Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i del Servici de Cardiologia de l’Hospital General Doctor Balmis d’Alacant han desenvolupat un assaig clínic pioner que ha demostrat que un tractament pautat amb glucocorticoides reduïx a la mitat el risc de necessitar un marcapassos permanent després d’un implant de vàlvula aòrtica transcatèter.
L’estudi pilot, anomenat Glucotavi i dut a terme al mateix Hospital Doctor Balmis, ha provat que l’administració controlada d’un fàrmac glucocorticoide, un antiinflamatori potent i d’ús habitual, disminuïx en un 50 % el risc relatiu de requerir un marcapassos definitiu després d’este procediment cardíac mínimament invasiu.
Segons ha informat la Conselleria de Sanitat, el treball ha despertat un notable interés en la comunitat científica internacional. La investigació s’ha publicat recentment en la revista ‘EuroIntervention’, òrgan oficial de l’Associació Europea de Cardiologia Intervencionista, la qual cosa reforça la seua projecció i credibilitat.
La tècnica de la vàlvula aòrtica transcatèter, coneguda com TAVI, ha revolucionat el tractament de l’estenosi aòrtica, una malaltia lligada principalment a l’envelliment de la població. Este abordatge permet substituir la vàlvula danyada mitjançant una punció mínima en l’engonal, sense necessitat d’obrir el tòrax ni recórrer a cirurgia a cor obert.
Gràcies a esta tècnica, els temps d’hospitalització es reduïxen i la recuperació dels pacients resulta més ràpida i menys traumàtica. No obstant això, entre un 13 % i un 20 % dels pacients acaba necessitant un marcapassos permanent com a conseqüència de complicacions sobre el sistema elèctric del cor després de la intervenció.
Detalls de l’assaig Glucotavi
Per a analitzar com reduir esta complicació, l’equip d’ISABIAL ha dissenyat un assaig clínic aleatoritzat amb 100 participants. D’estos, 50 pacients han format el grup de control, amb tractament convencional, i els altres 50 han integrat el grup d’intervenció, que ha rebut el protocol amb corticoides.
Als pacients del grup d’intervenció se’ls ha administrat un glucocorticoide per via intravenosa una hora abans del procediment de TAVI i, posteriorment, se’ls ha continuat el tractament per via oral durant els set dies següents. Esta pauta buscava reduir la inflamació al voltant de la nova vàlvula i de les estructures cardíaques implicades.
Els resultats han sigut clars. En el grup convencional, un 16 % dels pacients ha necessitat un marcapassos permanent després de la intervenció. En canvi, en el grup que ha rebut el tractament corticoide, la xifra s’ha reduït al 8 %, és a dir, la mitat.
La investigadora del grup de Patologia Cardiovascular d’ISABIAL i primera autora del treball, Laura Fuertes-Kenneally, ha remarcat la importància d’evitar marcapassos innecessaris. Segons ha explicat, ‘les complicacions amb la instal·lació d’un marcapassos no estan exemptes’, ja que ‘existix el risc d’infeccions i les bateries s’esgoten amb els anys i exigixen recanvis’.
Per la seua banda, el cap de Secció d’Hemodinàmica de l’Hospital General Doctor Balmis, Juan M. Ruiz-Nodar, ha subratllat que el repte ara és confirmar estos resultats en una mostra més ampla. Ha avançat que el següent pas és ‘posar en marxa un assaig clínic multicèntric que confirme estos resultats’.
Segons ha detallat Ruiz-Nodar, ‘l’objectiu és reclutar i aleatoritzar als prop de 600 pacients necessaris per a obtindre una significació estadística sòlida que permeta, definitivament, incorporar este tractament a la pràctica clínica habitual’.
Impacte econòmic per al sistema sanitari
A més del benefici directe per als pacients, la generalització d’este protocol podria comportar un estalvi rellevant per al sistema sanitari. La reducció de marcapassos implicaria menys procediments invasius i menys seguiment associat.
Cada any es realitzen a Espanya prop de 8.500 substitucions valvulars aòrtiques mitjançant catèter. Si la reducció observada en l’estudi Glucotavi es confirmara en assajos de major grandària, es podrien evitar al voltant de 680 implants de marcapassos anuals.
D’acord amb les estimacions de l’equip investigador, esta disminució suposaria un estalvi directe pròxim als dos milions d’euros a l’any. El càlcul té en compte únicament el cost dels dispositius i de la seua implantació, sense considerar altres partides.
Fuertes-Kenneally ha recordat que esta xifra ‘no inclou altres costos associats, com la prolongació de l’ingrés hospitalari, el seguiment ambulatori, les possibles complicacions o els futurs recanvis de bateria, per la qual cosa l’estalvi real podria ser encara major’. Açò suggerix un impacte econòmic addicional si es confirma l’eficàcia del protocol en estudis més amplis.
En conjunt, l’assaig Glucotavi posa en relleu una via senzilla i basada en un fàrmac molt conegut que podria millorar la seguretat de la TAVI. Ara, els investigadors treballen per a validar estos resultats en centres diferents i amb més pacients, abans que el tractament puga incorporar-se de manera generalitzada a la pràctica clínica diària.
