La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç manté com a prioritat en els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 la recuperació de les zones afectades per la dana. El departament preveu mobilitzar 26,12 milions d’euros en obres antiriuades destinades a reforçar la seguretat de les àrees industrials, amb l’objectiu de reduir el risc de noves inundacions i protegir tant les instal·lacions productives com l’ocupació associada.
Durant la seua compareixença en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de Les Corts, la titular d’Indústria ha defés els comptes del seu departament per a 2026, que es reduïxen un 8,5% fins als 648 milions d’euros. Malgrat la retallada global, ha sostingut que el pressupost consolida una política industrial qualificada com a ambiciosa, realista i orientada al futur, recolzada en una inversió de 53,7 milions d’euros per a l’estratègia de reindustrialització. Aquesta estratègia busca reforçar el teixit productiu després de l’impacte de la dana i aprofitar la conjuntura per a modernitzar processos i atraure noves inversions.
La consellera ha subratllat que la política industrial torna a situar-se en el centre de l’acció del Consell, amb una dotació de 215,2 milions d’euros que suposa el 33,2% del pressupost total del departament. Dins d’este bloc, ha destacat l’augment fins als 16 milions d’euros en la partida per a l’atracció de projectes estratègics de reindustrialització, una via amb la qual es pretén captar iniciatives de gran grandària que generen activitat induïda sobre proveïdors i servicis auxiliars.
El pla de recuperació després de la dana es concreta en diverses línies específiques. La Conselleria reserva 8,2 milions d’euros per a grans empreses industrials afectades per la riuada, fons amb els quals es pretén reparar danys en plantes productives i facilitar la volta a l’activitat en condicions de seguretat. A més, es consignen 11,5 milions d’euros per a la reconstrucció d’infraestructures comercials i el suport a l’artesania, amb la finalitat de rescatar negocis de proximitat que van quedar danyats, sostindre l’ocupació local i mantindre el teixit econòmic en els municipis més colpejats. A estes quantitats s’afigen 6 milions d’euros perquè les empreses afectades puguen recuperar la seua presència internacional, reforçant accions de promoció i participació en fires per a evitar que perden quota en mercats exteriors durant el període de recuperació.
Recuperació economica i suport al turisme
La consellera ha remarcat que l’esforç de recuperació no es limita a la indústria, sinó que s’estén al turisme i al comerç, sectors especialment sensibles a les crisis i a la imatge del destí. En l’àmbit turístic, ha anunciat que el programa Endavant Turisme comptarà en 2026 amb 26,9 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 183% respecte a l’any anterior. Esta aposta es justifica per la necessitat de rellançar els destins afectats per la dana i de reforçar el posicionament de la Comunitat Valenciana com a destí segur i competitiu.
Al costat d’este programa, es mantindran i impulsaran les iniciatives Bono Recuperem Viatge i Bono Recuperem Hostaleria, dirigides a estimular el consum turístic i fer costat a allotjaments i establiments de restauració. Estes ferramentes es conceben com un complement a les inversions en infraestructures i com una palanca per a accelerar la normalització de l’activitat, incentivant que tant residents com visitants tornen a contractar servicis turístics en les zones afectades.
En el pla empresarial, la titular d’Indústria ha avançat inversions concretes per a reforçar projectes tractors a l’interior de la Comunitat. Entre elles, ha citat una dotació de 5,4 milions d’euros per a la nova planta de Campofrío a Utiel, amb la qual es busca consolidar ocupació industrial en el municipi i el seu entorn. Així mateix, ha detallat una inversió de 7,8 milions d’euros per a garantir la portada d’aigua al parc empresarial Nou Tollo, també a Utiel, una infraestructura clau per a assegurar el subministrament i fer viables noves implantacions empresarials.
Durant la seua intervenció, la consellera ha posat el focus en dos àrees que ha definit com absolutament estratègiques per al present i el futur de la Comunitat Valenciana: l’emprenedoria i la internacionalització. Els dos àmbits es veuran reforçats amb ajudes per valor de 15,5 milions d’euros, que incorporen novetats com el Pla USA. Este pla s’orienta a obrir noves oportunitats en el mercat estatunidenc, un destí exigent però d’alt potencial per a les empreses que ja exporten o volen fer el salt a l’exterior.
En matèria d’innovació, la Conselleria ha avançat una nova línia estratègica dotada amb 7 milions d’euros en 2026 i una previsió global de 27 milions fins a 2028. Estos recursos es destinaran a impulsar grans projectes innovadors vinculats a tecnologies digitals avançades, intel·ligència artificial, biotecnologia i tecnologies netes. La intenció és que estos projectes actuen com a motor per a la transformació de sectors tradicionals i l’aparició de noves activitats d’alt valor afegit.
L’àrea de turisme disposarà en 2026 d’un pressupost de 98 milions d’euros, un 21% més que en 2025. Dins d’esta partida, les ajudes a les empreses turístiques, amb una inversió de 7 milions d’euros, es reorganitzaran en línies especialitzades com a màrqueting d’esdeveniments, festivals, turisme d’interior i innovació turística, en lloc de mantindre ajudes genèriques. Amb això es busca ajustar millor els recursos a les necessitats reals del sector, segmentar els suports i potenciar nínxols amb capacitat de desestacionalitzar la demanda.
Respecte al comerç, la consellera ha ressaltat que el pressupost aconseguix els 46,1 milions d’euros. Entre les principals actuacions ha esmentat el programa Crea Comerç, dotat amb 8,8 milions d’euros per a fomentar l’emprenedoria, la digitalització i la millora del comerç de proximitat. Este programa aspira a modernitzar els xicotets negocis, ajudant-los a adaptar-se als nous hàbits de consum, integrar ferramentes digitals i fer front a la competència de grans superfícies i canals en línia.
Insight: La reordenació d’ajudes turístiques cap a línies especialitzades busca adaptar millor el finançament a les necessitats del sector i millorar l’impacte sobre la demanda.
L’oposició critica els comptes i l’execució
L’oposició, formada per PSPV-PSOE i Compromís, ha rebutjat els comptes presentats per la Conselleria. Els dos grups han acusat la responsable d’Indústria d’oferir un pressupost que, al seu juí, es queda en lletra morta i que no sols ha de prometre, sinó ser capaç de gestionar. Des d’estos grups se sosté que els comptes no són per al conjunt del poble valencià, sinó el preu que el partit en el govern paga per mantindre la seua aliança amb el seu soci parlamentari. Com a argument, han assenyalat que mesures anunciades en exercicis anteriors avancen lentament i que determinades àrees, com la ceràmica o la innovació, no tindrien encara un pla singular suficientment definit.
En esta línia crítica, s’ha denunciat que l’execució pressupostària de la Conselleria a 30 d’abril és senzillament demolidora, ja que només s’haurien abonat 9,7 milions d’euros, poc més d’un 1% del total. També s’ha considerat injustificable i escandalós el suport econòmic a la Cambra de Comerç d’Alacant, presidida per Carlos Baño, mentres, segons l’oposició, es retalla en pilars del turisme com Hosbec, Visit Benidorm, Visit València i CONHOSTUR. Per als grups crítics, estes decisions reflectixen una política de projectes puntuals sense una estratègia clara per a tot el teixit industrial.
Vox demana competitivitat i menys obstacles burocràtics
Des de Vox s’ha defés la necessitat de més competitivitat i menys obstacles burocràtics i ideològics, expressant el seu acord amb l’estratègia de reindustrialització, encara que advertint que no funcionarà sense resoldre els elevats costos energètics que suporta el sector industrial. El seu representant ha subratllat la pressió derivada dels preus de l’electricitat, l’augment dels costos reguladors i les càrregues associades al mercat europeu d’emissions, i ha alertat que no es pot continuar amb la deriva de Brussel·les que, en la seua opinió, condemna al sector a la ruïna.
Resposta de la consellera: simplificació i agilitat
La consellera ha respost a estes crítiques defenent que les empreses no poden continuar patint la sobreregulación i ha reiterat la seua aposta per la simplificació burocràtica i per una fiscalitat que no siga confiscatòria. A més, ha recordat l’esforç realitzat a la fi de 2024 i 2025 per a secundar de manera àgil i ràpida a les empreses afectades per la dana, argumentant que enguany hi ha molta faena que ja s’ha fet. Al mateix temps, ha retret al Govern central que encara hi haja 1.635 empreses sense resoldre el seu expedient davant el Consorci d’Assegurances, una circumstància que, segons ha assenyalat, retarda la recuperació plena en els territoris més afectats per la riuada.
