Els jutjats de la Comunitat Valenciana han registrat 2.690 demandes de dissolució matrimonial durant el primer trimestre de 2026, un 7,7 % menys que en el mateix període de l’any anterior, quan se’n van tramitar 2.913, amb un fort descens dels processos contenciosos i un lleuger augment dels divorcis de mutu acord.
Segons les dades del Servici d’Estadística del Consejo General del Poder Judicial, entre gener i març d’enguany han disminuït les separacions, tant consensuades com no consensuades, i també els divorcis contenciosos, mentre que els divorcis consensuats han experimentat una pujada moderada.
En concret, els jutjats valencians han tramitat 1.677 divorcis de mutu acord en estos tres primers mesos de 2026, cosa que suposa un increment de l’1,7 % respecte del mateix període de 2025. Este tipus de procediment implica que les dos parts han arribat a un pacte previ sobre les condicions de la ruptura.
Per contra, les demandes de divorci no consensuat s’han situat en 919, fet que representa una caiguda interanual del 20,7 %, segons ha informat el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). En estos casos, almenys una de les parts no compartix les condicions de la separació i la resolució recau finalment en el jutjat.
Quant a les separacions, les demandes no consensuades han sigut 23 en el primer trimestre de 2026 i han baixat un 23,3 % en comparació amb el mateix període de l’any passat. Les separacions de mutu acord han sigut 69, amb un descens del 2,8 % en termes interanuals.
Pel que fa a les nul·litats matrimonials, durant els tres primers mesos de l’any s’han presentat dos demandes, la mitat que en el mateix període de 2025. Estes sol·licituds busquen que el matrimoni es declare nul des de l’origen, a diferència del divorci, que dissol un vincle considerat vàlid fins a eixe moment.
Comunitat Valenciana, segona en taxa de ruptures
Si es posa en relació el nombre de demandes de dissolució matrimonial amb la població a 1 de gener de 2026, la Comunitat Valenciana se situa en la segona posició estatal en demandes per cada 100.000 habitants.
En concret, la taxa és de 49,6 procediments per cada 100.000 habitants, només per darrere de Navarra, que encapçala la classificació amb 52,4. Esta taxa reflectix el volum de ruptures matrimonials en relació amb la grandària de la població resident.
Per damunt de la taxa mitjana estatal, que s’ha situat en 42,4 demandes per cada 100.000 habitants, apareixen també altres territoris. És el cas de Balears, amb 49,3; Astúries, amb 47,2; Cantàbria, amb 44,8; Múrcia, amb 44,3; Aragó, amb 44,2; Castella-la Manxa, amb 44, i Andalusia, amb 43,8.
Els territoris amb les taxes més baixes de dissolucions matrimonials per habitant han sigut Castella i Lleó, amb 36,1; País Basc, amb 36,7; La Rioja, amb 37,3; Madrid, amb 37,4; Extremadura, amb 39,7; Galícia, amb 41; Catalunya, amb 41,4, i Canàries, amb 41,7.
Per províncies, en el primer trimestre de 2026 s’han presentat 1.543 demandes de dissolució matrimonial als jutjats de la província de València, que concentra la major part dels procediments de la Comunitat. A la província d’Alacant se n’han registrat 863, mentre que els jutjats de Castelló han tramitat 284 demandes.
Per a consultar dades estadístiques detallades sobre els procediments de família, es pot accedir al portal del Consejo General del Poder Judicial, on es publiquen de manera periòdica els informes oficials.
Modificacions de mesures després del divorci o separació
A més de les dissolucions matrimonials, els jutjats de la Comunitat Valenciana també han gestionat nombrosos procediments per a modificar les mesures acordades en divorcis o separacions anteriors.
En el període analitzat s’han presentat 451 demandes de modificació de mesures consensuades, la qual cosa ha suposat un augment interanual del 28,5 %. Estes demandes es produïxen quan les dos parts acorden canviar aspectes com la pensió d’aliments o el règim de visites.
En canvi, les demandes de modificació de mesures no consensuades s’han situat en 895 i han experimentat una variació a la baixa del 9,2 %, segons el comunicat del TSJCV. En estos procediments, una de les parts sol·licita un canvi que l’altra no compartix i ha de ser el jutge qui decidisca.
Les modificacions de mesures relatives a la guarda, custòdia i aliments de fills no matrimonials consensuades durant el primer trimestre de 2026 en territori valencià han sigut 648, un 12,3 % més que en el mateix període de l’any anterior. Este tipus de procediments afecten parelles que no han arribat a contraure matrimoni però que compartixen fills en comú.
Per la seua banda, les modificacions sobre guarda, custòdia i aliments de fills no matrimonials no consensuades han sumat 713 expedients i han disminuït un 13 % respecte a 2025. Açò indica que cada volta hi ha menys conflictes oberts sense acord previ en este àmbit concret.
Per províncies, als jutjats de la província de València s’han presentat 723 demandes de modificació de mesures, tant consensuades com no consensuades, durant el primer trimestre de 2026. Als jutjats d’Alacant se n’han registrat 382, i en la província de Castelló, 105.
Pel que fa exclusivament a les modificacions de mesures de guarda, custòdia i aliments de fills no matrimonials, tant de mutu acord com contencioses, els òrgans judicials de la província de València han tramitat 721 procediments. A la província d’Alacant s’han presentat 501 expedients i als jutjats de Castelló, 139, xifres que mostren el pes demogràfic i judicial de cada territori dins de la Comunitat Valenciana.
