La Comunitat Valenciana ha destinat 6,7 milions d’euros a ajudes audiovisuals, sense establir requisits concrets ni limitacions sobre el contingut de les obres. A més, els documentals sobre tradicions vives poden optar a 395.000 euros.
La convocatòria valenciana contrasta amb la de Castella i Lleó, que ha reservat 325.000 euros per a llargmetratges, documentals i sèries. Esta última limita les ajudes a projectes sense adoctrinament, propaganda o suport exprés a opcions polítiques concretes.
La mesura de Castella i Lleó, governada per Vox en l’àrea de Cultura, serà recorreguda pel Ministeri de Cultura. El sindicat de guionistes Alma l’ha qualificat de ‘d’enorme gravetat’ i ha afirmat: ‘Açò no té un altre nom que censura’.
Criteris habituals en les ajudes autonòmiques
En la majoria de comunitats, les subvencions valoren la qualitat artística i tècnica, la viabilitat econòmica i la vinculació territorial. També poden puntuar la participació de professionals locals, la trajectòria de l’equip, el potencial comercial i internacional i la igualtat de gènere.
La llei estatal del cinema només assenyala límits per a obres essencialment publicitàries o de propaganda política, qualificades com a ‘X’ o declarades constitutives de delicte. Les comunitats amb governs de PP i Vox, com Andalusia, Extremadura i Aragó, també han indicat que no apliquen restriccions ideològiques equivalents.
Andalusia preveu sis milions d’euros enguany i afirma que les bases públiques es regeixen exclusivament per criteris tècnics. Aragó ha anunciat 60.000 euros per a curtmetratges i 680.000 per a llargmetratges.
A les Illes Balears, les ajudes sumen 900.000 euros anuals i no limiten continguts, excepte si vulneren la llei. Canàries concedix 2,9 milions anuals i valora, entre altres aspectes, les obres vinculades a la literatura, el patrimoni o la història de les illes.
Cantàbria destina 200.000 euros al desenvolupament i producció de llargmetratges i sèries, i 80.000 a curtmetratges i videoart. Castella-la Manxa reserva 200.000 euros per a llargmetratges, 50.000 per a curtmetratges i 25.000 per a guions.
Diferències en els criteris territorials
Catalunya supera els 35 milions anuals en subvencions, inclosos els videojocs. Les bases valoren l’interés cultural, cinematogràfic, social o experimental, la vocació de mercat i la llengua catalana i aranesa.
També puntuen la presència de referents i professionals locals i la participació de dones en càrrecs destacats de producció. A Madrid, el pla estratègic audiovisual preveu arribar als deu milions anuals, però en 2026 s’han aconseguit, de moment, sis.
Navarra destina 625.000 euros a la producció audiovisual. El Govern navarrés ha assenyalat que ‘aposta pel suport a la creació artística des de criteris professionals i amb ple respecte a la llibertat de creació’.
Extremadura ha convocat 514.000 euros en 2026 amb criteris de qualitat, viabilitat i impacte regional, sense condicionants ideològics. Galícia supera els 8,2 milions i valora la trajectòria, la internacionalització i la contribució a la cultura i la llengua gallegues.
El Govern Basc ha destinat 10,8 milions a la producció audiovisual, amb projectes triats per comissions expertes sense restriccions ideològiques. La Rioja concedix 255.000 euros i declara lliure el contingut de les propostes.
Astúries destina més d’un milió d’euros i no limita ideològicament les obres, encara que pot exigir l’ús de l’asturià o l’eonaviegu segons la convocatòria. Múrcia ha convocat 700.000 euros enguany, sense una prohibició equivalent a la de Castella i Lleó.
