Una volta tancat un dels anys amb més eleccions que ha viscut Espanya, és hora de fer balanç dels resultats electorals municipals valencians. I el resultat és clar: el PSPV-PSOE és la força més votada a nivell local, conseguint el 31,35% dels vots i 2.084 regidors. Per províncies, en València és a on el PSOE consolida la seua majoria. En canvi, en Alacant i Castelló, el PP continua mantenint el poder de la dreta.
Ara bé, anant al detall, el resultat valencià consolida la pluralitat i el multipartidisme. És cert que els socialistes viuen el millor cicle electoral valencià, coincident amb l’espanyol i que ha portat a Sánchez a la Moncloa, però també és cert que la governabilitat requerirà molt més de joc. Només cal pegar una mirada a les diputacions o les grans capitals valencianes per a vore que les institucions monocolors són cosa del passat.
Castelló, València i Alacant, cada una d’un color.
En les capitals, els alcaldes s’han consolidat. De fet, esta tendència s’ha repetit en la majoria de grans municipis. D’eixa manera, Joan Ribó serà l’alcalde de València, en haver consolidat Compromís en la primera posició i poder sumar amb el PSOE. Els dos partits han guanyat a costa de Podemos, que queda fora de la capital.
Qui també creix a costa dels seus socis d’esquerres és Amparo Marco en Castelló. En la capital de la Plana, el PSOE passa de 7 a 10 regidors, just els que perden Podemos i Compromís: 2 i 1 regidors, respectivament. En Alacant, Luís Barcala, que va arribar com alcalde gràcies a una trànsfuga de Podemos en el 2018, també imposa el seu lideratge, millora la representació del 2015 del PP –passa a 9 regidors– i decanta la balança cap a la dreta: el pacte PP, Ciudadanos i VOX suma 16 regidors, un més que la majoria absoluta.
Elx a l’esquerra
Qui també afirma el seu lideratge en el càrrec és Carlos González en Elx. La tercera ciutat valenciana per demografia torna a ser la contra d’Alacant i la ciutat més important que controlaran els socialistes en el sud. Però la província, seguint la tònica general de mantindre en el poder a qui el tenia, continuarà en mans de la dreta.
D’eixa manera, la Diputació d’Alacant es consolidarà com a contrapés al Consell, i el PP mantindrà Alacant, Orihuela, Benidorm, Calp i Ibi i recuperarà Torrevieja, Santa Pola i el Campello. Els socialistes, per contra, governaran en Elx i Alcoi, Cocentaina, Dénia, Elda, Novelda, Petrer, Sant Vicent, Xàbia i, probablement, la Vila Joiosa i Villena. Esta última, perd la majoria absoluta de Compromís. Per contra, qui sí es consolida és Esquerra Unida en Asp i Montfort.
Dos diputacions, en mans socialistes
I si la dreta controlarà la Diputació d’Alacant, el PSOE presidirà les de València i Castelló. En el cas del nord, és el resultat lògic de governar en pràcticament totes les ciutats més poblades: Castelló de la Plana, Vila-real, Borriana, Vinaròs i Benicarló. I, sobretot, controlar partits judicials menuts, com el de Morella –alcaldia històrica del president de la Generalitat– o guanyar-li l’Alcora a Compromís.
La Diputació de València està un poc menys descompensada, ja que la capital pesa molt a favor de Compromís, però la compensa el cinturó roig de poder socialista: Alaquàs, Burjassot, Mislata, Paterna i Quart de Poblet –amb majoria absoluta– i Alboraia, Moncada, Torrent i Xirivella –amb majoria simple. Amb tot, i si mirem les capitals de comarca: Xàtiva, Gandia, Requena, i pot ser Sagunt, estaran en mans del PSOE.
De l’altre costat, Alzira, Catarroja, Llíria i Sueca, estaran gestionades per Compromís, si els pactes donen de si. I la sorpresa de la nit, Jorge Rodríguez expulsa al PSOE d’Ontinyent i conseguix una majoria absoluta en el seu municipi i el diputat provincial per al seu partit: la Vall ens Uneix. El resultat final, el 8 de juny, dia en què es constituiran els governs municipals.
