La joventut de la Comunitat Valenciana, d’entre 15 i 29 anys, ha situat l’economia domèstica, el treball precari i l’accés a una vivenda adequada com les principals fonts de frustració, segons l’informe ‘Jóvenes españoles 2026 Comunidad Valenciana’ de la Fundació SM.
L’estudi analitza valors, preocupacions, expectatives i formes de participació dels joves valencians. El document ha revelat que la frustració es concentra sobretot en tres àmbits: la situació econòmica, l’ocupació i la falta de temps personal.
Segons les dades, el 39,7 % ha assenyalat que no arriba a final de mes o pateix problemes econòmics a casa. A més, el 33,9 % ha indicat que no troba treball o només aconseguix feines mal pagades, cosa que limita la seua autonomia.
L’informe també ha destacat la sensació de falta de temps. El 32,7 % diu que té massa coses a fer i que no disposa de temps per a si mateix. El 30,9 % ha expressat la seua frustració per no poder tindre una vivenda pròpia, un objectiu que molts veuen lluny per la situació laboral i el preu del lloguer.
Prioritats laborals i equilibri vital
A l’hora de valorar una faena, els joves han situat el salari com el factor clau. El 42,2 % considera que el més important és tindre un bon sou. En segon lloc, el 39 % ha destacat la importància d’un bon ambient laboral.
Altres elements que han valorat són l’equilibri entre vida professional i personal, assenyalat pel 25,3 %, i la flexibilitat horària, que ha resultat rellevant per al 23,5 %. Estes respostes indiquen que la joventut no només busca treball, sinó també condicions que permeten conciliar i tindre qualitat de vida.
En una escala de 0 a 10, els joves han puntuat amb un 6,6 la dificultat per accedir a una vivenda adequada. També han valorat amb un 6,1 la dificultat per treballar en allò que els agrada. Formar una família ha rebut una puntuació de 5,9 en dificultat, i aconseguir independència econòmica un 5,8.
Els estudis, molt valorats però també motiu de pressió
La joventut valenciana ha mostrat una forta valoració dels estudis i la formació. El 88,3 % considera que són bastant o molt importants en la seua vida, de manera que l’educació apareix com un dels pilars centrals per a este grup d’edat.
No obstant això, els estudis també generen preocupació. El 27,5 % ha indicat que els problemes relacionats amb l’estudi són una de les situacions que li provoquen més frustració. Açò reflectix la pressió per traure bones notes i assegurar opcions laborals futures.
Canvis en l’oci i auge del consum digital
L’informe ha mostrat que l’oci de la joventut valenciana s’orienta cada volta més cap a activitats digitals i domèstiques. Gana pes veure pel·lícules i sèries en línia, usar xarxes socials, navegar per internet o vore la televisió.
Estes opcions conviuen encara amb activitats presencials, com eixir a dinar o sopar i compartir temps amb amistats. No obstant això, perden importància les pràctiques vinculades al consum d’alcohol i l’assistència a bars i discoteques.
Entre els usos d’internet més estesos, el 70,2 % dels joves destaca el fet de xatejar. El 63 % escolta música, ràdio o pódcasts i veu pel·lícules en línia. A més, el 61,1 % utilitza xarxes socials de manera habitual.
La lectura també forma part de la vida quotidiana de molts joves valencians. El 55 % l’ha assenyalada com un hàbit present en el seu dia a dia, fet que mostra un interés cultural significatiu dins del grup.
Desconfiança en la democràcia i auge de posicions dures
Pel que fa a la política, el 64 % de la joventut valenciana ha declarat estar poc o gens satisfeta amb el funcionament de la democràcia. Esta insatisfacció es traduïx en una major acceptació de posicions autoritàries.
En este sentit, el 52,9 % està bastant o totalment d’acord amb la frase que a vegades fa falta ‘mano dura’, encara que es sacrifiquen algunes llibertats. A més, el 51 % coincidix amb l’afirmació que un règim autoritari pot permetre una convivència més pacífica.
Tot i això, la joventut continua participant en diferents formes d’acció col·lectiva. El 43,3 % ha secundat alguna vaga. El 38,5 % ha firmat una petició i el 34,6 % ha assistit a alguna manifestació.
Percepcions sobre la immigració
L’informe també ha analitzat l’opinió dels joves sobre la immigració. El 77,4 % considera que les persones immigrants han d’adaptar-se a les costums i a la cultura espanyola.
Al mateix temps, el 64,3 % defensa que es respecten les seues costums sempre que no contradiguen la Constitució. Estes respostes mostren una combinació entre exigència d’adaptació i reconeixement d’alguna diversitat cultural.
No obstant això, predominen percepcions negatives sobre la quantitat d’immigració. El 68,7 % creu que comença a haver-hi massa persones immigrants a Espanya. A més, el 64,4 % considera que la seua presència ha fet créixer la delinqüència.
Malgrat estes reticències, una part important reconeix també el paper econòmic i social de la immigració. El 54,2 % assegura que Espanya necessita la població immigrant per mantindre el seu nivell de vida. A més, el 69,3 % defensa que s’ha d’atendre i acollir els menors no acompanyats.
Al mateix temps, el 50,4 % creu que les persones immigrants lleven el treball a la població espanyola. Esta visió, que conviu amb el reconeixement de la seua necessitat econòmica, mostra la complexitat de les opinions juvenils sobre este fenomen.
