La novel·lista valenciana Raquel Ricart aborda la pèrdua de la innocència i els secrets familiars en »L’estiu que vaig matar mon pare», la seua nova obra, publicada per Proa Edicions. La història explora els vincles que formen les persones i les famílies, com l’amor, la infidelitat, la memòria i els silencis.
Ricart, nascuda en Bétera en 1962, viu des de fa tres dècades al barri valencià de Benimaclet. En una entrevista, ha reivindicat el seu interés per «»descubrir la literatura en las acciones cotidianas»» i ha recordat que «»la vida está llena de cosas preciosas que contar»».
L’autora considera que les històries no han de ser necessàriament «»grandes»». Segons ha afirmat, totes les persones tenen «»una o varias novelas»» per contar.
La memòria com a identitat
La protagonista, Anna Argall, és una escriptora de biografies. Quan mor la persona que guardava els records familiars, decidix escriure la història de la seua pròpia família. Durant el procés, descobrix secrets i episodis que havien quedat silenciats.
«»La memoria es lo que nos da identidad»», ha afirmat Ricart. També ha destacat que la biografia de cada persona es compon dels seus actes i de tot allò que l’envolta. Recuperar els records és, en paraules de l’autora, «»un ejercicio de reconocimiento»».
Ricart va acabar la novel·la sense haver-ne triat el títol. Quan es va decidir per l’actual, l’editor va expressar reserves perquè «»es muy fuerte matar a un padre»». Finalment, l’obra s’ha publicat amb eixe títol.
A l’inici, la protagonista somia cada nit d’estiu que mata son pare. Eixe somni acompanya la seua «»pérdida de la inocencia familiar»», tal com es presenta en la novel·la.
Una saga entre la medicina i la costura
La trama transcorre en un poble innominat de Castellón. Enllaça la medicina amb els remeis de la saviesa popular i contraposa la família «»de sangre»» amb la família del cor.
La costura i la Guerra Civil també formen part de l’univers de la història, que inclou personatges intensos, especialment femenins. Una anècdota sobre el doctor Josep Trueta va inspirar Ricart per a «»empezar a fantasear»» amb esta saga de 343 pàgines.
Trueta va desenvolupar durant la Guerra Civil un mètode innovador per a tractar fractures i va acabar com a catedràtic en Oxford. La idea va arribar a Ricart a través d’una amiga.
La documentació per a la novel·la
L’escriptora descriu l’escriptura com «»un viaje fantástico»». En esta obra, el procés també ha sigut un «»viaje cronológico»» per diferents moments històrics, entre ells la Guerra Civil.
A més, Ricart ha fet visites per documentar-se. Ha anat al Museu Tèxtil de Terrassa, a Barcelona, per observar teixits com els que toca Amàlia, la mare de la protagonista, aficionada a cosir.
També ha visitat la Vall de la Vansa y Tuixent, al Pirineo de Lleida, durant la Fiesta de las Trementinaires. La celebració recorda les dones que recorrien masies i granges a peu per vendre trementina, herbes i remeis per a persones i animals.
Ricart no coneixia aquell ofici antic abans de documentar-se. Després, l’ha incorporat a la novel·la a través del personatge d’Ença.
‘L’estiu que vaig matar mon pare’ és la primera novel·la que publica després de rebre el Premi de la Crítica en 2023 per »El dit de Déu». L’autora ha dit que els premis són un reconeixement, però no canvien la seua manera d’escriure.
Segons ha explicat, ara pot escriure «»con más alegría o con más seguridad»», encara que també sent la pressió de no «»bajar el nivel»».
