Les entitats d’infància de la Comunitat Valenciana han rebutjat la pròrroga de dos anys proposada per la Conselleria per als servicis d’atenció a menors tutelats en considerar que no garantix un finançament que cobrisca els costos reals. Alerten que la falta d’un finançament digne posa en escac l’acolliment de 2.300 xiquets i xiquetes i pot deteriorar la qualitat de l’atenció si no es corregix esta situació.
Disconformitat amb la pròrroga de l’acció concertada
En un comunicat, la Federació FEPJJ i l’associació patronal APIME, que agrupen la pràctica totalitat de les entitats del sector, han mostrat la seua disconformitat amb la pròrroga de l’acció concertada plantejada per l’administració fins a juny de 2028. Al seu juí, el problema no és només l’ampliació del termini, sinó que es faça sense assegurar que les quantitats que reben estos recursos evolucionen al mateix ritme que el fan els costos reals dels servicis.
El motiu central del rebuig, segons han subratllat els seus presidents, Daniel Bueno i Esteban Burillo, és la intenció de la Conselleria d’estendre el servici dos anys més sense oferir garanties que els mòduls econòmics augmenten prou per a cobrir els gastos actuals. Consideren que esta decisió trasllada a les entitats la responsabilitat d’absorbir la pujada de costos, la qual cosa agreuja la situació financera d’uns recursos que ja venien tensionados en els últims anys.
Segons denuncien, este plantejament obligaria les entitats socials a sufragar amb recursos propis el dèficit de finançament per a no minvar la qualitat de l’atenció, comprometent greument la seua sostenibilitat econòmica. Estes organitzacions gestionen en conjunt 1.343 places d’acolliment residencial per a xiquets, xiquetes i adolescents tutelats per la Generalitat i 924 places en Centres de Dia, per la qual cosa qualsevol desequilibri pressupostari té un impacte directe en l’atenció diària que reben els menors més vulnerables.
Insight: L’organització de places residencials i de Centres de Dia implica que qualsevol retall o manca d’actualització pressupostària repercutix directament en l’atenció diària dels menors més vulnerables.
Costos desfasats i impacte del canvi de Govern
Les patronals recorden que estan gestionant servicis especials amb pressupostos dissenyats per a la realitat de fa huit anys. Expliquen que al novembre de 2022 el sector va aconseguir un acord amb la llavors Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a actualitzar uns mòduls econòmics que portaven congelats des de 2018. No obstant això, el canvi de Govern després de les eleccions de maig de 2023 va deixar eixe compromís en uns llimbs i, des de llavors, les entitats continuen treballant amb un marc econòmic desfasat.
Dificultat per a complir el conveni col·lectiu sectorial
Un dels punts que consideren més crítics és la impossibilitat de complir amb els compromisos salarials recollits en el conveni col·lectiu. Les entitats subratllen que el sector d’infància arrossega una pèrdua de poder adquisitiu pròxima al 22% des de 2008, la qual cosa ha anat minvant la capacitat dels salaris per a respondre a l’augment del cost de la vida i a les majors exigències del treball amb menors en situació de vulnerabilitat.
Per a intentar revertir esta pèrdua, el quart Conveni Col·lectiu pactat el 3 d’octubre de 2024 va establir increments salarials d’una mitjana del 4,4% anual. Amb això es pretenia acostar progressivament els sous del sector a nivells més concordes amb la responsabilitat i la càrrega de treball que assumixen els equips. No obstant això, la proposta de la Generalitat de prorrogar l’acció concertada mantenint els preus de 2025 fins a 2028 genera, segons les entitats, una bretxa creixent entre els costos laborals pactats en el conveni i els ingressos que reben per cada plaça.
Les organitzacions recorden que totes les entitats que gestionen estos recursos són sense ànim de lucre, de manera que no disposen de marge per a compensar amb beneficis propis la falta d’actualització dels mòduls. Insistixen que el desajustament entre els costos reals i els imports finançats fa inviable assumir en solitari les pujades salarials i la resta de gastos associats al manteniment dels centres.
Insight: La manca d’adequació entre costos reals i imports finançats impedeix absorbir en solitari pujades salarials i gastos de manteniment, posant en risc la sostenibilitat.
Des del sector advertixen que esta situació no sols provoca una lògica conflictivitat laboral, sinó que també posa en risc l’estabilitat dels equips que atenen directament els menors. Més de 3.500 persones treballadores en la Comunitat Valenciana depenen d’estos recursos i, segons les entitats, l’absència d’un finançament concorde amenaça amb incrementar la rotació de professionals, dificultar la cobertura de vacants i deteriorar la continuïtat en els processos educatius i d’acompanyament.
Les patronals FEPJJ i APIME recorden a més que el marc legal contempla mecanismes de reequilibri econòmic per a adaptar els contractes a canvis significatius en els costos. No obstant això, lamenten que eixos instruments no s’hagen posat en marxa en este cas. Per això, fan una crida urgent a l’administració autonòmica perquè active com més prompte millor mesurades de reequilibri que permeten garantir la sostenibilitat dels recursos i continuar prestant una atenció adequada als xiquets, xiquetes i adolescents tutelats.
