Els contaminants orgànics mobilitzats per la dana de Valencia a l’octubre de 2024 han suposat un risc ambiental elevat, però no un perill tòxic directe per a la salut humana. Així ho conclou un estudi del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA-CSIC), que ha analitzat mostres recollides en les zones més afectades.
La investigació s’ha emmarcat en el Grupo de Asesoramiento Científico-Técnico para Emergencias (GADE-CSIC). L’equip ha examinat 13 mostres de fang i 16 de pols, recollides al novembre de 2024.
Les mostres es van obtindre després de retirar part de les 800.000 tones de fang generades per les riuades. L’anàlisi ha avaluat quatre famílies de contaminants orgànics procedents de fonts agrícoles, urbanes i industrials.
En els llots d’àrees molt afectades, com Paiporta, les concentracions han arribat als 9 micrograms per gram (µg/g). La investigadora i autora principal, Ethel Eljarrat, ha destacat la presència de substàncies l’ús de les quals es va prohibir fa dècades.
Segons Eljarrat, «Uno de los resultados que más nos llamó la atención fue detectar pesticidas prohibidos desde hace décadas, como el DDT y el lindano». La investigadora ha explicat que les inundacions van remoure «capas profundas del subsuelo que habían mantenido estos pesticidas cubiertos o inactivos durante años».
Risc per als ecosistemes
En les mostres de fang, el risc toxicològic per al medi ambient ha superat en més de 500 vegades els llindars de seguretat ecològica. La primera autora del treball, Maria Vittoria Barbieri, ho ha atribuït «principalmente a los niveles de pesticidas como la cipermetrina, el heptacloro epóxido y el lindano, y de plastificantes como el di(2-etilhexil) ftalato (DEHP)».
La pols formada en assecar-se el fang presentava una càrrega de fins a 39 µg/g. No obstant això, els seus nivells són comparables als habituals en ambients interiors, segons l’estudi.
Per això, la inhalació d’esta pols «no supuso un peligro tóxico añadido para la salud de las personas o los equipos de limpieza», conclouen les investigadores. L’anàlisi distingix així el risc detectat en els ecosistemes de l’exposició humana avaluada en les mostres de pols.
L’equip està avaluant ara els efectes a mitjà i llarg termini en ecosistemes sensibles, com el Parque Natural de la Albufera. Eljarrat ha assenyalat la necessitat de comptar amb «estrategias integradas de monitoreo ambiental y gestión de riesgos posteriores a los desastres».
Esta avaluació permetrà estudiar l’evolució de l’impacte ecològic després de les riuades. L’estudi diferencia, per tant, la contaminació del fang i la càrrega de la pols generada quan s’asseca.
