El projecte Tirraqui ha encetat la seua segona fase per analitzar, fins a setembre de 2027, com es connecten les zones de cria i de concentració d’adults de taurons, rajades i quimeres en aigües d’Alacant i Múrcia, i quin risc representen per a estes espècies les distintes modalitats de pesca al sud-est peninsular.
Esta iniciativa de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) s’ha plantejat determinar amb detall com es desplacen estos animals entre les seues àrees de reproducció, cria i alimentació. A partir d’eixa informació, l’equip científic vol avaluar l’impacte directe de les arts de pesca que operen en la zona.
Estudi des de 10 fins a 800 metres de profunditat
El projecte es desenvolupa en espais marins de la Xarxa Natura 2000 especialment rellevants per a la presència de condrictis, com s’anomena el grup que inclou taurons, rajades i quimeres. Estes zones protegides es troben davant les costes de Múrcia i Alacant.
Els treballs abracen un ventall de profunditats molt ampli, des dels 10 fins als 800 metres. Açò permet combinar l’estudi d’espècies costaneres amb el de les que viuen en aigües més profundes, que sovint són menys conegudes però igualment vulnerables.
A diferència de la fase prèvia del projecte, que s’havia centrat sobretot a localitzar estes poblacions, esta nova etapa se centra a quantificar-ne la vulnerabilitat. L’objectiu és mesurar l’impacte real de l’arrossegament de fons i de les arts menors sobre les diferents espècies i trams d’edat.
Coordinació cientifica i participació pesquera
El projecte està liderat per la investigadora del IEO a San Pedro del Pinatar (Múrcia), Elena Barcala. La científica assenyala en un comunicat que la conservació d’estos animals requereix saber on es troben i quines àrees resulten fonamentals per al seu cicle vital.
Segons Barcala, també cal entendre com interactuen amb les activitats humanes, especialment amb la pesca. Afig que és imprescindible que tot eixe coneixement ‘puga traduir-se en mesures de gestió viables i compartides amb el sector pesquer’.
Per a aconseguir-ho, Tirraqui compta amb la participació activa de les confraries de pescadors de San Pedro del Pinatar, Cartagena, Águilas, Santa Pola, Villajoyosa i Xàbia. A més, s’hi impliquen entitats com Galpemur, GALP La Marina i la Fundació Marilles, així com les administracions autonòmiques murciana i valenciana.
La combinació de coneixement científic i experiència del sector pesquer ha de facilitar propostes de gestió que siguen aplicables en el dia a dia. La implicació de les confraries permet arreplegar dades de camp més precises i adaptar millor les recomanacions a la realitat de cada port.
Finançament europeu i estatal
El projecte Tirraqui rep finançament del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura. També hi participa econòmicament la Fundació Biodiversitat, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Amb este suport, l’equip preveu mantindre les campanyes de mostreig fins a setembre de 2027. Les conclusions hauran de servir per orientar noves mesures de protecció dels taurons, rajades i quimeres presents al sud-est de la península Ibèrica, sense oblidar la viabilitat de la faena pesquera en la zona.
