L’erosió de les costes per l’augment del nivell de la mar ja ha afectat tots els continents, segons la tercera edició del World Ocean Assessment. Este informe global alerta també de l’augment de la contaminació per plàstics, de la possible desaparició del gel a l’Oceà Àrtic a mitat del segle XXI i del paper decisiu que tindrà l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.
Este estudi és la major avaluació científica sobre l’estat de salut dels oceans i la impulsa Nacions Unides. Ha reunit centenars d’experts i investigadors de tot el món, entre ells el professor Pablo Sánchez-Jerez, catedràtic del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant (UA).
Segons ha explicat Sánchez-Jerez, ‘l’oceà modula absolutament tot: el règim de precipitacions, de vents, les sequeres, els canvis en la temperatura global i l’absorció del CO2’. A més, ha recordat que ‘bona part de l’alimentació procedix de la mar’, motiu pel qual ha expressat la seua preocupació pel ràpid escalfament dels oceans.
Impacte dels microplàstics i riscos nuclears
L’informe assenyala que la biodiversitat marina afronta ‘desafiaments persistents, com el canvi climàtic, la pèrdua d’hàbitat, la contaminació, en particular per plàstics, i la sobreexplotació’. Entre estos factors, destaca especialment l’efecte creixent dels microplàstics en tots els ecosistemes marins.
Els redactors del World Ocean Assessment indiquen que hi ha proves de l’impacte dels microplàstics en més de 4.000 espècies marines. Davant d’esta situació, proposen ‘reduir la producció de plàstics, desenvolupar innovacions en la ciència dels materials i incrementar el reciclatge i les alternatives al plàstic d’un sol ús’.
L’estudi preveu també que la demanda mundial d’energia nuclear per a generar electricitat augmente en les pròximes dècades. Esta tendència respon a la necessitat de reduir la dependència dels combustibles fòssils. No obstant això, adverteix que ‘això podria causar un increment dels abocaments radioactius a l’oceà’.
Davant d’este escenari, Sánchez-Jerez ha considerat convenient apostar per les energies renovables. Segons ha defensat, cal donar ‘una opció a la nuclear, que no és l’única eixida a la crisi energètica i emet bastant CO2 de forma indirecta’.
El nivell de la mar puja cada volta més ràpid
El World Ocean Assessment revela que, per a 2050, es preveu que un terç de la zona costanera de baixa elevació patisca un retrocés de la línia de costa superior als 100 metres. Este fenomen suposarà la pèrdua de terreny en moltes ribes baixes i incrementarà l’exposició de poblacions costaneres a temporals i inundacions.
L’informe constata que el nivell de la mar ha continuat pujant a un ritme cada volta més alt. Ha passat de menys de 2 mil·límetres a l’any abans de 2015 a 4,3 mil·límetres a l’any en 2023. Este augment accelera l’erosió de platges i deltes i posa en risc infraestructures litorals.
El document assegura que ‘els mars tropicals estan pujant més ràpidament a causa de l’expansió tèrmica’. Afig que ‘l’extensió del gel marí a l’Àrtic continua disminuint’ i que ‘l’Oceà Austral ha mostrat recentment una reducció en la seua superfície’. A més, estima que ‘l’Oceà Àrtic podria quedar completament lliure de gel’ a ‘mitat del segle XXI’.
Aqüicultura com a clau alimentària
Dins d’esta avaluació ambiental, Pablo Sánchez-Jerez ha participat com a autor del capítol dedicat a l’aqüicultura marina de mitjana i gran escala. Este sector, segons el text, ‘desempeñarà un paper cada volta més important en la seguretat alimentària i nutricional del futur’.
L’investigador de la UA ha remarcat que ‘el futur de l’alimentació global dependrà en gran manera de desenvolupar sistemes de producció marina cada volta més sostenible’. Ha insistit que cal garantir una explotació responsable dels recursos marins per a cobrir la demanda creixent de proteïna.
Segons ha subratllat, ‘l’aqüicultura ha de créixer, però ha de fer-ho recolzant-se en la innovació tecnològica, la sostenibilitat ambiental i una convivència equilibrada amb els ecosistemes naturals’. D’esta manera, el sector podria contribuir a alimentar la població mundial i, al mateix temps, minimitzar l’impacte sobre els oceans que descriu el World Ocean Assessment.
