La carta d’una infermera espanyola a la família de Gregorio, mort per coronavirus

 

Una família espanyola podrà descansar més tranquil·lament després de rebre una carta per part d’una infermera anònima que va cuidar del seu iaio quan va estar ingressat per Covid-19 el març del 2020, en plena primera onada de la pandèmia.

Gregorio era un home de 88 anys que va estar ingressat a l’Hospital Universitari de Getafe, però que, lamentablement, va acabar fent més gran la llista de les 45.000 persones que van morir al nostre país per la malaltia durant els primers mesos.

La raó per la qual la infermera va decidir escriure este text

En aquell moment, els hospitals espanyols, i especialment els madrilenys, estaven saturats de pacients amb coronavirus, la qual cosa convertia el treball en els centres sanitaris en una autèntica odissea. Però esta infermera va trobar a un pacient que, malgrat la seua gravetat, li va fer la vida més fàcil.

Per esta raó ha volgut contactar amb la seua família, i al seu torn donar-los la tranquil·litat de saber que el seu iaio, tenint en compte la situació, va estar ben atés en els seus últims dies de vida.

En la carta, recollida per ‘El Huffington Post’, la infermera explica a la seua família que quan va conéixer a Gregorio i es va presentar, ell va respondre amb un «hola i un somriure», alguna cosa que a ella li va meravellar perquè estava començant un torn que va ser molt dur.

Esta infermera, que ha preferit quedar en l’anonimat, explica com van ser els dies de Gregorio a l’hospital, com li va netejar el cos amb unes compreses xopades d’aigua i es va recordar de la seua família, confinada a casa com tots els espanyols i sense poder estar amb ell.

«Llavors vaig pensar en la seua família, en el preocupats que estarien per Gregorio, per com estaven sent estos moments i va ser en este precís instant quan vaig concebre escriure esta carta», escriu la infermera.

La família de Gregorio, per part seua, ha rebut la carta amb la major de les alegries, perquè han pogut llevar-se una espineta que tenien clavada des de fa un any. Quan el seu iaio va estar ingressat, la família només rebia el comunicat mèdic per via telefònica i una vegada al dia. Era l’única forma que tenien de saber com estava Gregorio.

La família estava preocupada per l’estat del seu iaio en un hospital col·lapsat

Laura, la seua neta, explica que les imatges que es veien de com estaven els hospitals, amb pacients en els passadissos i sense espai ni personal per a atendre’ls correctament, els va deixar amb molt mal sabor de boca, pensant que el seu iaio podria haver estat patint això durant els seus últims dies.

Però la carta d’esta infermera els demostra que este no va ser el cas de Gregorio, sinó que ell sí que va poder ser ben atés pel personal i, dins del dolent, va passar els seus últims dies cuidat.

«Esta espineta que se te queda dins en tot este temps, pensant que el meu iaio havia mort d’una determinada manera, ara resulta que ha donat la volta. Ha estat com una esperança, una tranquil·litat. El meu iaio va morir i és una mala notícia, però el fet de saber que ha estat bé es porta d’una altra manera», relata Laura.

La preocupació de la família es va agreujar perquè Gregorio sofria alzheimer, la qual cosa li provocava ansietat i dificultats per a respirar quan estava conscient, per la qual cosa els seus familiars temien que això dificultara encara més la seua progressió del Covid-19 i l’estat en el qual va estar ingressat.

Finalment, la família de Gregorio pot descansar tranquil·la sabent que el seu iaio va passar els seus últims dies entre persones que van cuidar d’ell i li van atendre perquè no li faltara de res, a pesar de la mala situació en la qual es trobaven.

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.