Una iniciativa de la Universitat Miguel Hernández impulsa que més d’un centenar de famílies dedicades a l’agricultura de subsistència a Uganda obtinguen ingressos addicionals gràcies a la reutilització dels troncs de la platanera, un residu que fins ara es considerava inservible després de la collita del plàtan.
El programa es desenrotlla en el districte ugandés de Sembabule, en el sud-oest del país, en col·laboració amb l’ONG Rafiki Àfrica. En esta zona, on abunden les plantacions de plàtan, els troncs de la platanera solen cremar-se una vegada arreplegat el fruit. El projecte proposa aprofitar esta deixalla com a recurs productiu, evitant la seua crema i reduint l’impacte ambiental, al mateix temps que s’obri una nova via d’ingressos per a una xicoteta comunitat agrícola situada a l’oest del llac Victòria.
Es tracta d’una solució amb doble impacte, ambiental i social, que sorgix en un context de creixent incertesa pel canvi climàtic. L’alteració dels patrons de pluja en esta regió africana està danyant les collites i complica la planificació de la sembra, la qual cosa amenaça directament la principal font d’aliment i ingressos d’estes famílies llauradores.
Augmentar ingressos amb fibra de platanera
Enginyers de l’Institut d’Investigació i Innovació Agroalimentari i Agroambiental de la UMH han liderat un projecte per a extraure la fibra del tronc de la platanera, tradicionalment rebutjat, i convertir-la en una matèria primera amb valor comercial. A partir d’esta fibra es poden fabricar de manera manual catifes, cistells, teles, cordes i fins i tot cabell per a perruques, productes que oferixen diferents possibilitats de venda tant en mercats locals com en altres àmbits.
Este procés ha sigut possible gràcies al disseny d’una màquina elèctrica que funciona amb panells solars, ideada per un alumne de la universitat. L’equip va instal·lar esta maquinària en una escola agrícola impulsada per Rafiki Àfrica en el poblat de Kenziga, situat a uns 140 quilòmetres a l’oest de Kampala, la capital del país. L’ús d’energia solar permet posar en marxa la màquina fins i tot en llocs sense accés estable a la xarxa elèctrica, una situació habitual en àrees rurals.
A més del desenrotllament tècnic, el projecte inclou un clar vessant formatiu. Experts de l’institut alacantí, amb la participació d’estudiants, formen a al voltant de 120 famílies ugandeses perquè aprenguen a extraure i treballar la fibra de platanera. Estes famílies s’organitzen en cooperativa amb l’objectiu d’aprofitar col·lectivament el nou recurs, compartir coneixements i reforçar la seua capacitat de negociació a l’hora de vendre els productes elaborats.
Abans de posar en marxa la iniciativa, es va realitzar un estudi de mercat que ha identificat oportunitats de comercialització a nivell local i nacional, i fins i tot potencial d’eixida internacional per a alguns dels articles fabricats. D’esta manera, el projecte es planteja com una via de finançament econòmic addicional destinada a complementar una agricultura d’autoconsum cada vegada més vulnerable per la variabilitat del clima i el risc de patir episodis de fam.
Segons expliquen els seus responsables, les famílies mostren un gran interés per aprendre un procés nou que els permeta desenrotllar una activitat econòmica única en eixa regió d’Uganda. D’esta manera aspiren a obtindre ingressos a partir d’un residu que fins ara mancava de valor i que, no obstant això, pot treballar-se de manera manual amb ferramentes senzilles.
La iniciativa compta amb el suport financer de la Generalitat Valenciana i del Vicerectorat de Relacions Internacionals de la universitat, i s’integra en un conjunt més ampli d’accions desenrotllades per l’institut agroalimentari i agroambiental. L’objectiu comú és reforçar la seguretat alimentària i millorar la qualitat de vida de comunitats que depenen quasi per complet de xicotetes parcel·les agrícoles.
Només deu cèntims al dia per persona
En el districte de Sembabule, on residixen prop de 184.000 persones, l’ingrés mitjà se situa en 0,10 euros per habitant i dia. L’alimentació bàsica se sosté en tres cultius principals: dacsa, plàtan i fesol. Les famílies viuen en llars nombroses, amb una mitjana de 7,3 persones per casa i casos en els quals se supera amb facilitat la dotzena d’habitants, la qual cosa incrementa la pressió sobre els recursos disponibles.
La mitjana de fills per dona aconseguix els 6,8, i la pràctica totalitat de les vivendes utilitza la llenya com a combustible domèstic. A més, el 95 per cent de la població depén d’aigua bollida procedent de tolles o aigües superficials, i més de la mitat de les cases, 53 de cada cent, tenen terra com a sòl. Estes condicions reflectixen un alt nivell de vulnerabilitat i una forta dependència de l’entorn natural per a cobrir les necessitats bàsiques.
La majoria dels habitants viu del treball directe en el camp, en xicotetes parcel·les familiars. No obstant això, el canvi climàtic ha modificat les temporades de pluja, que són més curtes i menys predictibles, mentres que les sequeres s’allarguen. Esta combinació provoca pèrdues freqüents en les collites i reduïx la disponibilitat de pastures i aigua per al bestiar, debilitant la principal font de manteniment de la població.
A més de l’aprofitament de la fibra de platanera, l’institut universitari i l’ONG desenrotllen en Kenziga altres iniciatives complementàries. Entre elles destaquen uns microcrèdits en espècie destinats a posar en marxa xicotets negocis lligats al cultiu de dacsa o a cura de cabres, gallines, bucs d’abelles i porcs. També s’impulsen activitats per a elaborar farina a partir de la dacsa, la qual cosa afig valor al producte i facilita nous canals de venda.
En conjunt, estes actuacions busquen diversificar els ingressos de les famílies, reduir la seua dependència exclusiva de les collites i oferir alternatives econòmiques més resistents a l’efecte del canvi climàtic. L’ús d’un residu agrícola tan estés com el tronc de la platanera es convertix així en una oportunitat per a generar ocupació local, enfortir les comunitats rurals i avançar cap a una gestió més sostenible dels recursos en Sembabule.
