Pérez Llorca alerta de danys irreparables al camp valencià pels retalls de la UE en la PAC

Ejemplo de shortcode con estilo
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, advertix a Brussel·les que els possibles retalls en els fons de la futura PAC podrien causar danys irreparables al camp valencià i reclama protecció per a joves, jubilats i sectors clau com la ceràmica.

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha advertit este dijous en el Parlament Europeu que els possibles retalls en els fons de la futura Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2028-2034 podrien provocar danys irreparables en el sector agrícola de la Comunitat Valenciana, especialment en el relleu generacional i en la viabilitat del camp valencià.

Pérez Llorca ha remarcat que la Generalitat ha sigut pionera a implantar ajudes econòmiques àmplies i dirigides a molts àmbits del sector agrari, i ha subratllat que estes ajudes són vitals per a mantindre viu el sector primari valencià.

Segons ha explicat, una part fonamental d’estos fons s’ha orientat a enfortir el sector i, sobretot, a facilitar l’entrada de la gent jove a l’activitat agrícola, un dels principals reptes de futur.

PAC i relleu generacional: advertència en el Parlament Europeu

En declaracions als mitjans abans de reunir-se amb el comissari europeu d’Agricultura, Christophe Hansen, el president ha insistit que la PAC ha de continuar sent una ferramenta clau per a garantir el relleu generacional al camp.

A més, ha avançat que traslladarà a Hansen la necessitat que els agricultors jubilats també queden inclosos en el disseny de la nova PAC, perquè siguen reconeguts i protegits dins del sistema de suport europeu.

El dirigent ha alertat que, si es materialitzen els possibles retalls, el sector podria veure compromesos aspectes essencials per al seu futur.

Context dels possibles retalls en la PAC

En la proposta de marc financer de la Unió Europea per al període 2028-2034, la Comissió Europea planteja simplificar la política agrària amb la fusió de les partides destinades als agricultors i al desenvolupament rural, que tradicionalment estaven separades en este programa pressupostari.

Esta reordenació genera inquietud en el sector, que tem que, darrere de la simplificació, hi haja una reducció real dels recursos disponibles.

En este sentit, Pérez Llorca ha assegurat que al camp europeu, i de manera especial al valencià, ja corren rumors que els fons agraris podrien reduir-se fins a un 23 %.

Impacte d’una retallada del 23 % al camp valencià

Segons el president, una retallada d’esta magnitud tindria conseqüències molt greus per a la rendibilitat de les explotacions, per a la modernització de les explotacions familiars i per a la capacitat d’atraure nous professionals al camp en la Comunitat Valenciana.

El cap del Consell ha insistit que el camp valencià depén en bona mesura d’estos recursos europeus per a fer front als costos creixents, a la competència exterior i a les exigències mediambientals.

Per això, considera que una reducció d’estos fons posaria en risc equilibris molt fràgils en moltes comarques rurals.

Demanda de salvaguardes per als productes valencians

A banda de la PAC, Pérez Llorca ha remarcat la importància d’establir mesures de salvaguarda efectives per als productes valencians davant el possible impacte dels nous tractats de lliure comerç que negocia i firma la Unió Europea amb tercers països.

Segons ha explicat, el Consell vol assegurar que la competència siga en condicions reals d’igualtat i que els productors valencians no es vegen perjudicats per normes menys exigents fora de la UE.

El president ha defensat que els productes que entren al mercat comunitari complisquen els mateixos estàndards sanitaris, mediambientals i de qualitat que es demanen als agricultors i ramaders europeus.

En esta línia, ha celebrat que, a partir de setembre, els productes carnis que arriben des de Brasil vagen a estar més controlats i limitats, un fet que considera un pas en la bona direcció per a garantir més seguretat i transparència al consumidor europeu.

Així mateix, ha avançat que plantejarà a Brussel·les la creació d’una marca o un segell de qualitat per als productes europeus, que també puga aplicar-se als que es produïxen a la Comunitat Valenciana.

L’objectiu seria oferir una identificació clara als consumidors, reforçar la confiança en l’origen europeu i donar un valor afegit als productes agroalimentaris valencians en els mercats.

Per a més context sobre la situació del sector agrari valencià i altres polítiques europees que l’afecten, es poden consultar les informacions de la secció d’economia de València Diari en l’enllaç /economia.

Reclam d’una regulació específica per a la ceràmica

En la seua agenda de treball a Brussel·les, Pérez Llorca també ha posat el focus en el sector de la ceràmica, un dels motors industrials de la Comunitat Valenciana, que denuncia una situació insostenible per les exigències previstes en el sistema europeu de comerç d’emissions.

El president ha insistit que la Unió Europea ha de plantejar una regulació específica per a la ceràmica, ja que les condicions i tecnologies d’este sector no són comparables a les d’altres indústries que també estan sotmeses al règim d’emissions.

Segons ha remarcat, les normes actuals i els plans de futur no s’ajusten a la realitat tecnològica de les empreses azulegeres i poden posar en risc la seua competitivitat internacional.

La preocupació del sector ve reforçada per l’alerta que va llançar fa uns mesos la Asociación Española de Fabricantes de Azulejos y Pavimentos Cerámicos (Ascer).

Segons esta associació, els plans de la Comissió Europea passen per retallar l’assignació de drets gratuïts d’emissions de CO2 per al sector de l’azulejo en el període 2026-2030.

Costos i efectes sobre inversions, ocupació i continuïtat

D’acord amb les estimacions d’Ascer, esta reducció implicaria costos anuals addicionals d’entre 110 i 160 milions d’euros per a les empreses del sector, una càrrega que suposaria entre un 40 % i un 60 % dels seus beneficis.

Això, segons l’associació, podria condicionar inversions, ocupació i la continuïtat de moltes plantes productives.

Pérez Llorca ha reconegut que cal continuar millorant i adaptant-se a les mesures de protecció del medi ambient, però ha demanat un calendari realista i una regulació específica que tinga en compte les particularitats de la indústria ceràmica valenciana i el seu nivell de desenvolupament tecnològic.

Ha defensat que este sector no es pot comparar mecànicament amb altres indústries perquè té processos productius i necessitats molt diferents.

Per a seguir l’evolució de les propostes legislatives europees en matèria d’agricultura, medi ambient i comerç d’emissions, es pot consultar la informació oficial que publica la Comissió Europea en el seu portal institucional: https://ec.europa.eu/info/index_es.

Últimes notícies

Elena Albalat deixa la Conselleria després de ser candidata del PP

El DOGV ha publicat el cessament, a petició pròpia, d’Elena Albalat com a consellera de Servicis Socials, Família i Infància. La decisió arriba després de la seua candidatura al Congrés per Castelló.

Alaquàs recorda les víctimes de la dana i els dos desapareguts

La societat valenciana ha homenatjat les víctimes de la dana del 29 d’octubre de 2024 en un acte a Alaquàs. Dos persones continuen desaparegudes.

El Elche sale del descenso y Lemar pide mantener la mentalidad

El Elche ha salido de los puestos de descenso tras ganar al Rayo Vallecano en Vallecas. Thomas Lemar reclama continuidad y destaca la defensa del equipo.

El descarrilament d’un tramvia interromp la Línia 4 a València

Un tramvia ha descarrilat este diumenge abans de les 10 hores i ha interromput la Línia 4 entre Pont de Fusta i Empalme. No hi ha ferits i els tècnics treballen per a restablir el servici.

Natzaret tindrà un tanc de tempestes de més de 3.000 m³

El futur depòsit de Natzaret tindrà una capacitat superior a 3.000 metres cúbics i costarà 12 milions d’euros. Retindrà temporalment l’aigua més contaminada quan ploga i la conduirà a la depuradora de Pinedo.

Laura Luengo bat el rècord d’Espanya de mig marató a València

Laura Luengo ha batut a València el rècord d’Espanya de mig marató amb 1h08:28, dos segons menys que l’anterior marca. L’atleta ha qualificat el resultat d’increïble després d’un any complicat.

Torrent reclama más obras preventivas dos años después de la dana

Amparo Folgado alerta de las actuacions pendents al barranc de l’Horteta i reclama més agilitat en les obres de reconstrucció després de la dana de 2024.

Laura Luengo recupera el rècord d’Espanya al mig marató de València

Sheila Chepkirui ha guanyat el mig marató de València amb 1h03:51. Laura Luengo ha sigut vintena i ha batut el rècord estatal amb 1h08:28.