Els 27 hospitals de la xarxa sanitària pública de la Comunitat Valenciana han aconseguit operar els pacients de màxima prioritat quirúrgica abans de 30 dies, el termini recomanat pel Sistema Nacional de Salut, segons ha explicat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, amb dades a 30 de juny d este any.
Pérez Llorca ha remarcat que estes intervencions corresponen als pacients amb pronòstic vital compromés. Ha ressaltat que este resultat s ha assolit ‘gràcies al treball i a l esforç de tots els professionals sanitaris i a les mesures posades en marxa per la Generalitat’, que han permés prioritzar i agilitzar les cirurgies programades per als casos més greus.
Referència al decret estatal
El president ha recordat que el Reial decret 605/2003, que regula el tractament homogeni de les llistes d espera en el Sistema Nacional de Salut, fixa un termini màxim d un mes per a les patologies classificades com a prioritat 1, és a dir, les de major risc vital.
En este context, ha subratllat que, a 30 de juny de 2023, només quatre dels 27 hospitals públics complien el termini estàndard en les intervencions de prioritat 1. La resta superaven el límit d un mes, la qual cosa evidenciava una situació que ha qualificat d ‘incomprensible’.
Pérez Llorca ha indicat que, a l inici de la legislatura, el Consell va definir una nova estratègia de gestió de les llistes d espera. Segons ha dit, ‘consideràvem que calia donar la volta a una situación incomprensible i és que, en general, no s estava operant abans a qui més ho necessitava’.
Ara bé, ha afegit que ‘la realitat és la que és i cal contar-la, perquè la ciutadania ha de saber que hui la Sanitat Pública Valenciana prioritza la malaltia sobre els números’. Ha assegurat també que ‘cap hospital depenent de la Generalitat Valenciana manté la demora mitjana per damunt del mes establit per a la prioritat màxima’.
Més cirurgies greus en menys de 15 dies
El cap del Consell ha detallat que, en 19 dels 27 hospitals, les patologies de major gravetat es resolen quirúrgicament en un termini màxim de dos setmanes. Fa tres anys, només el Departament de Sant Joan d Alacant operava estes casos en quinze dies.
En canvi, en juny de 2023, en 23 hospitals les intervencions de prioritat 1 se situaven fora del termini recomanat per a les patologies amb més risc vital. D estos centres, 19 registraven demores entre 31 i 100 dies, i quatre superaven els 100 dies d espera.
Entre estos últims destacaven quatre hospitals concrets. Al Virgen de los Lirios d Alcoi, la demora mitjana era de 155 dies, front als 11 dies actuals. Al General d Ontinyent, s havia passat de 148 dies d espera a 28 dies. Al Comarcal de Vinaròs, el termini mitjà havia baixat de 114 dies a 11 dies. I al General Doctor Balmis d Alacant, les cirurgies de prioritat màxima havien passat de 101 dies de mitjana a 27 dies al final d este mes de juny.
Segons ha explicat la Generalitat, tots els hospitals de la xarxa pública han millorat la demora quirúrgica en les patologies més greus durant estos tres últims anys. La mitjana global se situa ara en 17 dies, front als 61 dies registrats a l inici de la legislatura, la qual cosa suposa una reducció del 70 %.
Més reducció de pacients en llista d espera
A més, en este mateix període s ha reduït a la mitat el nombre de pacients amb patologies de prioritat 1 que continuen en llista d espera per a ser operats.
En juny de 2023 hi havia 2.967 pacients pendents d una intervenció quirúrgica amb esta prioritat màxima. Al final de juny d enguany, la xifra s havia reduït fins als 1.493 pacients.
Pérez Llorca ha conclòs que ‘la posada en marxa d estratègies diferenciades per prioritat ha fet possible avançar cap a un sistema més eficient i, el més important, centrat en la gravetat de la patologia que presenta cada pacient’.
