Una enquesta encarregada per l’Ajuntament de València sobre la situació de la joventut ha conclòs que el 55 % dels jóvens de la ciutat encara no s’ha pogut emancipar i que la vivenda és el seu principal problema, per davant de l’ocupació, malgrat que set de cada deu es declaren satisfets amb la seua faena.
Segons ha informat el consistori, l’estudi s’ha fet entre veïns i veïnes d’entre 18 i 35 anys i ha inclòs 2.100 entrevistes realitzades en diferents barris de València. Estes dades oferixen una imatge detallada de com viuen, treballen i es relacionen els jóvens hui en la ciutat.
Pel que fa a l’àmbit laboral, el 71 % dels jóvens de València diu estar satisfet amb el seu treball. El mateix percentatge declara tindre un grau similar de satisfacció amb el temps lliure de què disposa. A més, el 71 % també es mostra satisfet amb la vivenda on viu actualment, encara que només una part la té en propietat.
Només un de cada quatre jóvens assegura tindre una vivenda en propietat, bé per compra directa o mitjançant hipoteca. En canvi, el 61 % viu en un pis de lloguer, fet que reflectix la dificultat per a accedir a una vivenda pròpia en la ciutat.
Principals problemes i preocupacions
La vivenda i la emancipació destaquen com la principal preocupació per al 33,3 % dels enquestats. A continuació se situa l’ocupació, que preocupa un 26,6 % dels jóvens. En tercer lloc apareixen les addiccions i l’ús de les tecnologies, que representen un 9,2 % de les respostes.
Estes xifres mostren que la major inquietud dels jóvens no és només trobar treball, sinó poder independitzar-se i assumir les despeses d’una vivenda pròpia. La combinació de sous limitats i preus elevats del lloguer dificulta el pas a la vida independent per a més de la mitat dels consultats.
Malgrat estes dificultats, la imatge que associen a la joventut continua lligada a aspectes positius. Les paraules més repetides quan descriuen què significa ser jove són diversió i oci, indicades per un 30,1 %. També destaquen termes com esport, vitalitat i energia, que arrepleguen un 27,6 % de les respostes.
Servicis municipals per a jóvens
Gairebé la mitat dels participants, un 46,8 %, ha utilitzat algun servici de l’Ajuntament de València destinat als jóvens. Els més usats són les instal·lacions esportives, que concentren el 55 % de les mencions. Després apareixen les activitats culturals, amb un 30,1 %, i els programes d’ocupació i formació, que han sigut aprofitats per un 19 %.
Estes dades indiquen que una part important de la joventut coneix i fa ús de l’oferta municipal, sobretot en l’àmbit esportiu i cultural. No obstant això, una altra mitat encara no s’ha acostat a estos recursos, la qual cosa deixa marge per a millorar la difusió i l’accessibilitat.
Família, fills i emancipació
En l’àmbit familiar, el 81,2 % dels enquestats no té fills. Dins del grup que voldria tindre descendència, un 41,2 % assenyala que li agradaria tindre dos fills. Entre els qui ja n’han tingut, el 68 % indica que han sigut pares entre els 20 i els 30 anys, mentre que un 18 % ho ha fet entre els 30 i els 34 anys.
Pel que fa a les relacions de parella, el 31,7 % diu que té parella i que viu amb ella. Un 25,9 % també té parella però encara no conviu en la mateixa vivenda. A més, un 29,4 % afirma no tindre cap relació de parella en este moment.
Respecte a l’edat d’eixida de la casa dels pares, el 52,4 % dels jóvens que ja s’han independitzat ho va fer entre els 18 i els 23 anys. Un altre 28,2 % va abandonar la llar familiar entre els 24 i els 29 anys. Malgrat això, només el 42 % dels enquestats es considera realment emancipat, mentres que el 55 % admet que no ho ha aconseguit.
Les raons per continuar vivint amb els pares estan relacionades sobretot amb els estudis i l’economia. El 41 % assenyala que la causa principal són els estudis. Un 27 % explica que és per la falta de recursos econòmics suficients per a mantindre una vivenda pròpia.
Quan definixen què significa estar emancipat, quasi la mitat, un 48,8 %, ho vincula a ser independent econòmicament. Per a un 33 %, emancipar-se és viure sol i eixir de la casa dels pares, encara que això supose compartir pis o ajustar les despeses.
Inici en el món laboral
L’enquesta també analitza a quina edat comencen a treballar els jóvens. El 44 % va tindre la seua primera faena entre els 16 i els 19 anys. Un 39,5 % va iniciar la seua trajectòria laboral entre els 20 i els 24 anys. A més, el 14,9 % va començar a treballar entre els 25 i els 29 anys.
Quant a les fonts d’ingressos, el 76,2 % afirma que provenen d’un treball amb contracte. Açò indica que, malgrat la precarietat que sovint es comenta, una majoria té una relació laboral formalitzada. No obstant això, la valoració dels ingressos totals en la llar és més baixa, ja que només el 47 % es declara satisfet amb ells.
Per a aconseguir el seu treball actual, el 39 % dels jóvens va recórrer a contactes d’amics o familiars. En canvi, només un 17,7 % va obtindre la faena actual contactant directament amb l’empresa on treballa hui. Estes dades reflectixen el pes de les xarxes personals a l’hora d’entrar al mercat laboral.
Malgrat les dificultats d’accés a la vivenda, la majoria manté una bona opinió de la seua situació laboral. El 71 % dels jóvens de València assegura estar satisfet amb el seu treball actual, segons recull l’estudi.
Visió sobre política, institucions i discriminació
En l’àmbit polític, els jóvens donen un aprovat just a la democràcia a Espanya. La puntuen amb una mitjana de 5,3 en una escala d’1 a 10. L’interés per la política rep una nota molt pareguda, un 5,1.
Més de la mitat dels enquestats assegura no haver assistit mai a una manifestació. Açò indica una participació limitada en mobilitzacions al carrer, encara que no suposa falta total d’interés per l’actualitat política.
Les organitzacions que més confiança generen entre la joventut són les forces i cossos de seguretat, amb una nota de 6,3 sobre 10. Els jutges obtenen un 5,5, mentres que els polítics suspenen clarament amb un 3,5.
Pel que fa a les institucions internacionals, Nacions Unides i la UE aconseguixen una puntuació de 5,5. Els mitjans de comunicació reben un 5,1, la qual cosa indica una confiança moderada però no entusiasta.
El 80 % dels jóvens declara no haver-se sentit discriminat per cap causa. Tot i això, un 19 % sí que ha patit alguna forma de discriminació. D’este grup, el 35,7 % assegura que estos episodis s’han produït en la via pública.
Quant als motius, el 30,7 % relaciona la discriminació amb l’origen ètnic o cultural. Un 29 % l’atribuïx al sexe i un 17,5 % a l’aspecte físic. Estes dades posen de manifest que, encara que la majoria no percep discriminació directa, una part significativa de la joventut sí que ha viscut situacions d’exclusió o tracte desigual.
