El preu del sòl urbà ha pujat un 25,8 % en la Comunitat Valenciana durant el primer trimestre de 2026, fins a 260,1 euros per metre quadrat. Este increment situa el territori com el tercer amb més creixement d’Espanya, només per darrere de Galícia i Navarra.
Per províncies, el sòl urbà ha arribat a 274,8 euros per metre quadrat en Alacant, 274 euros en València i 193,1 euros en Castelló. Per tant, València i Alacant se situen clarament per damunt de la mitjana autonòmica, mentres que Castelló continua en nivells inferiors.
Segons les dades del Ministeri de Vivienda y Agenda Urbana, la pujada trimestral en la Comunitat Valenciana també ha sigut intensa en termes intermensuals. El preu ha augmentat un 16 % respecte del trimestre anterior, el quart de 2025, cosa que confirma una acceleració notable dels valors del sòl urbà.
Context estatal i màxims des de 2012
En el conjunt d’Espanya, el preu mitjà del sòl urbà ha pujat un 8,7 % en el mateix període, fins a 187,8 euros per metre quadrat. Esta xifra és la més alta registrada des de 2012, fa catorze anys, i mostra una tendència alcista generalitzada.
Per a trobar un nivell estatal superior cal remuntar-se al segon trimestre de 2012, quan el sòl urbà va arribar a 195,5 euros per metre quadrat. Per tant, el mercat actual encara està lleugerament per davall d’aquell registre, però ja s’hi acosta.
Si es compara amb el trimestre immediat anterior, el quart de 2025, el sòl urbà ha pujat un 9,8 % en el conjunt del país entre gener i març de 2026. Esta variació trimestral reflectix una intensificació recent de la demanda de sòl per a nous projectes.
Des de 2004, inici de la sèrie estadística, el preu mitjà estatal més alt es va donar en el tercer trimestre de 2007, en plena bombolla immobiliària, amb 285 euros per metre quadrat. Açò suposa encara una diferència de més de 97 euros per metre quadrat respecte als nivells actuals.
En el costat contrari, el registre més baix en un trimestre es va produir en els tres primers mesos de 2021, en plena persistència de la covid-19, amb 136,4 euros per metre quadrat. Des d’aleshores, el sòl urbà ha anat recuperant valor de manera progressiva.
Evolució per comunitats autònomes
Per comunitats autònomes, el preu del sòl urbà ha pujat en totes en el primer trimestre de 2026, excepte en tres territoris. El País Basc ha registrat una baixada del 14,5 %, La Rioja d’un 10,9 % i Extremadura d’un 6,8 %.
Els increments més intensos s’han produït en Galícia, amb una pujada del 44 %; Navarra, amb un 35,4 %; la Comunitat Valenciana, amb un 25,8 %; Madrid, amb un 24,2 %, i Cantàbria, amb un 21,8 %. Estes dades evidencien una pressió destacada sobre el sòl urbà en estes autonomies.
Quant als preus absoluts, els valors més elevats s’han registrat en Balears, amb 449 euros per metre quadrat, un 17 % més que en el mateix període de l’any anterior. Madrid ha arribat a 380,6 euros per metre quadrat, amb un increment del 24,2 % interanual.
El volum d’operacions també ha crescut. Entre gener i març s’han formalitzat 7.526 compravendes de sòl urbà a tot l’Estat, un 17,1 % més que un any abans. Este augment indica que hi ha més activitat promotora i inversora.
Segons les últimes dades disponibles, en estes operacions s’han transmés 8.080.100 metres quadrats de sòl urbà, un 12,4 % més que en l’exercici previ. Per tant, no sols s’han tancat més compravendes, sinó que també s’ha mobilitzat una superfície major.
Impacte en la vivenda i debat sobre el sòl disponible
La falta de sòl disponible continua sent un dels principals obstacles per al sector immobiliari a l’hora de desenvolupar nova vivenda. La combinació d’oferta limitada i preus a l’alça encarisca els projectes i té impacte en el cost final de les vivendes.
Dins del sector, diverses veus han reclamat canvis normatius. Segons apunten, seria necessari estudiar el canvi d’ús d’alguns sòls terciaris a residencial per a ampliar l’oferta edificable i afavorir nous projectes de vivenda.
Al mateix temps, seguix bloquejada en el Congrés de los Diputados la reforma de la Ley del Suelo, que pretén donar més seguretat jurídica als plans urbanístics. Este bloqueig genera incertesa per als promotors i per als ajuntaments que planifiquen nous desenvolupaments.
Per a consultar més detall sobre estes estadístiques del sòl urbà i la seua evolució, es pot accedir als informes oficials del Ministeri de Vivienda y Agenda Urbana a través de la seua pàgina web: https://www.mivau.gob.es.
