El govern de María José Catalá hauria mantingut ocultes dades de contaminació
El grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de València ha difós dades de contaminació acústica i atmosfèrica que, segons denúncia, el govern de María José Catalá ha mantingut ocults durant els últims tres anys. La coalició sosté que estos registres mostren nivells elevats de soroll i de pol·lució en bona part de la ciutat.
Es tracta de la informació recaptada per la xarxa de sensors ambientals instal·lada durant l’anterior mandat municipal per a conéixer en temps real la qualitat de l’aire als carrers de València. Segons Compromís, este sistema va ser completament finançat en el seu moment i dissenyat per a mesurar tant el soroll com la contaminació que suporten els veïns a peu de carrer, és a dir, en els punts on es concentra el trànsit i l’activitat urbana quotidiana.
La portaveu de Compromís a l’Ajuntament, Papi Robles, afirma que es tracta d’un nou sistema, totalment pagat, que permet conéixer a l’instant el nivell de soroll i la qualitat de l’aire que es respira a la ciutat. Al seu juí, no s’entén per què el govern de PP i Vox porta tres anys ocultant l’existència d’esta xarxa de sensors i les dades que genera, malgrat que es tracta d’informació ambiental d’interés públic.
Robles ha comparegut al costat del regidor Giuseppe Grezzi per a presentar una anàlisi elaborada pel grup municipal a partir de les dades sol·licitades formalment a l’Ajuntament. Segons expliquen, el consistori va entregar la informació en un format molt complex, amb més de 25 milions de línies repartides en diferents documents, la qual cosa, segons el parer de Compromís, dificultava qualsevol anàlisi sistemàtica.
Dades alarmants
Després de processar eixos arxius, Compromís ha presentat els resultats mitjançant un portal interactiu d’elaboració pròpia. Segons els responsables del grup, este treball ha permés geolocalizar i mapear les dades de cada sensor, la qual cosa revela nivells elevats de contaminació en nombrosos punts de la ciutat. La coalició sosté que el govern municipal s’ha negat a publicar estos registres malgrat la seua rellevància per al debat sobre mobilitat i qualitat ambiental.
En el cas del diòxid de nitrogen (NO₂), un contaminant associat principalment al trànsit rodat, Compromís assegura que 30 dels 33 sensors calibrats superen els 50 micrograms per metre cúbic, per damunt del límit legal europeu de 40 micrograms per metre cúbic. Entre les zones amb pitjors registres, el grup destaca el carrer Bailèn, l’avinguda Pius XII i el carrer Jerónimo Muñoz, vies amb intens trànsit i alta densitat de vehicles, la qual cosa explicaria estos valors elevats.
Respecte a les partícules fines PM2.5, especialment perjudicials per a la salut per la seua capacitat de penetrar en els pulmons i en el sistema cardiovascular, la mitat dels sensors analitzats registra valors superiors a 35 micrograms per metre cúbic, molt per damunt del llindar legal europeu de 25 micrograms per metre cúbic. Les dades més elevades es concentren, segons Compromís, en l’avinguda del Professor López Piñero, la zona de Joaquín Costa i el carrer Brasil, on el trànsit intens i la circulació continuada de vehicles pesants generen una major càrrega de partícules en suspensió.
En matèria de soroll, el grup municipal alerta que tres de cada quatre sensors registren de manera habitual nivells superiors a 75 decibels. Estes xifres, d’acord amb els paràmetres de l’Organització Mundial de la Salut citats per Compromís, poden tindre efectes negatius sobre la salut i obliguen les administracions públiques a prendre mesures. Els mesuraments més alts es localitzen en l’avinguda Pius XII, el carrer Jesús i l’avinguda Tres Encreuaments, tres eixos viaris de gran circulació.
La contaminacion a peu de carrer
Grezzi subratlla que, més enllà de la xarxa oficial d’estacions ajustades als requisits de la Unió Europea, que mesuren en punts allunyats dels focus directes de contaminació, la ciutadania reclamava conéixer la qualitat de l’aire que respira a peu de carrer, en els entorns on viu, treballa i es desplaça diàriament. Segons explica, la xarxa de sensors que ara s’ha analitzat respon precisament a eixa demanda d’informació més pròxima a l’experiència real dels veïns.
Compromís sosté que el govern de PP i Vox mai ha fet públics estes dades i denuncia que el volum i el format en què es va entregar la informació pretenien dificultar qualsevol anàlisi crítica. Malgrat això, Robles assegura que el grup ha treballat tota la informació, l’ha geolocalitzat i l’ha mapatge per a fer visible una realitat que, en la seua opinió, el govern volia amagar.
Grezzi afig que, si esta informació haguera sigut pública des del principi, el debat sobre la implantació de la Zona de Baixes Emissions a València seria hui molt diferent. En la seua anàlisi, l’existència de nivells elevats de contaminació en molts carrers reforçaria la necessitat d’introduir restriccions al trànsit més ambicioses per a protegir la salut i millorar la qualitat ambiental de la ciutat.
Des de 2016 no se superen els limites oficials, segun l’Ajuntament
Fonts del govern municipal han respost que, des de 2016, en cap de les estacions oficials de qualitat de l’aire de la ciutat s’han superat els valors límit establits per a la vigilància de la salut en la normativa atmosfèrica. Per això, acusen a Compromís de tergiversar la realitat amb informació que consideren no oficial i que, segons remarquen, no pot comparar-se de manera directa amb els paràmetres legals.
L’Ajuntament sosté que les dades utilitzades per Compromís en la seua plataforma interactiva estan mesurats en dB i no en dBA, que és l’escala que s’empra en la legislació sobre contaminació acústica. Al seu juí, eixa diferència tècnica impedix equiparar els mesuraments de soroll de la xarxa de sensors amb els límits establits per la normativa, la qual cosa, segons argumenten, podria induir a confusió sobre l’abast real del problema.
Les mateixes fonts insistixen que les úniques dades que complixen els requisits de la normativa espanyola i europea en matèria de qualitat de l’aire són els proporcionats per les onze estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica de la ciutat, huit de les quals estan integrades en la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat Valenciana. Estes estacions, recorden, s’emplacen seguint criteris oficials i compten amb mètodes de referència homologats per a mesurar cada contaminant.
El govern municipal explica a més que, perquè les dades procedents de qualsevol mesurador de contaminants puguen comparar-se amb els límits fixats per la legislació, han de complir-se íntegrament els requisits tècnics i d’ubicació. Això inclou garantir la vigilància de la qualitat de l’aire en àrees urbanes i suburbanes, tant en punts orientats al trànsit com en zones de fons urbà, així com l’ús de mètodes de referència o la demostració de l’equivalència dels mètodes emprats. Sota estos criteris, conclouen, només les estacions oficials permeten una avaluació vàlida en termes legals de la qualitat de l’aire a València.
