L’Oceanogràfic de València ha incorporat set exemplars de pingüí saltarroques del nord (Eudyptes moseleyi), una de les espècies de pingüí més amenaçades del planeta i catalogada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Els animals han arribat el passat 25 de maig des del centre zoològic Tiergarten Schönbrunn de Viena, segons ha informat l’Oceanogràfic en un comunicat. El trasllat s’ha fet en un vehicle adaptat, amb una duració aproximada de 25 hores i amb temperatures i condicions controlades per a garantir el benestar dels animals durant tot el trajecte.
Amb aquesta incorporació, l’Oceanogràfic (CACSA – GVA) s’ha situat entre les huit institucions zoològiques d’Europa que alberguen actualment aquesta espècie de pingüí. És una llista reduïda, que posa en valor el paper dels aquaris en la conservació d’aus marines sota cura humana.
Conservació d’una espècie en greu regressió
En total, la població europea de pingüí saltarroques del nord sota cura humana està formada per 162 individus. Durant l’últim any només han nascut huit cries en tot el continent. Aquesta xifra tan baixa reflectix la complexitat del maneig i la reproducció d’aquesta espècie en entorns controlats.
Els set exemplars que han arribat a València són mascles i han rebut els noms de Ragnar, Floki, Rupia, Leño, Benito, Chumchum i Ronaldo. Un va nàixer en 2022, un altre en 2024 i els altres cinc en 2025, de manera que es tracta d’animals molt jóvens, amb una llarga vida reproductiva per davant si les condicions són les adequades.
Segons han assenyalat les mateixes fonts, la incorporació d’aquesta espècie forma part d’un treball que l’equip tècnic de l’Oceanogràfic ha iniciat fa anys dins del seu pla de col·lecció i de conservació d’aus marines. L’objectiu és contribuir a la supervivència d’espècies amenaçades, reforçar la diversitat genètica i acumular coneixement sobre el seu comportament i la seua biologia reproductiva.
Per a assolir-ho, l’aquari valencià ha fet millores progressives en les instal·lacions de pingüins. Ha ampliat superfícies, ha acondicionat zones específiques i ha reforçat aspectes relacionats amb el benestar animal i la reproducció. En este procés s’han tingut en compte les necessitats pròpies d’espècies subantàrtiques, tant pel que fa a la temperatura com a la llum, el gel o la configuració de les roques.
Un pingüí menut i molt actiu
El pingüí saltarroques del nord és una espècie de tamany menut, amb una altura d’entre 55 i 65 centímetres i un pes que sol oscil·lar entre 2,3 i 3,5 quilograms. Es reconeix fàcilment per les plomes grogues que sobresurten sobre els ulls i per la seua manera de desplaçar-se, amb xicotets bots entre les roques, un comportament que dona nom comú a l’espècie.
En mitjà silvestre habita principalment en illes subantàrtiques de l’Atlàntic sud, on forma colònies reproductores en penya-segats i zones rocoses costaneres. Segons les estimacions de la UICN, les seues poblacions silvestres han patit un descens acusat en les últimes dècades i s’estimen actualment uns 250.000 individus madurs reproductors.
Les principals amenaces per a esta espècie són el canvi climàtic, la disminució de recursos alimentaris, la contaminació i la presència d’espècies invasores depredadores en les illes on es reproduïx. Aquests factors afecten directament la disponibilitat d’aliment i la seguretat dels nius, i dificulten la recuperació de les poblacions.
Encara que són animals gregaris, els cuidadors destaquen el seu caràcter molt actiu. Des de l’equip tècnic de l’Oceanogràfic expliquen que ‘són espècies molt dinàmiques, acostumades a colònies complexes i amb un comportament molt marcat’. Este tret els convertix en animals cridaners per al públic i, al mateix temps, exigents des del punt de vista del maneig diari.
Convivència amb altres espècies de pingüí
Després de passar el període de quarantena necessari a la seua arribada a l’Oceanogràfic, els sete exemplars ja conviuen amb les altres dos espècies de pingüí presents a l’aquari: el pingüí rei i el pingüí juanito. Segons l’equip de cuidadors, l’adaptació està sent molt positiva i els animals han començat a alimentar-se amb normalitat des del primer dia.
La convivència amb altres espècies permet observar comportaments socials variats i oferix més informació als equips veterinaris i de biologia sobre la seua interacció. A més, facilita que els visitants puguen comparar les diferències físiques i de comportament entre els diferents tipus de pingüí, la qual cosa reforça el paper educatiu de l’aquari.
D’altra banda, la presència d’una espècie tan amenaçada com el pingüí saltarroques del nord ajuda a conscienciar el públic sobre la importància de la conservació marina i de la protecció dels ecosistemes subantàrtics. Cada nova incorporació a la col·lecció reforça este missatge i recorda que el canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua d’hàbitat tenen conseqüències directes sobre la fauna del planeta.
