La Universitat Politècnica de València (UPV) ha sigut reconeguda de nou com la millor universitat politécnica d’Espanya en la llista de Shanghái 2026, publicada este dissabte, i es manté com l’única politécnica espanyola entre les 500 millors del món, en el tram 401-500, dins d’un total de 30 universitats espanyoles incloses entre les mil primeres.
Segons ha informat la pròpia UPV en un comunicat, l’Academic Ranking of World Universities (ARWU) torna a situar el centre valencià al capdavant de les politècniques espanyoles. Això consolida la seua posició en l’àmbit internacional i referma el seu pes dins del sistema universitari espanyol.
En el mateix rànquing per a universitats politécniques, el podi l’arredonixen la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), situada en el tram 501-600, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que figura entre les posicions 701-800. Estes tres institucions concentren la presència de les politécniques espanyoles en la classificació mundial.
Menys universitats espanyoles en el top 1.000
En total, trenta universitats espanyoles apareixen enguany entre les mil millors del món, encapçalades per la Universidad de Barcelona. Són sis menys que en l’edició anterior, quan en figuraven 36, la qual cosa reflectix moviments tant d’entrada com d’eixida en el llistat.
La classificació publicada ha confirmat la baixa de la Universidad de Cantabria, Illes Balears, Jaén, Lleida, Carlos III de Madrid, Cádiz, Córdoba i Las Palmas de Gran Canaria, que no apareixen enguany en el rànquing global. Estes absències contrasten amb la reincorporació de la Universidad de Valladolid, que ha tornat a formar part del llistat després d’haver-ne desaparegut en l’edició anterior.
Dins del panorama estatal, alguns centres han millorat el tram en què es posicionen, mentres que altres l’han empitjorat respecte a la classificació mundial de 2025. Manté el lideratge la Universidad de Barcelona, seguida de la Autónoma de Barcelona, la Complutense, la Autónoma de Madrid i Granada.
Espanya ocupa el lloc 23 en el ranking per països, que detalla quantes universitats hi ha en cada tram. Segons esta desagregació, hi ha una universitat espanyola entre les 200 primeres, tres entre les 300, set entre les 400, dotze entre les 500 i un total de trenta dins de les mil.
Tal com ha passat altres anys, cap universitat espanyola ha aparegut entre les cent millor posicionades en una llista que continua dominada per centres dels Estats Units.
Barcelona lidera el sistema universitari espanyol
En el llistat intern de centres espanyols, la Universidad de Barcelona manté l’estatus dels dos últims anys i continua situada entre les 200 primeres del món. Es tracta de la seua millor classificació i la consolida com a referent del sistema universitari estatal.
Entre les deu primeres espanyoles, la Autónoma de Barcelona i la Complutense milloren el seu tram i passen a la franja 201-300. En la horquilla 301-400 continuen la Autónoma de Madrid, Granada i País Vasco, mentres que la de Valencia ha baixat a este tram des del 201-300 que ocupava l’any passat.
Del conjunt de les universitats espanyoles presents en la llista, tretze es mantenen en el mateix tram que en l’edició anterior, sis milloren la seua posició i nou la veuen empitjorar. La caiguda més significativa és la de la Universidad de Salamanca, que ha passat del tram 501-600 al 801-900.
Entre les que milloren tram figuren la Autónoma de Barcelona, la Complutense, Navarra, Zaragoza, la Politécnica de Madrid i la Jaume I de Castelló. Per contra, empitjoren la seua situació la Universitat de València, Pompeu Fabra, Murcia, Alcalá, Oviedo, Salamanca, Rovira i Virgili, Alicante i Vigo.
Es mantenen en el mateix rang la de Barcelona, la Autónoma de Madrid, Granada, País Vasco, la Politècnica de València, Sevilla, Santiago de Compostela, la Politècnica de Catalunya, Extremadura, La Laguna, Málaga, Castilla-La Mancha i Girona.
Harvard, líder mundial des de fa 24 anys
En la part alta de la classificació global, el llistat està encapçalat un any més per la Universidad de Harvard. Este centre ocupa la primera posició des de fa 24 anys de manera consecutiva. A continuació apareixen la Universidad de Stanford i el Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Completen el top deu mundial les universitats de Cambridge, Berkeley, Princeton, Oxford, Columbia, la Universidad de Chicago i el California Institute of Technology (Caltech). Estes institucions mantenen una forta presència en els primers llocs, sobretot les nord-americanes.
A escala europea, el Regne Unit suma 57 universitats en la classificació, Alemanya en té 51, Itàlia 42, França 27, els Països Baixos 13, Suècia 12, Àustria 11, Suïssa 9, Bèlgica 8 i Dinamarca 6, entre altres estats europeus.
En el conjunt d’Europa continental, la universitat París-Saclay continua com a primera i es manté líder en el lloc 13 del món. La seguix l’ETH de Zuric, situada en el lloc 19 del rànquing global.
Com es confecciona la llista de Shanghái
L’Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut com la classificació de Shanghái, es publica des de 2003 i s’actualitza cada any per la Universidad Jiao Tong, ubicada en esta ciutat xinesa. El llistat analitza més de 2.500 institucions d’educació superior i ordena les que finalment inclou per trams.
Dins de cada tram, les universitats apareixen per orde alfabètic segons les seues inicials en anglés, i no per una posició numèrica exacta. Este sistema permet agrupar centres amb resultats similars en blocs comparables.
La classificació es basa en sis grans indicadors. Entre ells, el nombre d’alumnes que han guanyat un premi Nobel o una Medalla Fields i la quantitat de professors amb estos mateixos guardons. També es valora el volum de cites dels investigadors, els articles publicats en les revistes ‘Nature’ i ‘Science’, el rendiment acadèmic per càpita i els treballs recollits en els índexs ‘Science Citation Index Expanded’ i ‘Social Science Citation Index’.
