Maièutica és una veu que no pronunciem tots els dies; alguns, com jo, no coneixíem la seua existència fins fa uns pocs mesos amb motiu que la novel·la d’eixe nom, de Francesc Server Mut, va ser premiada amb el VIII Premi Lletraferit de Novel·la, juntament amb Ai, Mília, de Magda Añon, que convoca i edita Llibres de la Drassana.
Eixa paraula és pròpia del món de l’ensenyança i aprenentatge, de l’adquisició de coneiximents per mitjà d’un sistema induït per interrogants i formulat per mestres versats en eixa pedagogia.
La tenim tant en valencià-català com en castellà. El Diccionari normatiu valencià la descriu com a ‘mètode socràtic que consistix a fer que l’interlocutor descobrisca, per mitjà de preguntes, la veritat que hi ha implícita en el seu pensament’.
Procedix del grec maieutikos, que significava ‘l’art de fer parir’, però ha derivat, tant en la nostra llengua com en la castellana, en el sentit actual citat. En el CIVAL de l’AVL es documenta citada per Eduard Mira, Damià Mollà i Josep Lacreu.
En l’Enciclopèdia Catalana llegim: “La maièutica socràtica és el mètode filosòfic creat per Sócrates que significava ‘l’art de fer parir’. Consisteix a fer preguntes a una persona perquè aquesta descobreixi per si sola la veritat que ja duu a dins, de la mateixa manera que una llevadora ajuda a parir un infant”.
En la versió en castellà tenim: “La mayéutica es el método filosófico creado por Sócrates que consiste en guiar a una persona a través de preguntas y diálogo para que descubra la verdad por sí misma. La palabra viene del griego y significa el ‘arte de dar a luz o ser comadrona’”.
En Maièutica, Francesc Server Mut narra la immersió en un univers on la literatura no és només una aspiració, sinó un imperatiu vital. Entre converses sobre lletres, art i fotografia, la paraula escrita esdevé arma i refugi, però és en la relació entre Pau, Anna i el conegut escriptor Lluís Belda Mistral on tot es tensa i pren una nova dimensió. Amb una prosa reflexiva i punyent, i una estructura sorprenent, esta novel·la explora què significa voler ser escriptor amb totes les forces, fins a quin punt l’art pot modelar les relacions humanes i com el cos, la mirada i els mots acaben entrellaçant-se en una experiència tan lúcida com perillosa.
Però també descriu les relacions dels tres protagonistes principals. Relacions literàries, culturals, d’idees més o menys coincidents, però també sexuals, gens amagades, sinó ben públiques i sabudes per la gent de la redor dels protagonistes principals. Un trio amorós també forma part de la trama d’esta novel·la.
En Maièutica apareixen cites o opinions de Martí Domínguez Barberà, García Márquez, Sartre, Albert Camus, Vargas Llosa, Enrique Vila-Matas, Miquel Barceló i altres. Una cita o lema repetit diverses vegades és que “el ser humà està condemnat a ser lliure”, dit per Jean-Paul Sartre. Un aforisme discutible, pense. Ja voldríem que eixa sentència fora certa i que eixa condemna es complira sempre.
La figura i l’esperit de Joan Fuster planen directament sobre la novel·la Maièutica. L’obra està construïda com una novel·la de formació intel·lectual amb una extraordinària densitat cultural i metaliterària ambientada en el País Valencià.
El mentor i coprotagonista de la novel·la, Lluís Belda Mistral, és un escriptor brillant, corrosiu i mestre de la incisió intel·lectual. El seu mètode de fer preguntes punyents per qüestionar certeses (el mètode maièutic) és una clara herència de l’estil fusterià de l’assaig i l’aforisme.
Un passatge que m’ha cridat l’atenció en el relat de Maiètica és l’entrevista de ficció que se li fa a Lluís Belda Mistral, el Mestre per excel·lència del relat. La novel·la té un format i una estructura poc convencionals. En un dels apartats, titulat “Cubisme, desconstrucció i descomposició”, en el referit interviu, Lluís desgrana un argument polític sobre el capitalisme, el comunisme i la socialdemocràcia, que molts trobaran/trobem molt encertat. Opina i afirma que “Amb unes poques reformes de caire socialdemòcrata, la classe burgesa pogué evitar la revolució i la seua caiguda com a classe social dominant. La majoria dels pensadors de la segona mitat del segle xx provenen d’eixa burgesia intel·lectual, però en desaparèixer l’alternativa al capitalisme també desapareix la por al comunisme, la necessitar i, en última instància, les idees i l’esperança de la raó”.
Justament, fa ja més de quinze anys, vaig fer alguns articles, publicats en diferents mitjans digitals, en què opinava sobre els efectes de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició del comunisme de la Unió Soviètica i dels seus països satèl·lits. Ara encara es veuen més clars eixos efectes. I fa poques setmanes, en un article publicat en València Diari, reflexionava jo sobre la necessitat d’un altre marxisme que fera front al trumpisme sobrer per a la continuació de l’estat del benestar. Probablement, eixe corrent monstruós per als principis de llibertat i igualtat és producte de la desaparició del “perill comuniste” i de la pèrdua de la por a l’enemic del capitalisme salvatge, que ja albirem.
Com en els altres textos literaris de l’editorial Drassana, en Maièutica veiem veus i construccions lingüístiques pròpies de la parla valenciana i catalana occidental, bandejades i, fins i tot, prohibides, en molts casos, en el valencià llibresc durant algunes dècades, però acceptat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un llenguatge ric i eixamplat respecte del “selecte”, però empobrit lèxic imperant en el valencià acadèmic i de l’ensenyament durant molts anys, i encara ara. I un goig trobar-se u amb veus, formes i construccions lingüístiques tan usuals i nostrades com este, mitat, faena, vore, vullgues, vos entenc, jóvens, coneguí a Maria, existix, etc., en un text literari tan substanciós, colpidor, pedagògic i, per què no, maièutic.
Francesc Server Mut (Benissa, 1991) és professor de Geografia i Història. Ha sigut guanyador de diversos premis literaris de relat, com el Teodor Llorente per Plors, flors, mistela i cassalla (2014), el Sambori Universitats per L’anunciació del dimecres de cendra (2016) o el Guillem de Belibasta per Atzucat (2022). Amb la seua primera novel·la, Maièutica, presentada originalment com La novel·la sense nom, ha obtingut el Premi Lletraferit 2025.
