Roberto Bautista, tenista castellonenc de 38 anys, disputa des d’este dilluns el seu últim Wimbledon, el Grand Slam on ha firmat el millor resultat de la seua carrera i que s’emmarca en la temporada en què ha anunciat que penjarà la raqueta.
En el debut d’esta edició, Bautista s’enfronta al brasiler Joao Fonseca, una de les grans irrupcions del circuit. Este partit de primera ronda pot convertir-se en la seua despedida definitiva de la gespa del All England Tennis Club, un escenari on ha viscut alguns dels moments més intensos de les seues dues dècades com a professional.
Aquell Wimbledon màgic de 2019
En 2019, Bautista va firmar a Londres la millor actuació de la seua trajectòria en un Grand Slam. Va arribar a semifinals i només Novak Djokovic, que acabaria campió davant Roger Federer, li va tallar el pas a la gran final.
Fins a eixe any, el castellonenc no havia aconseguit mai passar de quarts de final en un gran. De fet, ni ell mateix esperava avançar tant en el torneig. Tenia organitzada la seua despedida de solter a Eivissa per a aquelles dates i va haver d’ajornar-la. Els seus amics, però, van canviar els plans i van viatjar a Londres per a animar-lo en un dels duels més importants de la seua vida esportiva.
Bautista havia destacat sobretot en pista ràpida i en terra batuda, però en aquella edició va sorprendre propis i estranys amb la seua adaptació a la gespa, una superfície molt específica i exigent. Va superar els seus quatre primers partits sense cedir ni un sol set.
En primera ronda va eliminar l’alemany Peter Gojowczyk. Després va guanyar el belga Steve Darcis, el rus Karen Khachanov i el francés Benoit Paire. La solidesa del seu joc i la seua constància van reforçar la imatge d’un jugador fiable en qualsevol condició.
En quarts de final va topar amb l’argentí Guido Pella. En eixe encontre va encadenar el seu primer set perdut al torneig, però va acabar emportant-se el triomf i el bitllet per a unes semifinals històriques, en les quals l’esperava Novak Djokovic.
Duels equilibrats amb Djokovic
El serbi, número u mundial i vigent campió de Wimbledon, partia com a clar favorit. No obstant això, el context era més obert del que semblava. Bautista ja l’havia derrotat dues vegades aquella mateixa temporada.
El valencià s’havia imposat a Djokovic en les semifinals de Doha, torneig en què acabaria alçant el títol, i també en la quarta ronda del Masters 1000 de Miami. Per tant, afrontava la semifinal amb arguments per a creure en la sorpresa.
En el duel al All England Tennis Club, Bautista va plantar cara des del principi. Va perdre amb claredat el primer set per 6-2, però va reaccionar en la segona mànega i se la va apuntar per 6-4, obrint noves opcions en el partit.
Finalment, Djokovic va imposar la seua jerarquia i va tancar el duel guanyant els dos últims sets per 6-3 i 6-2. Tot i la derrota, aquella semifinal va significar un autèntic salt qualitatiu en la carrera de Bautista i va consolidar la seua imatge de competidor duríssim en els grans escenaris.
Protagonista clau en la Copa Davis
L’impuls de 2019 no es va quedar només en Wimbledon. Aquell mateix any, Bautista es va convertir en una peça fonamental del combinat espanyol de Copa Davis, en una edició especialment emotiva.
Durant el torneig, el pare del tenista va morir i això va colpejar de ple el jugador. Després d’assistir al soterrament, Bautista va decidir reincorporar-se a la concentració de l’equip, molt castigat per les lesions, per a ajudar en la fase decisiva davant Canadà.
En la final, va guanyar un punt clau contra Felix Auger-Aliassime i va acostar Espanya al títol. Aquell triomf va resultar determinant perquè l’equip s’emportara l’‘Ensaladera’ per sisena i, fins ara, última vegada.
El 2019 també va quedar registrat com l’any de màxima projecció individual del castellonenc. Després dels seus bons resultats en el circuit, Bautista va assolir el seu millor rànquing ATP i es va situar en la novena posició mundial.
Amb tot este bagatge, Wimbledon 2026 es presenta com una cita carregada de simbologia per al tenista de Castelló. Sap que es tracta del seu últim Grand Slam londinenc i afronta cada partit amb una barreja de nostàlgia i il·lusió per tancar una carrera marcada per l’esforç, la regularitat i grans èxits col·lectius i individuals.
