Els avanços científics, les noves tecnologies i els tractaments innovadors estan canviant la manera d’entendre i tractar les malalties del cervell, un òrgan a la capacitat del qual, segons el neuròleg José Miguel Laínez, no s’acosta encara cap computador ni cap sistema d’intel·ligència artificial.
Laínez, nascut en Teruel en 1955 però vinculat professionalment a València durant quasi tota la seua trajectòria, ha sigut reconegut per la Sociedad Española de Neurología (SEN) com a Membre de Honor. La societat científica li ha atorgat este distintiu per la seua trajectòria, la seua aportació a la neurologia i la seua contribució a la societat i al prestigi de la SEN.
Este especialista assegura que el cervell continua sent un gran misteri, però cada volta un poc menys. El neuròleg explica que ha dedicat 46 anys a esta especialitat, que va triar perquè el cervell sempre li havia semblat molt interessant i amb molt per descobrir. Després de quasi mig segle de carrera, afirma que la neurologia el motiva cent per cent, i que cada dia veu nous reptes.
Segons Laínez, llegir i interpretar el cervell continua sent una tasca molt complexa. Afirma que el cervell encara té molts secrets, però remarca que cada volta en té menys gràcies als avanços de la recerca. Afig que és molt difícil pensar que algun dia es podrà descifrar del tot com funciona este òrgan.
El metge, que va ser cap de Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic Universitari de València fins a la seua jubilació en agost de 2025, considera que cap sistema d’intel·ligència artificial s’acosta a la complexitat del cervell humà. Segons subratlla, qualsevol sistema d’IA es queda molt lluny de les connectivitats neuronals que té el cervell.
Laínez defensa que no hi ha cap computador que s’acoste a la seua capacitat de processament i adaptació. Per això creu que resultarà molt difícil arribar a descodificar-lo completament. Al mateix temps, adverteix que el gran perill de la IA és que arribe un moment en què les persones deixen de pensar per si mateixes.
El gran somni: curar l’Alzheimer
Quan se li pregunta quin descobriment li agradaria vore convertit en realitat en els pròxims anys, Laínez no dubta. El seu gran desig és el desenvolupament d’un tractament capaç de curar l’Alzheimer o, almenys, de canviar radicalment l’evolució d’esta malaltia.
El neuròleg pronostica que veurem nous tractaments que canviaran el curs de l’Alzheimer. Destaca que un avanç així tindria un impacte social enorme, ja que es tracta d’una de les patologies més devastadores, tant per a qui la patix com per a les seues famílies cuidadores.
L’especialista explica que, en el futur, veurem tractaments capaços de modificar clarament el curs de la malaltia. Remarca que fa pocs anys això semblava inabastable. Ara hi ha assajos i línies de recerca que apunten a canvis reals en l’evolució de la dolència.
Actualment, segons indica, l’Alzheimer afecta en Espanya unes 800.000 o 900.000 persones. Les projeccions apunten que en 2025 podria hi haver prop d’un milió i mig de persones afectades. Este fort augment s’explica, en bona part, per l’envelliment progressiu de la població i per l’augment de l’esperança de vida.
En el cas del Parkinson, Laínez destaca el treball amb cèl·lules mare. Assenyala que es tracta d’una línia d’investigació que ja ha començat a donar resultats prometedors i que ha obert noves expectatives de tractament en fases concretes de la malaltia.
Recorda que el Japó ha aprovat recentment aplicacions clíniques basades en este enfocament amb cèl·lules mare. Mentres, en Estats Units continuen els estudis amb resultats positius i amb noves proves en marxa. Estos projectes busquen reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Laínez, que va presidir la SEN entre 2020 i 2024, també subratlla la necessitat de continuar aprofundint en el coneixement de malalties com la migraña. Destaca la importància d’identificar nous marcadors que ajuden a predir l’evolució de cada pacient i a personalitzar millor els tractaments disponibles.
Interfaces cervell-màquina: un camp fascinant
Entre les innovacions que més interès desperten en l’àmbit de la neurologia, Laínez destaca les tecnologies que permeten la comunicació entre el cervell i les màquines. Admet que estos avanços generen cert respecte, però els definix com un camp fascinant i una de les àrees més prometedores de la medicina moderna.
Les interfícies cervell-màquina ja han permés avanços en camps com la comunicació, l’audició, el llenguatge i la mobilitat. Estes tecnologies permeten establir ponts entre l’activitat cerebral i dispositius electrònics, cosa que obri noves opcions per a pacients amb grans limitacions funcionals.
A més, diversos equips d’investigació treballen en sistemes pensats per ajudar persones amb lesions medul·lars o discapacitats motores greus. Estos dispositius busquen que puguen comunicar-se millor, moure’s amb més autonomia o recuperar, encara que siga parcialment, funcions perdudes.
El neuròleg recorda que ja s’han observat casos de pacients paraplègics que han aconseguit tornar a donar alguns passos. Ho han fet gràcies a sistemes tecnològics capaços de sortejar parcialment les lesions de la medul·la espinal i enviar els senyals necessaris als músculs.
Per entendre millor estes malalties neurològiques, Laínez incidix en el valor de la recerca clínica i bàsica. Considera essencial que continuen augmentant els recursos i els projectes, tant en hospitals com en centres universitaris i instituts de recerca especialitzats.
Prevenció i salut cerebral al llarg de la vida
Laínez insistix que els avanços mèdics, per si sols, no seran suficients per a frenar l’augment de les malalties neurològiques. Segons apunta, és imprescindible un canvi cultural que ajude la societat a entendre que moltes decisions quotidianes afecten de manera directa la salut futura del cervell.
El neuròleg recorda una reflexió del canadenc d’origen ucraïnés Vladimir Hachinski, que definix el cervell com el kilo i mig de matèria més meravellós que existix. A partir d’esta idea, Laínez llança una comparació molt gràfica.
Assegura que, si ens entregaren un únic ordinador per a tota la vida, probablement el cuidaríem molt més. Considera que, en canvi, no solem protegir amb la mateixa atenció este ordinador meravellós que és el nostre cervell, tot i ser insubstituïble.
Per això, defensa la necessitat de promoure hàbits saludables des de la infància per a reforçar la reserva cerebral. Este concepte fa referència a la capacitat del cervell per a compensar els danys i resistir millor l’envelliment i les malalties.
Entre estos hàbits, Laínez destaca l’educació continuada, l’exercici físic regular i el control dels factors de risc cardiovascular. Menciona, en especial, la hipertensió, la diabetis, el colesterol elevat, el tabaquisme i el sobrepés com a elements que poden incrementar el risc de patir ictus o demències.
A més, subratlla la importància d’estimular el cervell amb activitats intel·lectuals, relacions socials i projectes vitals. Estes activitats ajuden a mantindre actives les connexions neuronals i podrien retardar l’aparició de símptomes en algunes malalties neurodegeneratives.
Falta de neuròlegs davant una demanda creixent
L’envelliment de la població es presenta com un dels grans reptes de la neurologia per als pròxims anys. Laínez advertix que l’increment de l’esperança de vida comportarà un augment molt significatiu de les malalties neurològiques en les pròximes dècades.
A esta situació s’hi suma un altre problema creixent: la falta d’especialistes en neurologia. Segons explica, ja hi ha dificultats per a cobrir places en determinades províncies espanyoles, especialment en zones menys poblades o amb menys recursos sanitaris.
El neuròleg alerta que formar nous professionals en este camp requerix molts anys de preparació. Primer cal completar els estudis de Medicina i, posteriorment, la formació específica com a especialista. Per això, considera que cal planificar amb antelació les necessitats de personal.
A partir d’esta realitat, remarca que la planificació sanitària haurà de tindre en compte l’augment de pacients neurològics. Segons Laínez, serà necessari reforçar els servicis d’atenció especialitzada i també la medicina primària, que sovint és la porta d’entrada dels pacients.
D’altra banda, destaca el paper de les famílies i cuidadors, que assumixen gran part de la faena diària en malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. Considera que els sistemes de salut hauran de valorar millor eixe esforç i oferir més suport i recursos específics.
En conjunt, el neuròleg veu un futur ple de reptes però també de possibilitats per a la neurologia. Confia que la combinació de recerca, prevenció i millores organitzatives permetrà oferir una atenció millor a les persones amb malalties del cervell en els pròxims anys.
