El 5 de novembre, José Luis Ábalos ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. L’exministre de Transports i exdiputat per València demana anul·lar la condemna de 24 anys i tres mesos. També sol·licita suspendre’n l’execució mentre el tribunal resol el recurs.
El Supremo li ha imposat la pena per comissions il·legals en contractes públics de mascaretes. La petició de suspensió busca evitar que la condemna es complisca durant la revisió. La resolució sobre esta mesura correspon ara al TC.
L’escrit exposa huit motius d’impugnació. La defensa qüestiona tant les proves com la competència del tribunal que ha jutjat el cas. També reclama que s’anul·le la sentència, no sols que se’n revise una part.
Segons la defensa, la condemna s’ha basat de manera determinant en la declaració incriminatòria del comissionista Víctor de Aldama. L’escrit sosté que no hi ha dades objectives i independents que corroboren la seua versió.
Els arguments inclouen els suposats pagaments, les propietats i els viatges. També esmenten l’organització criminal i el tràfic d’influències. La defensa considera que estos elements no confirmen de manera independent el relat del comissionista.
Víctor de Aldama, que ha confessat el pagament de comissions, no ingressarà a la presó. El Supremo li ha suspés la pena de quatre anys i mig de presó. La mesura està condicionada a no cometre un altre delicte, presentar un informe semestral d’activitats i fer un any de treballs en benefici de la comunitat.
Els motius del recurs
La defensa també denuncia falta de motivació en l’aplicació de penes que sumen 24 anys i tres mesos. Afirma que, malgrat haver-se ordenat fixar-les en la mitat inferior, la sentència ha aplicat els màxims en dos delictes.
En concret, qüestiona el màxim d’inhabilitació per suborn continuat i el màxim de presó per tràfic d’influències. Segons el recurs, la sentència ha utilitzat la condició de ministre com a criteri. La defensa sosté que això valora indegudament una condició d’autoritat ja inclosa en els delictes.
Un altre motiu afecta la competència del Supremo. Ábalos ha renunciat a l’escó abans que es fixara la data del juí. Per això, la defensa considera que el cas no havia de continuar en eixe tribunal.
Els magistrats han justificat la continuïtat del procediment amb un acord de la Sala de lo Penal de 2014. Este establia que, en causes amb aforats, la competència es determinava quan s’obria el juí oral. El recurs afirma que esta decisió ha impedit a l’exministre recórrer la condemna davant d’instàncies superiors.
L’escrit també al·lega falta d’imparcialitat del tribunal sentenciador. Ábalos havia recusat cinc dels set magistrats que l’integraven.
Quant a les proves, el recurs qüestiona la cadena de custòdia i l’accés als dispositius electrònics. La defensa afirma que no ha rebut el contingut complet de cap aparell. Segons l’escrit, només ha pogut consultar la selecció feta per la UCO de la Guardia Civil.
A més, la defensa denuncia indefensió per la fragmentació del procediment. Sosté que el juí ha valorat testimonis i documents d’investigats en peces separades. Estes persones no han declarat en la vista oral.
El passat 14 d’octubre, el Supremo ha rebutjat els incidents de nul·litat de Ábalos i del seu exassessor Koldo García. La sentència els havia condemnat, respectivament, a 24 anys i tres mesos i a 19 anys i huit mesos de presó. El rebuig ha obert la via perquè puguen recórrer davant del Constitucional.
