33.350 persones de la Comunitat Valenciana continuen en la llista d’espera del sistema de dependència, segons les dades del tercer trimestre de 2026. A Espanya, l’espera mitjana ha sigut de 314 dies a finals de setembre, 27 menys que al gener, però 134 més que el termini legal de 180 dies.
Les dades formen part de l’Observatori Estatal de la Dependència i s’han publicat el mateix dia que ha entrat en vigor la reforma de la dependència i la discapacitat. La nova norma amplia els servicis i les prestacions, i fixa un màxim de tres mesos per a resoldre el reconeixement de la dependència.
El Ministeri comptabilitza com a llista d’espera les persones per a les quals l’Administració no complix els terminis legals. En el conjunt d’Espanya n’hi ha 236.736: 85.976 esperen una valoració, el 36,3 %, i 150.760 tenen reconeguda una prestació o un servici pendent, el 63,7 %.
La Comunitat Valenciana és el tercer territori amb més persones en espera, després de Catalunya, amb 67.319, i Andalusia, amb 39.505. A continuació se situa Canàries, amb 14.638. Les quatre comunitats concentren el 65 % del total estatal.
Terminis i evolució de les llistes
El temps mitjà es calcula des de la presentació de la sol·licitud fins a la resolució de l’expedient. Només sis comunitats i Ceuta, amb 75 dies, estan per davall del termini de 180 dies.
Aragó registra 109 dies; Castella i Lleó, 120; País Basc i La Rioja, 130; Castella-la Manxa, 166, i Cantàbria, 169. Balears, amb 188 dies, i Canàries, amb 214, s’acosten al límit.
En l’altre extrem figuren Múrcia, amb 529 dies; Astúries, amb 413; Andalusia, amb 402, i Madrid, amb 327. A Madrid hi ha 13.745 persones en espera: 13.281 aguarden una prestació o un servici reconegut, i 464, una valoració.
Durant els nou primers mesos de 2026, les llistes han baixat un 8,3 % respecte de gener. Tot i això, el Ministeri lamenta que l’increment de finançament transferit pel Govern a les comunitats autònomes no s’haja traduït en una reducció significativa.
L’informe alerta que, al ritme actual, ‘es tardarien 8 anys a aconseguir l’atenció plena’. També considera que ‘seria convenient aclarir quantes sol·licituds estan sense registrar en el Sistema’.
A més, el document qualifica de ‘preocupant’ l’evolució de Cantàbria, Madrid i Castella-la Manxa, on les llistes han crescut un 55 %, un 34,6 % i un 27,5 %, respectivament. Segons l’informe, estes tres comunitats acumulen més augment que el conjunt de l’Estat.
Morts i persones pendents de prestació
En els nou primers mesos de l’any han mort 21.374 persones que estaven en llista d’espera. D’elles, 10.753 esperaven una valoració i 10.621, la prestació que tenien reconeguda.
El Ministeri afirma que l’increment pressupostari de 1.756 milions d’euros, transferit des de juliol, ‘no ha servit, almenys fins ara, per a reduir la llista d’espera de manera significativa ni per a augmentar la intensitat dels servicis o la quantia de les prestacions econòmiques’.
En relació amb les persones sol·licitants, el 9,8 % espera algun tràmit. Múrcia encapçala el percentatge, amb un 16,7 %, seguida de Canàries, amb un 15,9 %, i Catalunya, amb un 15,4 %.
Castella i Lleó presenta el percentatge més baix, amb un 4,4 %. La seguixen Navarra, amb un 2,2 %, i Galícia, amb un 1,2 %. Pel que fa a persones pendents de rebre una prestació, destaquen Canàries, amb un 15,5 %; País Basc, amb un 14,5 %; Catalunya, amb un 14,1 %, i Múrcia, amb un 12,7 %.
Galícia, amb un 1,2 %, Aragó, amb un 1,5 %, Castella i Lleó, amb un 2,3 %, i Navarra, amb un 2,5 %, registren els percentatges més baixos en esta categoria.
