: el rendiment diari i l’estat de forma pesen més que el nom, la qual cosa eleva la competència interna i obliga cada jugador a mantindre un nivell alt si vol participar.
A eixa meritocràcia se suma l’aposta decidida per la joventut. El Llevant no sols ha trobat resposta en Carlos Espí, sinó també en futbolistes com Tunde, de 20 anys i sense experiència prèvia en l’elit, Paco Cortés, de 18, o Tai Abed, de 21. Castro no ha dubtat a donar-los minuts en situacions d’exigència, la qual cosa no sols enriquix les opcions tàctiques de l’equip, sinó que també permet al club construir una base de jugadors amb projecció. La presència de jóvens en moments clau reflectix la confiança del tècnic en la seua capacitat per a respondre malgrat la seua curta trajectòria.
Encara que el Llevant continua sent l’equip més golejat de Primera, amb 59 tants encaixats, el balanç defensiu ha millorat sota la direcció de Castro. El conjunt granota ha aconseguit deixar la seua porteria a zero en sis ocasions, una dada que evidencia una major solidesa en determinats trams del campionat. Eixa capacitat per a tancar partits sense encaixar resulta vital en la lluita per la permanència, ja que permet que fins i tot partits amb pocs gols a favor es traduïsquen en victòries o empats valuosos.
La fortalesa del Ciutat de València constituïx una altra de les bases del ressorgir. Quan Castro va arribar, el Llevant no havia guanyat encara a casa, la qual cosa llastrava a un equip obligat a fer-se fort com a local per a compensar les dificultats a domicili. L’entrenador va aconseguir la primera victòria en la seua segona trobada en el Ciutat i des de llavors l’equip ha sumat cinc triomfs més en el seu estadi. Convertir el camp propi en un lloc incòmode per als rivals ha retornat confiança als jugadors i ha reactivat a una afició que ara veu possible la salvació.
Fora de l’anàlisi tàctica, la personalitat del tècnic també ha tingut impacte. Des del primer dia, Castro s’ha mostrat apassionat en la banda, molt actiu durant els partits, protestant, corregint i animant als seus jugadors. Eixa energia li ha passat factura en forma de sancions, fins al punt de complir un partit de castic després de veure cinc grogues en els seus primers catorze trobades. No obstant això, la seua actitud intensa transmet implicació total i reforça la idea que l’equip baralla cada acció com si fora decisiva.
Amb dos jornades per disputar-se, el Llevant es troba a dos passos de convertir el ‘jo crec‘ en un ‘jo puc’ que significaria la permanència. El treball acumulat en estos mesos, els bons resultats de 2026 i la resposta d’una plantilla que ha passat de veure’s afonada a competir de tu a tu amb els seus rivals directes sostenen l’esperança granota en la recta final de LaLiga EA Sports.
