19.3 C
València
Divendres, 9 maig, 2025

Guerres: religions i nacionalismes supremacistes. I armes

Fa uns quants dies València Diari va publicar un article meu titulat “La increïble, però real guerra d’Ucraïna” on comentava que eixa conflagració haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys.

Però ara tenim que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà. Eixa zona es considera bressol i centre espiritual de diverses religions i variants religioses, amb el seu “déu únic i verdader”, però això no impedix que siga un conjunt de països propensos a les gestes bèl·liques, amb abundant derramament de sang. En altres parts de món també hi ha conflictes armats, moltes vegades reincidents, però és en eixa part del món, on diuen que estava l’Edén, a on sovintegen més les confrontacions armades en quantitat i en intensitat, a pesar de la presència divina en el cap dels contendents, especialment des d’un poc després de la creació de l’estat d’Israel (1947).

- Advertisement -Telegram València Diari

Si la guerra d’Ucraïna provoca indignació i ràbia, l’enfrontament entre Israel i Hamas encara causa més horror, si això és possible, veient les imatges que ens mostren els mitjans de comunicació. I pareix mentira que ja en ple segle XXI hi hagen matances com les que veiem.

U es pregunta, potser ingènuament, com és possible que amb tants avanços científics, polítics, socials i de pensament no s’hagen inventat els antídots o vacunes contra les guerres, contra les confrontacions amb derramament de sang.

La veritat és que sí que hi ha vacunes i antídots contra les conflagracions armades, com són l’aplicació de la raó, el diàleg permanent, la paraula presidint totes les accions i situacions potencialment discrepants. I sempre hi ha solucions per a tot, amb el raciocini, la flexibilitat i escoltant els altres. Però hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

En la guerra d’Ucraïna, com en la dels Balcans, de fa 30 anys, a banda de les “raons” econòmiques, que sempre estan presents en les guerres, la “raó” o motor emocionalment i efectivament que mou a una part i altra a l’enfrontament és el nacionalisme exacerbat que inflama les consciències utilitzant les respectives llengües com a armament identitari de confrontació. En els Balcans foren els nacionalismes antagònics, principalment, el de Croàcia i el de Sèrbia, però també l’eslové, macedoni, i el racisme  contra Bòsnia, els que movien l’odi entre les anteriors repúbliques iugoslaves. Tot un exemple de convivència. L’OTAN, tenyida d’imperialisme, és també una gran culpable del drama d’Ucraïna, juntament amb els dos nacionalismes exacerbats.

En el cas dels conflictes entre israelians i àrabs, el déu Al·là és l’aglutinador i ànima d’estos últims,  que maten en el seu nom; i el nacionalisme sioniste és el dels jueus, encara que en el cas d’Israel la qüestió és més complexa, per la històrica diàspora que va patir la població jueva, per l’holocaust i altres esdeveniments i peripècies.

La ferramenta de les religions i dels nacionalismes intransigents, no és la paraula, eina pròpia de la raó, sinó les armes com a element de convenciment i d’eliminació del contrincant. Fa molts anys va aparéixer la cultura del desarmament, però no ha tingut èxit en cap de les seues “modalitats”. L’efectivitat d’eixe projecte seria la vacuna i l’antídot contra les guerres i els conflictes bèl·lics. Si les epidèmies i moltes malalties maten, s’inventen les vacunes, les medicines i les operacions, si les drogues dures maten, es prohibix la venda d’eixos estupefaents.

Si les armes maten, caldria prohibir-les. Cal cultivar la cultura del desarmament. Ja sé com és d’utòpica eixa idea, però fa molts anys devia ser totalment utòpic que les dones votaren, i no en fa tants que l’avort fora  permés, que persones del mateix sexe es pogueren casar, etc. Aixina que… a lluitar pel desarmament. I que les grans potències paren les guerres vigents.

Leo Giménez és lingüísta

Últimes notícies

Apagons y apagades

Leo Giménez és lingüista i en la columna d'esta setmana parla sobre si la forma correcta és apagó o apagada

Manuel Carrasco oferirà un gran concert a Castelló el 14 de juny

El reconegut cantant Manuel Carrasco introduirà el seu nou disc amb un espectacle al recinte de Fires i Mercats de Castelló, esperant atraure milers de seguidors i potenciar l'economia local.

Trump proposa incrementar impostos als més rics per finançar mesures fiscals

El president dels EUA, Donald Trump, planteja una pujada d'impostos per als més rics amb l'objectiu de finançar un nou paquet fiscal que inclou rebaixes per a les classes mitjanes i baixes.

Compromís denúncia interessos especulatius a Sant Miquel dels Reis i exigeix un 30% d’habitatge públic

Compromís ha presentat al·legacions contra el Pla Especial de Protecció de Sant Miquel dels Reis, denunciant l'impacte de les grans empreses immobiliàries i demanant un mínim del 30% per a habitatge públic.

Massó: Els canvis en la Llei de Concòrdia faciliten la restauració de la creu del Ribalta

La presidenta de Vox a Castelló, Llanos Massó, afirma que les modificacions de la Llei de Concòrdia per PP i Vox obren la porta a reposar la creu del parc Ribalta. El Grup Municipal Socialista condemna la 'rendició' del PP a la ultradreta, destacant la importància de la memòria democràtica.

Mort Domingo Ochoa, un dels pioners de la indústria valenciana i fundador d’Indústries Ochoa

Domingo Ochoa, fundador d'Indústries Ochoa i membre fundador d'AVIA, ha mort a 81 anys a València. La seva vida es va dedicar a la innovació i al creixement del sector industrial valencià.

Ricardo Belda, nou director gerent del Consell Agrari Municipal de València

Ricardo Belda és nomenat nou director gerent del Consell Agrari Municipal de València, aportant la seva experiència prèvia com a director de la Universitat Popular.

Teresa Ribera escoltarà les veus de les víctimes de la dana en la seua visita a Brussel·les

La vicepresidenta executiva Teresa Ribera atendrà les associacions de víctimes de la dana a Brussel·les en una visita programada per a la setmana vinent, destacant la importància de fer sentir les veus dels afectats. La visita també inclourà trobades amb alts càrrecs de la Comissió Europea i el Parlament Europeu.